Confusió publicoprivada

L'hospital de Torrejón de Ardoz no és municipal, no pertany a aqueix municipi exclusivament sinó a les zones de salut on s'ubica i, en última instància, a la Comunitat de Madrid, que el finança. Els recursos de la sanitat madrilenya no poden ser usats per un ajuntament concret de manera unilateral encara que siguen gestionats per concessionàries privades. Tampoc els de la sanitat valenciana. Per a qui treballen els sanitaris de Ribera Salud? Per als madrilenys? Per als valencians? O per al PP de Torrejón de Ardoz?

La privatització de la sanitat pública condueix a situacions com el suposat estudi de seroprevalència plantejat en la localitat madrilenya, al marge del criteri dels especialistes i les autoritats sanitàries, ja que l'Organització Mundial de la Salut en nega l'eficàcia i el Ministeri de Sanitat el considera un balafiament. Una concessionària d'hospitals privatitzats com és Ribera Salud (propietat de la multinacional nordamericana Centene) se sent legitimada per a secundar “sense contraprestació econòmica” l'experiment particular d'un ajuntament governat pel PP, el de Torrejón de Ardoz, en una operació massiva de proves de coronavirus que s'anuncia com un show (“l'estudi més ambiciós realitzat fins al moment a Europa i fins i tot en l'entorn internacional”). I no tira mà del personal de l'hospital que gestiona en la localitat (perquè poden protestar amb raó uns altres municipis de la zona) sinó que mobilitza empleats -diu que “voluntaris”- que presten els seus serveis en els sistemes públics de salut d'altres comunitats autònomes.

Ho fa amb el consentiment dels responsables d'aqueixos sistemes públics? És indubtable que no, perquè la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana ha obert un expedient a l'empresa que dirigeix Alberto de Rosa per a aclarir l'assumpte en conéixer-se la notícia.

Com si es tractara de la iniciativa d'una ONG, Ribera Salud al·lega que la seua maniobra amb l'ajuntament de Torrejón, inscrita en la pretensió política del PP de convertir els test massius en una panacea contra la COVID-19, forma part de les seues activitats de responsabilitat social i de la seua “filosofia empresarial”.

I considera vàlid que algunes desenes de sanitaris d'hospitals de la xarxa pública valenciana, com el del Vinalopó, a Elx, o el de Torrevella, hagen sigut traslladats a Madrid i hagen passat “els seus dies lliures” en un hotel de Torrejón a l'espera que la publicitada operació es posara en marxa.

Què fan sanitaris valencians a Torrejón -que no és una localitat del tercer món ni pateix, malgrat ser una ciutat especialment afectada, una emergència més greu que la que implica la pandèmia per a altres llocs d'Espanya, d'Europa i del món-, posant en pràctica gratis una política de salut a escala municipal sense el menor coneixement dels responsables del sistema públic en el qual exerceixen?

La privatització d'hospitals i departaments sanitaris executada en l'època del PP va començar a ser revertida després de l'arribada de la majoria d'esquerres a les institucions valencianes amb la recuperació per a la gestió pública de l'hospital d'Alzira i tota l'àrea de la Ribera. Encara queden quatre dels 24 departaments de salut valencians en mans de companyies que cobren a l'Administració autonòmica per gestionar-los i que de vegades converteixen la col·laboració publicoprivada en una confusió publicoprivada difícil de destriar.

Tan difícil de destriar, aqueixa confusió, com el grau de “voluntarietat” real del personal implicat, integrat curiosament per gent jove amb contractes precaris. Del context laboral en què tot això es produeix és símptoma el fet que Ribera Salud reclame judicialment 200.000 euros al comité d'empresa de l'hospital del Vinalopó perquè va denunciar en les inundacions de setembre de 2019 que s'havia obligat la plantilla en plena alerta roja a mantindre activitats que podien ajornar-se. Al·lega que el comité va incórrer “una vegada més i per qüestions polítiques, a desprestigiar el model Ribera Salud”. No és d'estranyar que ningú tracte ara a d'obrir la boca. I això també és “filosofia empresarial”, supose.