Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Corrupció, guerra bruta i els “moments difícils” de Rajoy

Adolf Beltran

0

“Heu viscut moments molt difícils, però els heu superat”. És el més prop que va estar Mariano Rajoy de referir-se a la corrupció en el discurs amb què va tancar el XIV congrés del Partit Popular de la Comunitat Valenciana el diumenge 2 d’abril.

Reconéixer “errors” i mantenir la “lleialtat” van ser els missatges que tant el president del Govern com la líder dels populars valencians, Isabel Bonig, van emfatitzar en unes intervencions que van apel·lar a “tornar a governar” després de recordar, des del seu insòlit paper actual d’oposició, que el PP va manar en les institucions valencianes durant “un quart de segle”. No obstant això, no va haver-hi al·lusions als artífexs d’aqueixes majories electorals successives més enllà del sentit homenatge a la difunta Rita Barberá.

Ni l’un ni l’altra van esmentar cap dels seus expresidents en la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps i Alberto Fabra, dos d’ells imputats i l’últim, per cert, assegut en una discreta segona fila entre els assistents. Tampoc Carlos Fabra, Alfonso Rus o José Joaquín Ripoll, que van ser poderosos barons provincials i estan pendents de judici i fins i tot han passat ja per la presó. Ni expresidents de les Corts Valencianes com Milagrosa Martínez o Juan Cotino, condemnada l’una i imputat l’altre en distintes peces del cas Gürtel. No es va comentar tampoc que la mateixa Barberá, tan enyorada, era una senadora trànsfuga, implicada en el cas Taula i apartada del partit, quan va morir a Madrid el novembre passat.

Superar els “moments difícils” implica, sens dubte, per a Rajoy oblidar Ricardo Costa, Víctor Campos, Rafael Blasco, Serafín Castellano... I repetir la manera d’actuar davant dels escàndols. Com a Múrcia, on només dos dies després de la visita del líder a València acabaria dimitint el president autonòmic, Pedro Antonio Sánchez, assetjat per la seua relació amb la trama Púnica després d’una resistència numantina.

Com tants dels seus coreligionaris, l’expresident murcià va tenir tractes amb una trama que es dedicava a muntar diaris digitals falsos pretesament pagats amb fons públics l’objectiu dels quals va establir amb contundència l’exalcaldessa del PP de Dénia, Ana Kringe, en teclejar per WhatsApp a Alejandro de Pedro: “Pegar hòsties a l’oposició”. Aqueixa forma de guerra bruta i les sospites de mossegades i falsejaments en contractes han esguitat els ajuntaments d’Elx, Gandia, Castelló, València i Dénia, i també els de Valdemoro, Parla, Alcalá de Henares o Cartagena, entre altres. I dirigents com Francisco Granados.

Púnica, Gürtel, Brugal, Imelsa, Taula... Res d’això està tancat. Quasi tots els casos de corrupció que afecten el PP a Espanya continuen oberts i, una vegada superat el llarg episodi d’eleccions generals sincopades, la corrupció torna a un lloc rellevant entre les preocupacions ciutadanes que reflecteixen els estudis del CIS. Una corrupció el factor recurrent i generalitzat de la qual en la dreta espanyola (també en la catalana) és el del finançament il·legal de campanyes electorals.

Era aqueixa l’especialitat de Francisco Correa i Álvaro Pérez, però també de la trama que s’albira darrere del cas Taula per a eleccions tan pròximes com les del 2015. No queden molt més lluny en el temps, com mostren els missatges del mòbil d’Alejandro de Pedro extrets per la policia, les relacions tan estretes entre l’aconseguidor de la Púnica i una constel·lació de dirigents del PP valencià que han trobat el seu lloc en la nova etapa del seu partit: des de l’aspirant apadrinada per la mateixa Bonig per a presidir el partit en la província de València, Mari Carmen Contelles, a parlamentaris com José María Chiquillo i José Juan Zaplana o regidors com Alberto Mendoza, passant pel president provincial d’Alacant, José Císcar, o el cap de la Diputació alacantina, César Sánchez.

Fa pensar que siguen objecte ara mateix d’una furiosa campanya de descrèdit de tints injuriosos des d’un pretés diari comarcal el portaveu socialista, José Chulvi, i el de Compromís, Gerard Fullana, en aqueixa corporació. Aquest últim ha denunciat fa poc a la fiscalia anticorrupció les irregularitats en l’adjudicació a una trama d’empreses en els temps de Ripoll dels pavellons en Fitur de la Diputació d’Alacant i d’uns quants ajuntaments de la província. S’assembla massa al modus operandi de la Púnica per no preguntar-se fins a quin punt continua funcionant la guerra bruta.

A causa de la negligència de l’oposició que, per activa o per passiva, ha permés que el PP torne a governar a Espanya, sembla guanyar crèdit la idea de la dreta que els “temps difícils” no duren, però els polítics durs sí. Mentre no acabem de passar aqueixa pàgina, ningú no podrà dir que la corrupció política ha estat raonablement eradicada de la vida pública.

Etiquetas
stats