Valencianitzar Podemos: El cas paradigmàtic del dret civil valencià

La II Assemblea Ciutadana Valenciana de PODEMOS constituïx, sens dubte, una gran oportunitat de reflexió per a una de les forces polítiques emergents, que, a través del Pacte del Botànic, presta un suport crític, amb els seus 13 diputats en les Corts Valencianes, al govern presidit per Ximo Puig. A més, PODEMOS, un partit jove que va nàixer arran de les últimes eleccions europees de 2014, participa en el govern municipal de moltes de les ciutats valencianes (Castelló en Moviment, Guanyar Alacant, València en Comú, Tots i Totes Som Vinaròs, Guanyem Alcoi, Sí es pot Elda, ADN Morvedre, Paterna sí puede, Reiniciem Benissa, Altea amb Trellat, Sí se puede Sant Vicent, …) i té representació a través de candidatures properes ideològicament en molts ajuntaments.

En les últimes eleccions generals, i en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, PODEMOS va concórrer juntament amb Compromís i Esquerra Unida del PV, en una coalició electoral anomenada “A la Valenciana”, que els possibilità obtindre 9 diputats estatals amb un percentatge de vot superior al 25%. La finalitat de la coalició era conformar un grup parlamentari propi, la qual cosa no va ser possible per una interpretació estricta del Reglament del Congrés realitzada per la Mesa d’eixe òrgan.

En definitiva, la representació de PODEMOS en tots els àmbits territorials és molt rellevant, si tenim en compte que es tracta d’un partit amb menys de 3 anys d’existència. Fruit d’eixa joventut orgànica, ha de pronunciar-se sobre moltes qüestions rellevants per als ciutadans valencians. Els simpatitzants de PODEMOS definiran, com indiquen en el seu web, “el futur polític i organitzatiu de Podem a la Comunitat Valenciana”; s’hi indica també que “amb el nostre vot estem decidint moltes més coses que el futur immediat de Podem”. En efecte, les persones inscrites en l’Assemblea determinaran qüestions cabdals per als valencians i valencianes en general, donat el poder orgànic i territorial d’esta opció política; entre d’altres, i en la nostra opinió, hauria de figurar el dret civil valencià.

Però, anem a pams. Després de la lectura dels diferents documents polítics presentats (que poden consultar-se en la web de Podem), i sobre la base del seu caràcter provisional, i les possibilitats de transparència i participació pròpies de PODEMOS, voldríem proposar un major grau de valencianisme social en les propostes plantejades: per exemple, concretar amb més precisió l’actuació en matèries com el deute històric derivat de l’infrafinançament continuat en el temps, la resolució del qual implicaria potencialment una millora de l’educació, la sanitat, els servicis socials, la situació de la justícia o les polítiques culturals de les valencianes i valencians. També seria convenient aprofundir respecte al grau d’arrelament que volen imprimir en les seues polítiques, i sobre la seua capacitat d’influència en els diputats i senadors de PODEMOS a Madrid, a fi que les preocupacions socials dels valencians tinguen el protagonisme que ens correspon en les polítiques estatals. En resum, creiem que no és prou amb posar-li a les diferents candidatures una denominació en valencià o redactar en la nostra llengua els documents a debatre en l’Assemblea; a més, cal aportar programes específics que facen diagnòstics, definisquen problemes i dissenyen solucions pròpies. Perquè la nostra situació, després d’anys de corrupció, infrafinançament i tracte diferenciat donat pel poder central en mans del PP i del PSOE, és distinta a la de madrilenys, catalans o castellans en general. La falta de centres de dia i residències, l’existència dels “barracons”, les llistes d’espera en sanitat, etc., així ho demostren.

En general, des de l’Associació de Juristes Valencians creiem necessari que en l’Assemblea Ciutadana s’aborden les qüestions que ens afecten, ací i ara, a les valencianes i valencians del segle XXI. Per això valoraríem que les candidatures tingueren en compte en els seus programes que el nostre Estatut ha sigut retallat en un dels seus punts clau: el del Dret Civil. Seria inconcebible en altres territoris que la seua principal norma d’autogovern, com és el nostre Estatut d’Autonomia, que preveu en 7 dels seus articles la potestat de la Generalitat per a dictar normes civils, i que va ser aprovat per les diputades i diputats valencians a València i Madrid amb grans majories parlamentàries, es declarara inconstitucional i que els seus diputats autonòmics no promogueren immediatament una solució al problema; perquè, en el fons, el que s’ha qüestionat és el nostre autogovern.

Poder regular un dret civil propi, com fan aragonesos, gallecs, navarresos, catalans, balears o bascos, és una ferramenta que possibilita polítiques socials en matèria d’unions de fet, custòdia familiar, règim econòmic matrimonial o dret de successions, entre d’altres. Per exemple: la nostra capacitat per a legislar sobre la propietat i els seus elements connexos –pensem en la vivenda, sense anar més lluny- es veu debilitada per la manca de competència sobre el dret civil. Si la tinguérem, disposaríem de normes tan socials i modernes com volgueren els nostres representants, depenent de les majories parlamentàries de cada legislatura.

Després de les sentències del Tribunal Constitucional que anul·len les lleis valencianes en matèria de dret civil, i a la vista que ha transcorregut quasi un any des que el TC anuncià la inconstitucionalitat de la primera d’elles, els membres de l’AJV ens hem reunit amb els 5 grups parlamentaris de les Corts per tal de promoure la reforma constitucional des de la societat civil, conscients de l’ampli suport municipal i evitant posicions partidistes. I és que, com han indicat recentment els experts de la Comissió de Codificació del Dret Civil Valencià, la reforma constitucional és la via per a acabar amb més de 300 anys de discriminació.

En la nostra opinió, existïx una gran majoria parlamentària a favor d’esta via, però ens agradaria prioritzar la unitat de les forces polítiques valencianes perquè tinga més probabilitats d’èxit en el Parlament espanyol. Per això volem assegurar que les diputades i diputats de PODEMOS en les Corts votaran a favor d’eixa reforma constitucional urgent, que és necessària per a fer realitat el que determina el nostre Estatut, per a ser iguals, en fi, als nostres veïns aragonesos, catalans i balears. Quan arribe a Madrid, a les Corts espanyoles, els diputats i senadors de “A la Valenciana”, la coalició en què es va integrar PODEMOS, tindran l’oportunitat de defendre el programa electoral amb el qual van concórrer a les eleccions, ja que la proposta 998 contemplava la reforma constitucional per a possibilitar que els ciutadans de totes les Comunitats Autònomes puguen gaudir d’un dret civil propi.

Cal recordar que totes les agrupacions polítiques esmentades properes a PODEMOS han donat suport a la campanya promoguda per l’AJV en suport del Dret Civil Valencià previst en l’Estatut d’Autonomia. En ella plantejàrem inicialment la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat contra les diverses lleis aprovades en l’ús de la competència; després de les sentències del TC anul·lant-les, l’hem convertida en una invitació dels ajuntaments als diputats i diputades de les Corts per a iniciar la reforma constitucional, amb l’objectiu de garantir la competència valenciana en matèria civil, com ja la tenen altres 15 milions d’espanyols.

Fins ara, 188 ajuntaments (els últims, Bellreguard, Muro i Monover) de totes les comarques i ideologies (vegeu-ne el llistat en www.ajv-val.org), que representen a més de 4 milions de valencianes i valencians, han debatut i confirmat, en general amb unanimitat de tota la corporació, que volen que els seus veïns disposen d’un dret civil modern i socialment avançat. En realitat, amb esta campanya municipalista s’ha repetit la lluita per una autonomia sòlida que va promoure l’any 1979 Josep Lluís Albinyana, candidat al Senat de PODEMOS-Compromís en les eleccions generals de 2015.

Així mateix, esta reivindicació ha sigut assumida per diferents institucions i agents socials, entre d’altres, les Facultats de Dret de la UJI de Castelló i de la Universitat de València (per unanimitat de les seues Juntes) i també per LAMBDA, CC.OO., UGT, Intersindical Valenciana, …, al costat d’altres associacions culturals i comarcals.

Sembla evident que estem davant d’un atzucac, una situació de paràlisi en una part fonamental del nostre Estatut, que requerïx dignitat, unitat i espenta de tota la societat valenciana. Per això instem les diverses candidatures a l’Assemblea Ciutadana perquè incorporen als seus respectius documents les solucions que proposen per a la defensa del nostre dret civil, i que concreten si estan disposades a demanar a les Corts Valencianes que porten endavant la reforma constitucional.

En ocasions, el fonamentalisme, el voler tot el que es pretén per a finalment no aconseguir res, ha exhaurit iniciatives socials profundament sentides per la població. Esta és una d’eixes ocasions en què totes i tots hem d’estar units; i no serà l’última… Ja n’hi ha prou d’ajornar els nostres interessos, no repetim l’error en què es va incórrer durant la Guerra Civil i que ens va privar d’aconseguir la mateixa autonomia política que van gaudir catalans i bascos ( liderats per un PNV molt conservador). Llavors es posposà l’obtenció de l’autonomia (inclosa en el programa del Front Popular amb el suport de la immensa majoria de municipis valencians) fins que s’haguera guanyat la guerra. El resultat va ser una catàstrofe: la guerra es va perdre, el règim franquista considerà (i castigà) als valencians com a desafectes i, per acabar de rematar-ho, la Constitució de 1978 ens va impedir, per eixa raó, accedir al màxim grau d’autonomia, encara que parega increïble… Molts valencians no podríem entendre la repetició de la mateixa postura, que en aquell moment van adoptar en la pràctica el PSOE, la Izquierda Republicana de Manuel Azaña o el Partit Comunista. I, com veiem, els errors històrics es perpetuen en el temps i les seues conseqüències reapareixen de tant en tant.

Necessitem, puix, que PODEMOS en l’Assemblea Ciutadana, les seues diputades i diputats en les Corts, així com la seua representació en el Congrés i Senat, donen suport a una voluntat generalitzada del municipalisme valencià i, en concret, de les candidatures que li són afins en pobles i ciutats. Es tracta, en definitiva, d’alinear-se amb el nostre dret civil, amb el nostre Estatut d’Autonomia, amb els delers d’un autogovern que, per als valencians i valencianes, és essencial.

Valencianitzem PODEMOS, però de veritat, anant més enllà de les formes o de les declaracions programàtiques. Arrelem els somnis i les il·lusions d’una formació política que sorgix amb força al teixit de la societat concreta en què ha nascut.