Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Una denuncia de la extrema derecha lleva al límite al Gobierno de Sánchez
Crónica - El día que Sánchez se declaró humano. Por Esther Palomera
Opinión - El presidente Sánchez no puede ceder

Tancar RTVV? Que ho posen al programa electoral

Julià Álvaro

Suposant que Alberto Fabra esgote la legislatura, en un any i mig hi ha eleccions autonòmiques. Per tant, tancar Radiotelevisió Valenciana (RTVV) a díhuit mesos de passar per les urnes, amb tanta oposició social i política, sense més explicacions, sense voler discutir-ho, és un comportament irresponsable i poc democràtic.

Jo estic poc dotat pels números però només amb un gram d’honradesa, i des de la negativa a passar per estúpid, es veu que les xifres que ofereix el Consell de la Generalitat per tancar RTVV no quadren ni a martellades. El que jo dic és que, tot i l’embolic d’intoxicacions en marxa, d’ací a les eleccions de 2015, RTVV ix més cara tancada que oberta.

Parlem de números. El President Fabra va començar assegurant que “complir la sentència” (del Tribunal Superior de Justícia contra l’ERO) costava 40 milions d’euros i que això era inassumible. Mentida. La readmissió dels treballadors no li costa res a RTVV. És més, la diferència entre les indemnitzacions pagades en el seu dia i els salaris de tramitació que ara tocaria abonar és d’uns 10 milions d’euros a favor de l’empresa.

Seguim. Diuen que un any de sou dels 1.700 treballadors són uns 70 milions. Ho dubte però, coneguda la poca transparència del PP, confirmar les dades resulta impossible. De tota manera, donant per bons aquests números, cal corregir que entre incorporacions voluntàries a l’ERO, prejubilacions, etc., i sense considerar possibles baixes incentivades, la plantilla definitiva no arribaria a les 1.400 persones, en milions d’euros, uns 58 i no 70.

Així doncs, 58 milions. Eixe seria, aproximadament, el cost real d’un any de sous en RTVV suposant que es mantingueren sense tocar els honoraris i, a més, ningú apostara per abandonar l’empresa amb incentius. Tenint en compte que abans de la sentència, i amb eixe pla d’externalització que, segons el Consell, sí era assumible, hi havia 30 milions per a nòmines i 10 més per a la compra de programes, quedem ja a només 18 milions de distància dels 58 esmentats.

D’on ixen eixos 18 milions? 10, tal com he destacat al començament, poden vindre de les indemnitzacions que es tornaran i només que el tancament s’allargue fins a Nadal, amb el que tocarà pagar de permisos laborals als treballadors per evitar la seua reincorporació ja tindríem els 8 milions que restarien per arribar als 18.

Dit tot això ja queda clar que RTVV és perfectament sostenible però, a banda que en un procés de negociació es podrien contemplar moltes més mesures per rebaixar costos, hi ha alguns altres arguments que, resumidament, cal considerar:

  • 1.Durant el procés negociador previ a l’ERO, el Comité d’Empresa (els sindicats sí van intentar negociar) va defendre una proposta que estabilitzava la plantilla en poc més de 1.100 treballadors. És a dir, ja no parlaríem de 58 milions sinó d’uns 45.
  • 2.Les indemnitzacions als treballadors a les quals tocarà fer front pel tancament de RTVV no són 70 milions com diu el Consell; calculant sobre els seus propis números, no baixarien de 100 milions.
  • 3.Tenint en compte que les indemnitzacions es calcularien sobre 45 dies per any treballat amb un màxim de poc més o menys 35 mesos, vol dir això que una gran part dels treballadors s’emportarien l’equivalent a prou més de dos anys de sou. El mateix Consell assegura que un any són 70 milions, així que per dos i escaig, per molt que s’equivoquen, és impensable que no s’arribe als 100 milions d’euros.
  • 4. El tancament comportaria també haver de fer front de colp a tots els compromisos econòmics externs de l’empresa. Ací hi ha diferents càlculs però les mateixes xifres oficials parlen de, com a mínim, 40 milions. Només pagar el que queda del lloguer del centre de RTVV a Alacant (aquell que es va construir tot i ser només arrendataris) són ja 6 milions.
  • 5. El total de llocs de treball indirectes que es perdrien amb el tancament supera els 3.000, des del sector de producció audiovisual a altres tasques de tipus auxiliar, des de perruquèria a seguretat, passant per serveis informàtics o hostaleria.
  • 6. No s’ha d’oblidar tampoc que molt més car que els sous de tants o quants treballadors és la càrrega que per les arques autonòmiques representa tornar els quasi 1.300 milions de deute que s'arrosseguen per la mala gestió del PP al davant de l’empresa. Només en 2014 tocarà pagar quasi 110 milions d’euros. Això tampoc desapareix tancant.

En resum, que com a mínim hi ha raons per a no precipitar-se. El més raonable seria que el PP reconsiderara la seua decisió i no fera passos irreversibles. Hi ha una forta contestació social i política als seus plans. Falta només un any per a les eleccions autonòmiques. Les enquestes no els garanteixen, ni de lluny, que seguiran al govern. Així doncs, arribem a les eleccions amb RTVV en marxa, funcionant democràticament i assegurant (amb els sacrificis que toque) que els pressupostos es compleixen al mil·límetre. Després, que el PP vaja a les eleccions amb la proposta explícita al seu programa de tancar RTVV, amb les seues raons i els seus motius. Llavors serà el moment de veure si la ciutadania vol o no vol Ràdio 9 i Canal 9, llavors veurem si diem “Adéu RTVV” o “#RTVVnoestanca”.

Etiquetas
stats