Independent, local i soci com cal

Sona al “lleig, fort i formal” de l´epitafi de John Wayne, però ben bé podría ser el text d´un anunci per paraules publicat en la premsa valenciana.

En efecte, els independents es disposen a jugar un paper clau en l´escenari polític autòcton, sabedors de la seua condició de soci abellidor. El descrèdit que la ciutadania manifesta en relació a la partitocràcia tradicional reforça la seua posició en els subsistemes polítics locals i esta circumstància ha provocat moviments al si d´estes formacions i també per part de les que es disputen els seus favors.

Convé, d´altra banda, recordar que els partits independents no són cap rara avis en el nostre ecosistema polític. En les primeres eleccions municipals ja aconseguiren 896 regidors i 26 alcaldes i, des de llavors, la seua presència ha constituït una constant en esta arena política. Pels comicis locals han desfilat independents de tots els colors i, a més a més, els que s´han centrat bàsicament en issues sectorials; com els ecologistes, “xaleters” o els que s´originen per plets urbanístics o escissions personalistes.

Els últims arrosseguen la llegenda negra particular de l´espècie, tot i que reiterem que, en línies generals, han eixit relativament indemnes de la crisi de desafecció política.

La consustancial autonomia d´estos partits els ha mantingut sistemàticament lluny d´associacions amb altres formacions homòlogues. A la cripta política es troba, de fet, l´exemple més paradigmàtic de la unió dels independents, el bluff que va suposar la Plataforma de Independientes de España a mitjans dels noranta.

Tot i això, comença a constatar-se entre els independents una problemàtica recurrent. En eixir del terme, la seua força desapareix. I això, per exemple, pot significar per al municipi la pèrdua de certs fons que es posen en joc en les Diputacions.

Amb este context com a rerefons, estan tractant certs partits de conciliar sinergies amb els independents i mostrar la complementarietat dels projectes. És el cas de Demòcrates Valencians, amb la seua aposta per configurar una formació paraigües que compenetre als grups locals diversos des dels paràmetres del centrisme, la regeneració i la proximitat.

La coincidència en els criteris nomenats adés i un afany mutu per conjuntar una alternativa de centre visible en clau autonòmica ja ha reportat el principi d´acord entre Demòcrates Valencians i la Federación de Independientes de la Comunidad Valenciana.

Resulta el moviment més remarcable que s´ha produït fins ara en l´escena independent. Des d´este estiu s´estan celebrant reunions de coordinadores d´estos partits a llocs tan dispars com La Vila Joiosa, Canals, Burjassot o Canet d´en Berenguer. No cap dubte que continuaran.

El Think Global, Act Local ja té qui el traduïxca.