Malson i somni per al 20D

Salta la sorpresa. Ciutadans és el partit més votat en les eleccions generals, encara que el PP aconsegueix huit escons més pel seu avantatge en les províncies menys poblades. La desproporció del sistema electoral torna a quedar de manifest també en el resultat d'IU-Unitat Popular, que amb quasi un 5% del vot a nivell estatal només aconsegueix tres diputats. El PSOE queda per sota del 20% i Podem raspant el 15%, comptant inclús els vots obtinguts per les coalicions a Catalunya, Galícia i la Comunitat Valenciana. Una hipotètica unió de Podem, IU i altres partits d'esquerra haguera aconseguit superar al PSOE i doblar escons, en accedir a representació en moltes més circumscripcions, però concórrer per separat ha penalitzat a totes les parts.

El resultat global garanteix un govern estable de PP i Ciutadans, però tots dos partits exigeixen la presidència per a Mariano Rajoy i Albert Rivera respectivament. Durant més de tres setmanes escenifiquen una negociació programàtica, amb la privatització dels serveis públics i la flexibilització del mercat laboral com a punts clau del pacte, que encalla en la composició de l'executiu i el repartiment de llocs en els diferents òrgans constitucionals. La falta d'acord és a punt de provocar noves eleccions, però la pressió de la gran patronal, i especialment una reunió convocada pel rei i en la qual participen els principals empresaris del país, aconsegueix desbloquejar la situació. Finalment, Albert Rivera és investit president després d'un discurs en el qual anuncia mà dura contra la immigració il·legal i una recentralització de les competències autonòmiques. S'obri una nova era en la política espanyola.

Salta la sorpresa. El PP perd les eleccions generals en un dia històric que certifica la fi del bipartidisme. Ciutadans i Podem se situen com a primera i segona força en un Congrés molt fragmentat, en el qual PP i PSOE ocupen la tercera i quarta posició. Alberto Garzón aconsegueix fidelitzar el vot ideològic de l'esquerra i millorar els resultats per a IU-Unitat Popular. Les coalicions de confluència a Catalunya, Galícia i la Comunitat Valenciana es converteixen en primera força dels seus respectius territoris i constitueixen grups parlamentaris propis. Rivera cerca el suport del PP i del PSOE per a la investidura, oferint a canvi un govern de concentració per a fer front al desafiament sobiranista català. Malgrat les pressions del món financer i de la intervenció directa del rei, els tres partits no es posen d'acord en el repartiment del nou govern i dels nomenaments en els diferents òrgans constitucionals. Se sotmeten successivament a la doble votació d'investidura Albert Rivera, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, sense aconseguir cap d'ells la majoria necessària per a ser President. Pablo Iglesias s'ofereix a liderar un govern transversal però la seua candidatura no arriba a votar-se per falta de suports. Dos mesos després de la primera votació, el rei signa el Decret de dissolució de les Corts Generals i convocatòria d'unes noves eleccions per al diumenge 1 de maig. Durant la campanya, Ciutadans, PP i PSOE es culpen mútuament dels quatre mesos de paràlisi institucional. Per a aglutinar el vot rupturista, Podem, IU i altres partits d'esquerra arriben contrarellotge a un acord de confluència i celebren primàries obertes per a triar totes les llistes i ratificar el programa electoral. El procés aconsegueix mobilitzar a més d'un milió de persones i forja en un lideratge compartit per diferents personalitats de l'esquerra i activistes socials. Les urnes donen una bolcada amb una majoria plural d'esquerres que negocia un govern provisional. En el seu discurs d'investidura, Xosé Manuel Beiras anuncia l'obertura d'un procés constituent que conclou any i mig després amb l'aprovació per referèndum de la Constitució d'una nova República federal, social i plurinacional. S'obri una nova era en la política espanyola.

Entre el malson i el somni està la realitat, que mai és blanc o negre. Existeix tota una escala de grisos. O, si ho prefereixen, una àmplia gamma de colors. El 20D trien el seu. Jo seguiré amb el roig.