Salvem el Botànic diu adéu

Quan en març de 1995 es va constituir la Coordinadora cívica Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat, no podíem imaginar el temps que costaria assolir l’objectiu, ni tampoc la quantitat d’adhesions i d’aportacions que generaria. El fet és que després d’una lluita continuada de 22 anys considerem que és el moment de dissoldre’ns perquè podem dir que allò fonamental s’ha aconseguit: sobre el conegut com a ‘solar de Jesuïtes’ no es construirà cap edifici que pertorbe el Jardí Botànic de la Universitat de València, i l’atractiu i privilegiat paisatge de la Ciutat Vella sobre l’antic riu Túria no patirà un nou atemptat. Els terrenys ja són de propietat pública municipal, se’ls ha assignat la qualificació urbanística de Zona Verda i l’Ajuntament de València ha anunciat que serviran per a l’ampliació del Botànic. Entenem que ha arribat el moment d’acomiadar-se.

Durant eixe temps, des de Salvem el Botànic s’han pres moltes iniciatives, s’han realitzat les denúncies necessàries (periodístiques, polítiques, administratives, judicials...), s’han convocat multitud d’accions al carrer, s’han fet diverses propostes alternatives -algunes d’alt nivell tècnic- per a resoldre el problema, i la gran mobilització cívica ha espentat els polítics a solucionar-lo.

Per a enfrontar un conflicte com aquest era tan important crear opinió pública com mobilitzar la ciutadania, i per això s’ha necessitat la col•laboració de tanta gent. No citarem noms, atès el caràcter col•lectiu, desinteressat i en gran part anònim que ha tingut el moviment ciutadà Salvem el Botànic. Però sí volem expressar alguns profunds agraïments: als molts periodistes i escriptors que van esmolar la ploma en defensa del Botànic, com també als fotògrafs que van deixar-ne el seu testimoni; a les dones i homes que ensenyen a les escoles, els instituts i les universitats, que ho van contar als seus alumnes i van aportar els seus coneixements per a denunciar el cas; a les xiquetes i xiquets, als joves de totes les edats, que s’han sumat a les mogudes per a evitar el desastre, amb un entusiasme contagiós i emocionant; a les actrius i actors, als còmics que ens han encoratjat amb les seues interpretacions; a desenes d’artistes plàstics que van pintar murals pels carrers i van donar obres per a aconseguir fons; a músics de variada condició que van fer sonar els seus instruments i les seues veus pel Botànic; a professionals de l’arquitectura i l’urbanisme que van produir estudis, dibuixos i propostes que han estat de gran utilitat; a vora trenta jardins botànics de tot el món que ens van animar amb el seu suport; a les més diverses associacions, grups i institucions, forces polítiques i sindicals, de dins i de fora de València, que s’hi han implicat... En fi, a més de 60.000 ciutadanes i ciutadans que van signar el Manifest en defensa del Botànic: cadascuna de les firmes ha estat decisiva. Com ho han estat les eixides al carrer de molts veïns i veïnes en les múltiples convocatòries realitzades. La Coordinadora ha estat un vehicle de participació al qual han pujat i l’han conduït moltíssims homes i dones. Gràcies, moltes gràcies.

Ens hem de felicitar tots. Ara queda aconseguir que els terrenys es recuperen en verd, siga com a jardí, siga com a horts urbans, o preferiblement com a ampliació del Botànic. Però sempre com una prioritat pública, que preserve el paisatge i permeta gaudir-lo a la ciutadania. Esperem que l’Ajuntament i la Universitat ho facen realitat.

Tanquem una etapa. La Coordinadora es dissol. Les persones que hem estat més actives en Salvem el Botànic continuarem compromeses amb unes altres iniciatives cíviques. Perquè aquesta lluita s’ha guanyat, però queden per resoldre molts altres problemes. Per això cal que la ciutadania participe activament (hi ha moltes formes de fer-ho!) en la seua ciutat. I a més de les que estan en marxa, caldrà veure nàixer noves iniciatives ciutadanes.

Salvem el Botànic, Recuperem Ciutat