Àpunt, un conflicte generacional que perden els joves

Dijous que ve 14 de setembre s’acaba el termini per a inscriure’s en el procés de selecció per a treballar en Àpunt. El procediment, que es realitzarà durà a terme mitjançant una borsa de treball, fa prevaldre els extreballadors de l’antiga RTVV, que podran obtenir fins 19 punts de 50 gràcies a la seua antiguitat i a haver superat un dels processos de selecció –que no oposició–. Un barem excloent per a les persones que hagen acabat els estudis en els últims anys i on l’índex de desocupació supera el 80 %.

A partits i sindicats se’ls ompli la boca sobre la importància del fet que les noves generacions accedisquen al mercat laboral. Totes les elits polítiques i econòmiques –infestades d’homes sexagenaris- repeteixen constantment que sense saba nova no hi ha futur, però continuen barrant-los el pas. La generació tap. La realitat és que tot són termes buits que parlen dels joves en tercera persona sense donar-los veu ni deixar-los ser protagonistes.

Aqueixos menors de 30 anys van ser motor de canvi en els anys 80 quan una autonomia acabada de nàixer començava a caminar. Però aqueixos joves de fa 30 anys són els sèniors de l’actualitat i en compte de veure els que tenen l’edat de les seues filles i fills com a aliats i ajudar-los a progressar, els veuen com a enemics i rivals en l’obtenció d’una faena.

Un exemple paradigmàtic d’aquest conflicte generacional entre mil·lennials i aqueixa generació tap és el procés de creació de la nova Àpunt. Era jove aquella primera plantilla de Canal 9, la del 1989. Aqueixa remesa de periodistes i tècnics va aportar innovació, força, noves idees i frescor. En aquella casa també hi havia veterans. Ara els acabats de llicenciar no tenen cabuda en aqueix projecte audiovisual pagat amb diners de tots. Aqueixos “inexperts”, diuen ara alguns dels extreballadors, no tenen res a fer contra la seua experiència i el seu bagatge.

Més escandalós ha estat el paper de les universitats en aquest procés. En compte de defensar els seus estudiants i els seus llicenciats recents, han mantingut silenci sobre aqueix barem excloent per als seus alumnes, fet, si més no, preocupant. Com és possible que la Universitat Miguel Hernández, la Universitat de València. La Universitat Jaume I i la privada Cardenal Herrera CEU no hagen eixit a defensar els seus estudiants? Hi ha 451 llocs de treball en joc per a titulats seus en Periodisme, Comunicació Audiovisual, Publicitat i altres carreres. I amb sous dignes perquè pertanyen al sistema públic.

Per què els experts que van desplegar la llei de la nova RTVV que provenien de les universitats van comprar amb els ulls tancats l’argument de la preferència dels extreballadors sense una sola menció dels acabats de llicenciar?

Però això no ha estat la cosa més greu. Molts extreballadors de l’extinta RTVV que eren professors associats en les universitats martellejaven els seus estudiants amb els seus arguments. El nou ens és seu i ells no estan prou preparats per a accedir-hi. Per això els sindicats han forçat un barem excloent.

Els estudiants i els acabats de llicenciar haurien d’estar en peu de guerra i exigint responsabilitats a les seues universitats i els que van ser els seus professors. Com sempre, els joves han tornat a quedar-se sols en la defensa dels seus interessos. Haurien d’estar en la porta d’Àpunt i les seues facultats exigint explicacions. En els despatxos i amb l’excepció de la Unió de Periodistes Valencians (UPV), ningú no els ha tingut en compte.

Per cert, cal que qui vulga treballar en Àpunt s’apunte a la borsa de treball encara que es mantinga el barem. Primerament, perquè el recurs de la UPV pot prosperar. I en segon lloc, perquè ningú no sap quan es convocarà un procés de selecció per a contractar la plantilla definitiva. Fa tota la impressió, màximament quan la directora general, Empar Marco, ha convocat per borsa les 461 places, que la televisió i la ràdio públiques funcionaran per molts anys amb aqueixa figura legal provisional. Així que, qui no es presente a aquest procés, tindrà difícil accedir a Àpunt en el pròxim lustre. Ànim i molta sort.