Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda busca reconstruirse ante el nuevo ciclo político
El PP de Ayuso bloquea la investigación de los negocios de su pareja
Opinión - 'Un español cuenta algo muy sorprendente', por Isaac Rosa

Alfabetització i multilingüisme

Carles Marco

0

El 8 de setembre celebrem el Dia Internacional de l'Alfabetització, aprovat per l'ONU el 1965, tema clau com pocs darrere de l'Agenda 2030 i dels objectius de desenvolupament sostenible. L'alfabetització hui dia pretén aconseguir un aprenentatge universal no solament de la lectura, l'escriptura i els rudiments bàsics matemàtics i de les tecnologies de la comunicació, en el context escolar i extraescolar, sinó també el creixement madur del subjecte sota el perfil polític i civil, així com la participació social professionalment qualificada. El tema continua sent plenament vigent perquè l'avaluació de 2018 de l'ONU apunta que continuen havent-hi més de 70 països on l'analfabetisme total (no saber res de lectoescriptura) arriba com a mínim  al 50% de la població sumant 774 milions de persones (dels quals dos terços són dones). La xifra ha augmentat des de 1990 en huit punts percentuals. Òbviament aquests països segueixen ancorats en la pobresa i la fam amén d'altes taxes de criminalitat. La temàtica triada enguany és Alfabetització i Multilingüisme enllaçant així amb les celebracions de l’Any Internacional de les Llengües Indígenes 2019. Amb motiu d'aquest dia se celebra un esdeveniment a París on es pretén tindre una millor comprensió dels paisatges globals d’alfabetització i multilingüisme en el món per a promoure polítiques i programes que siguen inclusives i efectives. La Unesco també ha considerat essencial la necessitat de respectar i promoure la diversitat lingüística en el desenvolupament de l'educació i de l'alfabetització per a salvar el patrimoni més gran que ha creat la humanitat. Estem els valencians, doncs, implicats també a salvar la nostra històrica llengua.

Multilingüisme

El domini de tres llengües -trilingüisme o plurilingüisme- és considerat pels lingüistes i pedagogs com la solució al problema de la desaparició de nombroses llengües davant la globalització. Els experts internacionals alerten que, o s'apliquen polítiques d’optimització de les llengües minoritàries i minoritzades o el 90% de les llengües, que estan amenaçades d'extinció, podrien desaparéixer en 50 anys: seria la major catàstrofe cultural que ha patit la humanitat. Les llengües exerceixen un paper crucial en la diversitat cultural, revelant cadascuna amb els diferents vocabularis i les respectives sintaxis maneres de veure, comprendre, classificar i establir relacions entre les coses. Conservar-les, han manifestat les Nacions Unides, és d'un immens valor per a la memòria de les comunitats i de les persones i per a la integració social. L’ensenyament de les mateixes és la pedra angular per a una àmplia adquisició de sabers i una clau per a l'autoestima, la pau i el desenvolupament en el segle XXI.

Aquest curs escolar s'ha posat en marxa el programa plurilingüe amb què la Conselleria d’Educació pretén que els xiquets i les xiquetes des de l'educació infantil vagen aprenent alhora i progressivament el valencià, el castellà i l'anglés. És un programa ambiciós que, sibil·linament, la nostra dreta domèstica intenta amb demagògia boicotejar, en detriment i amb menyspreu –com no- de la precària situació de la llengua pròpia: el valencià. Curiosament, al País Valencià cal defensar encara la llengua i la cultura valencianes quan l'escola es va inventar justament per a transmetre-les. Però vull deixar ara a part els aspectes sociopolítics per a centrar-me breument en els beneficis que té aprendre tres llengües al mateix temps –si el programa s'aplica bé, com els experts sociolingüistes de les universitats de tot el món han estudiat, i com es fa ja als països més desenvolupats-. Paga la pena deixar clar als pares que els seus fills són capaços d'aprendre tres llengües i que això els fa més intel·ligents per a totes les matèries. I deixar clar que el pes horari que té cadascuna de les tres llengües és el que possibilitarà que sense problemes dominen les tres (a Catalunya, dada silenciada, l'alumnat va obtindre els millors resultats de tot l'Estat en la competència lingüística del castellà).

Al contrari del que pensen molts, els xiquets estan capacitats per a aprendre amb rapidesa diferenciant les tres llengües. El seu jove cervell és més receptiu per a aprendre-les. Quan som criatures actuem com a esponges. No aprenem el llenguatge, l’adquirim. Per tant, com més prompte comencen l’aprenentatge millor. Com va postular el geni de la lingüística Noam Chomsky hi ha un aspecte ben definit d'innatisme en l'adquisició del llenguatge, la parla, i l'autonomia de la gramàtica –sobre els altres sistemes cognitius-, així com l'existència d'un “òrgan del llenguatge” i d'una “gramàtica universal”: “el llenguatge humà és el producte de desxifrar un programa determinat pels nostres gens”. D'ací la rapidesa amb què des de ben menuts reconeixem i assimilem centenars de paraules i la lògica, regles i estructura del llenguatge (que en el fons és més difícil i complex que altres matèries cognitives, inclosa la física o les matemàtiques). Per la seua banda el psicòleg experimental de Harvard Steven Pinker també argumenta que en els xiquets el llenguatge és un “instint” o una adaptació biològica modelada per la selecció natural, una facultat innata provinent d'un “mòdul mental” evolutiu per al llenguatge.

Per si això fora poc, la neurociència ha demostrat que el nadó és capaç de sentir i discriminar més de 800 sons diferents –que són els que posseeixen totes les llengües del món juntes- però que aquesta capacitat la perdem perquè cada idioma usa 40 sons com a mitjana (per aquest motiu un xiquet xinés que no està exposat a la R no percep les seues propietats fonètiques i mai la podrà pronunciar, o un castellanoparlant té dificultats per a pronunciar la E oberta del valencià. De tot això i de les influències socioculturals i interaccions amb el mitjà podem afirmar que les xarxes neuronals es multipliquen a mesura que s’aprenen més llengües, i possibiliten un major desenvolupament cognoscitiu dels infants. Aprendre una llengua més no suposa un cost en detriment d'altres coneixements i habilitats donada la plasticitat i versatilitat del nostre cervell.  Molt al contrari, una llengua més potencia i fa més flexible i versàtil l'aprenentatge de moltes altres competències perquè totes les matèries són llengües: de la mateixa manera que si un xiquet no entén què planteja  un problema matemàtic mai el podrà resoldre. Els individus plurilingües tenen millor atenció selectiva, i més desenvolupat l'hàbit de commutar entre continguts mentals. La seua capacitat d'execució mental és major i estan més protegits contra la neurodegeneració en la vellesa. No sabem com l'espècie humana va inventar el llenguatge, però sabem que l’aparició va canviar completament la manera de funcionar del nostre cervell. És el procediment que usa la nostra intel·ligència inconscient per a adonar-se -i explicar-se a si mateixa- del que fa. Allò únic en l'ésser humà és la capacitat de verbalitzar i, en fer-ho, crea un sentit personal de realitat conscient a partir dels múltiples sistemes presents. Aquesta sorprenent capacitat d'integrar coneixements i activitats diverses no podria donar-se sense el concurs del llenguatge que entrellaça coherentment mòduls que funcionaven aïlladament. Per això, generalment, els desitjos i les opinions apareixen ja amb les paraules corresponents.

Salvar el valencià

No em puc estendre més explicant la història,  les necessitats i les propostes que, sobretot per a tanta gent analfabeta total, són urgents. Sens dubte he de recordar el gran pedagog Paulo Freire, que va desenvolupar mètodes d'alfabetització que implicaven el desenvolupament crític de la lectura del món.  Cal ressenyar novament que enguany en l’àmbit de l'alfabetització l'ONU ens implica també a nosaltres els valencians per tal d’aconseguir que siguem multilingües i respectem i salvem el valencià. Cal insistir als pares que les investigacions psicolingüístiques i psicopedagògiques indiquen que els més menuts no diferencien entre primera i segona llengua abans dels tres anys. És més, si viuen en contacte amb tres codis, incorporen els tres al seu repertori lingüístic habitual.

Etiquetas
stats