Valencianisme de cagalló per sèquia
Poques expressions valencianes són més gràfiques, barroeres, populars i pròpies que la d'anar com “cagalló per sèquia”, dita que significa a grans trets no tindre control d'una situació, o que instàncies o persones superiors et dominen i fan el que volen de tu. Doncs este és l'estil i la finalitat del valencianisme que propugna el PP, i la manipulació que pretén fer de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL, i la L va davant de la V, no al revés, que també quede clar).
I és que el PP ha hagut de recórrer novament a l'anticatalanisme per intentar salvar els mobles de cara a la debacle electoral que s'albira i el fiasco del finançament, i el nou Diccionari Normatiu Valencià de l'AVL ha sigut un clau roent al que s'ha agafat per tornar a encendre la flama de l'enfrontament. L'atac ha sigut frontal, amb amenaces contínues per no sotmetre's a la visió única del PP (“ha creuat el Rubicó”, segons el conseller Santamaría), fins al punt de qüestionar la seua condició d'acadèmia. Han volgut portar-la cagalló per sèquia, i de moment no han pogut.
Però a més ho han fet amb el seu clàssic estil populista. Davant l'inqüestionable unitat de la llengua que defensa el món acadèmic internacional, les universitats i fins i tot la Constitució, han hagut de recórrer a les baixes passions, a l'odi i a l'enfrontament visceral per traure un rèdit electoral. Un dels màxims exponents ha sigut Alfonso Rus que ha tingut com última perla dir que l'esquerra no té “collons” de dir que són valencians, però no ha estat l'única, s'ha reconegut “incult” per no voler acceptar la unitat de la llengua i s'ha burlat en nombroses ocasions del professorat que ha defensat l'ús del valencià normatiu, amenaçant a aquells que diuen “llavors i gairebé” amb “rematar-los”, expressió que també ho diu tot sobre la persecució que ha hagut de la nostra llengua al País Valencià.
No obstant el PP no vol que se li qüestione la seua valenciania, i ho farà de la manera més populista possible, defensarà fins a l'últim moment les festes dels bous al carrer i qualsevol que l'ataque estarà atacant a la cultura i les tradicions valencianes. Per ser més valencians que ningú introduiran una assignatura a les escoles per ensenyar què és “l'ADN valencià”, mentre l'ús de la llengua pròpia cada vegada és menor. Enderrocaran un dels barris més característics de l'urbanisme tradicional valencià com és el Cabanyal, i ho faran agitant una senyera amb més blau que barres roges i grogues. I continuaran ofrenant noves glòries a Espanya fins que no quede un euro a la vidriola.
Ens voldran portar als que no pensem com ells com cagalló per sèquia, no els agrada la nostra forma de ser valencians i de parlar valencià. Caldrà anar alerta, com va dir Ovidi Montllor: “Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense”.
