De Rajoy, Sánchez, Puig i la “indecència” 

El mateix geni que va cuinar l’enquesta del sorpasso, de l’afonament del PP i que va veure en l’albarzer encés del seu caríssim ordinador la crucifixió de Pedro Sánchez, sense Diumenge de Rams ni hort de Getsemaní, aqueix mateix subjecte ha publicat en un diari nacional, en portada i a cinc columnes, que els votants del PSOE volen que governe Rajoy. I la cosa no va que jo no vulga que l’home continue presidint, si pot, la seua estimada nació, gens. El que passa és que no pot, perquè ha passat de 186 a 137 diputats en sis mesos, i ara resulta que som els altres els que hem d’elegir-lo president pel mètode L’Oréal: “Perquè Rajoy ho val”. Sí, ho han llegit bé: nosaltres, els que l’hem anomenat, o més aïna descrit, com el responsable polític de “fets vituperables i vergonyosos” que és com solen descriure els diccionaris la “indecència” la pràctica habitual de la qual et converteix en una persona “indecent” som els cridats a aüssar-lo al càrrec. Que sí, que va d’això. Que ara resulta que la immensa majoria de la ciutadania consultada afirma que el cap de Bárcenas, el del despatx més gran en l’edifici en “B” on es va coure la trama organitzada més gran de saqueig de diners públics que ha operat en la història d’aquest país ha de ser elegit amb el suport dels que ho han estat, entre altres coses, per a, si és possible, portar-lo algun dia davant d’un tribunal de justícia.

Mai no he entés per què Pedro Sánchez es va disculpar pel que probablement ha estat un dels moments de més lucidesa política en el seu passat recent: anomenar Rajoy “indecent”. Per una vegada, un polític va posar en la boca les paraules que la immensa majoria d’un país tenia en la ment. He llegit i he sentit tota mena classe d’anàlisis sobre les bondats tàctiques i estratègiques d’aquell episodi. La majoria, autèntiques estupideses. Però sense entrar en el debat sobre si allò va ser o no rendible electoralment, la veritat és que el que ningú ha pogut discutir, ni tan sols els analistes més salvatges, és que era veritat. No sé si és que Pedro Sánchez no té un diccionari a casa. No sé si no era conscient que Mariano Rajoy és un candidat a la Presidència d’Espanya “políticament indecent” i en realitat allò va ser un sobrecalfament i no la sincera expressió d’allò que en realitat pensava. Però la veritat és que adjudicar aqueixa qualitat política al president del Partit Popular espanyol s’ajusta escrupolosament als últims episodis de la seua biografia. Per a arribar a aqueixa conclusió, n’hi ha prou de consultar la definició dels diccionaris amb una mà i amb l’altra el sumari de la Gürtel, o qualsevol dels toms de les altres desenes de causes criminals en què està encausada l’organització dirigida per Mariano Rajoy.

Supose, que alguns i algunes, més preocupats per la supervivència pròpia que per la del projecte polític socialdemòcrata que un dia va liderar el PSOE, tornaran a cridar els socialistes valencians a alinear-se amb els que hui gestionen realitats polítiques que no tenen res a veure amb la de la meua terra. Crec sincerament, que Ximo Puig ja sap que va ser mala idea la de fa sis mesos, induïda, supose, per aqueixos genis tan avesats a guanyar congressos com a perdre eleccions que tenen els seus despatxos a les terrasses que circumden el Palau.

Però açò, benvolguts amics i amigues ja no va d’esquerra o de dreta. Açò no va de guanyar o de perdre eleccions. Açò no va de qui es quedarà l’últim pessebre. Açò va de saber quin aire volem respirar en les nostres institucions. Açò va d’entendre, d’una vegada per sempre, que el nom d’aquella o d’aquell a qui situem en la presidència d’aquest govern que està per venir, establirà el nivell ètic present i futur de la nostra democràcia, un nou llindar del dolor per a una ciutadania cada vegada més anestesiada. Ara toca triar entre el diccionari i l’enquesta. Entre la prevalença del significat exacte de les paraules “decència” i “indecència” o el propòsit retorçut que encara gosen a dir que hi ha una mica de ciència en la seua pretesa demoscòpia. Jo, per si la meua opinió els serveix de res, estic amb el diccionari. Amics Sánchez i Puig… Vostés mateixos.