eldiario.es

9

Corrupció en l’esquerra: tu quoque?

S’equivocarien els dirigents del PSPV-PSOE i del Bloc si buscaren excuses en la polèmica amb el desprestigiat i deslegitimat PP valencià per no donar explicacions sobre el seu finançament i actuar en conseqüència

Enric Morera, Ximo Puig y Mónica Oltra en les Corts

Enric Morera, Ximo Puig i Mónica Oltra en les Corts Valencianes.

La vuitena legislatura de les Corts Valencianes, o més ben dit, el període que va del 2009 al 2015 entre el final de la setena legislatura i tota la vuitena, transcorregut en un ambient de forta agitació i durs debats, va marcar una ruptura en els usos i costums de la política valenciana i, per la seua repercussió, també de l’espanyola.

La importància històrica d’aqueixa ruptura, que va donar lloc a la caiguda del PP del poder enmig d’una enorme polseguera de casos de corrupció que encara no s’ha dissipat, l’avaluarà el pas del temps. Però els seus efectes tangibles no rauen tant en el canvi polític que va propiciar (un fet que no s’ha arribat a produir en el Govern  d’Espanya, encara en mans del partit que en les eleccions del 2015 continuava fent trampes des d’institucions com l’Ajuntament i la Diputació de València), sinó en la transformació de l’estàndard d’honestedat en la política i l’establiment de noves exigències de control i transparència.

La investigació judicial, com a conseqüència d’una denúncia del PP, del finançament del PSPV-PSOE i del Bloc (partit integrat en Compromís) en la campanya electoral del 2007, que hauria reproduït comportaments semblants als de la trama Gürtel (empreses que paguen despeses dels partits a través, en aquest cas, d’una agència de comunicació amb seu a Gandia, i fins i tot adjudicacions de contractes des del Govern, que llavors presidia Zapatero, a l’empresa intermediària) al·ludeix a una època anterior a aqueixa ruptura. Però això no evita que es tracte d’una notícia molt lletja per als demòcrates.

El cas ve a apuntar que en alguna mesura una part de l’esquerra valenciana va participar del sistema corrupte de finançament. I el sentiment de frustració que aqueixa sospita desencadena és immediat. “Tu també?”, es pregunta amb raó la ciutadania.

El recorregut judicial de l’assumpte és dubtós, atés que la investigació principal ha estat arxivada perquè el delicte electoral, si n’hi haguera, hauria prescrit i el jutge ha enviat a dos jutjats de Madrid, un de Gandia i un altre de Benidorm diligències per si donen peu a investigar un altre tipus d’il·legalitats. Però el seu impacte polític no pot obviar-se. Així ho han assumit les dues forces implicades.

El Bloc Nacionalista Valencià fa dies que recopila informació sobre com va finançar unes eleccions locals a les quals va concórrer preferentment en solitari mentre paral·lelament formava part d’una coalició en les eleccions autonòmiques, Compromís pel País Valencià, de la qual uns anys després sorgiria l’actual Compromís. El seu líder de llavors i actual president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha sostingut contundentment que l’acusació al seu partit és falsa, una afirmació que el deixaria en evidència si la informació judicial demostrara el contrari.

En el PSPV-PSOE, afectat més de ple que el Bloc per la sospita, s’ha creat una comissió que elaborarà un informe. La presideix el responsable de l’àrea d’ètica del partit, José María Ángel, que és també el director de l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat, és a dir, el responsable de la Policia Autonòmica, algú que no pot permetre’s tergiversar els fets, llevat que estiga disposat a jugar-se el càrrec.

Els dos líders de l’esquerra valenciana, el president de la Generalitat, el socialista Ximo Puig, i la vicepresidenta Mónica Oltra, de Compromís, han promés claredat i “contundència”. Puig ha arribat a parlar de fer “un striptease absolut” del finançament del seu partit. I Podem ha insistit en la necessitat d’investigar a fons els seus socis de pacte. És un exercici que estan obligats a complir si no volen desprestigiar greument la lluita de tants dels seus, i d’ells mateixos, contra el sistema corrupte sobre el qual va governar el PP valencià durant més de dues dècades.

Un exercici, el de la “tolerància zero” davant de la corrupció, que no es pot amortitzar amb la pretensió de que va ser una cosa del passat perquè implica dirigents encara en actiu sobre els quals, en coherència, haurien d’aplicar-se mesures exemplaritzants. S’equivocaria l’esquerra valenciana si buscara excuses en la polèmica amb el desprestigiat i deslegitimat PP o amb Ciutadans. Els seus dirigents han de donar explicacions, no en l’escenari viciat de la batalla de partit, sinó mirant als ulls de tantes persones defraudades que es pregunten: “Tu quoque?”. I actuar-hi en conseqüència.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha