La batalla del Sud

El sud tendix a identificar-se en els imaginaris socials com a un concepte distant, rebel, heterodox i agreujat. El cas valencià no suposa una excepció a esta regla. Cantonalisme, provincialisme i localisme han constituït algunes de les seues problemàtiques històriques, tot i que una compartimentació territorial d'origen foraster i determinades mancances del centre no han sigut alienes a la seua reproducció.

Però hui atenem als moviments polítics suscitats a la regió meridional valenciana, on les polèmiques del Cap i Casal pràcticament ni s'albiren. I primerament, criden la nostra atenció les crisis que afecten al PP per estos indrets. Crisis solapades, ja que de la vella baralla campsista-zaplanista (i ripollista) hem passat ara a una nova desafecció amb l'erràtica direcció del partit. Adobada, d'altra banda, amb contenciosos urbanístics, com en el cas de Torrevella i altres municipis del Baix Segura en creixement desproporcionat. Els barons territorials ara es troben a la Marina pericentral –José Císcar i César Sánchez- i això promou majorment les desercions al sud del sud.

De la sagnia del PP pren força el CDL, com a subaltern autonòmic de Ciutadans. La seua condició de demoni familiar popular es reforça en nodrir-se d'alguns destacaments de l'últim producte de la Factoria Blasco, el PSD. Altre beneficiari d'esta conjuntura podria ser Demòcrates Valencians, partit que ha incorporat recentment a Carmel Ortolà, exalcalde de Pego, a la seua Gestora. Amb la seua presència, s'espera una fructífera expansió per les Marines, que complementaria l´incipient implantació dels centristes valencians a l'Alacantí.

Del sud arriben també algunes de les majors reticències per part d'UPyD (present al consistori alacantí) a un futurible pacte amb Ciutadans. I al si de Compromís, la qüestió meridional també té un lloc preponderant en l'agenda, en no atendre's la transferència de l'acta de diputat per eixa circumscripció d'Iniciativa al Bloc, rebassat ja l'equador de la legislatura. Esquerra Unida, que ha capitalitzat l'activisme davant l'arribada de l'AVE a Alacant, compta amb una previsible millora de l'atractiu de la seua marca en el cinturons industrials i les ciutats més poblades en este escenari de crisi. Per últim, el PSPV-PSOE disposa d'un ampli marge –i el recurs al vot útil- per a remuntar la golejada rebuda en els últims comicis. En conseqüència, no podrà permetre's eslògans com “perquè guanyi Alicante”, estudiats hui en dia en els seminaris de comunicació política com a exemples de destrellat contextual, ni guerres intestines com la de l´executiva alacantina, representant de la principal agrupació del PSPV.

Competència, embolic i entreteniment que arriben des del sud a la política autòctona. Una manera tan vàlida com qualsevol altra per a què els valencians centrals deixem de mirar-nos el melic i valorem la diversitat i riquesa de la nostra terra.