La importància de les pensions

Els telediaris s'estàn fent resò de la indignació que ha creat l'increment del 0,25% de les pensions. A la televisió podem veure com la gent gran ha eixit als carrers a queixar-se de “la mierda de incremento de pensión” a 2018, que no és més que l'augment mínim que està obligat el Govern a aplicar per llei. I, amb tota la raó del món, els pensionistes s'han fartat.

Durant la crisi les pensions han sigut l'únic ingrés que ha entrat a moltes llars, repartint-se entre la llar de la persona que rep la pensió i la llar de la família més pròxima. Cal tindre en compte que fa només dos anys a Espanya hi havia 10,2 milions de persones amb ingressos inferiors al llindar de pobresa i 600.000 llars sense cap mena d'ingrès. De fet, la taxa de pobresa arribava al 22,3%, situant a Espanya com el tercer país de la Unió Europea amb major taxa de pobresa. En aquest context és fàcil intuir la rellevància que adquiriren les pensions per a la supervivència de moltes families i per quin motiu la gent gran està eixint al carrer.

Per contra, és sorprenent que les persones desocupades i la gent que treballa no ens mobilitzem: els salaris són més baixos que els de 2009, les prestacions per atur de llarga durada s'esgoten i la temporalitat i la precarietat continuen augmentant. Tot fa creure que ens hem cregut la història de que “no hi ha diners per a tots” i cal desmentir-la.

El darrer any l'economia espanyola ha estat una de les economies amb major creixement a la Unió Europea, el problema és que ni pensionistes ni classe treballadora ho noten. Hi ha prou diners per a tot el món però no es reparteixen i encara menys ho fan per igual. Oxfam Intermón ja ho va dir: la recuperació econòmica afavoreix quatre voltes més a la gent rica que a la pobra.

Per exemple, de la gent rica, només un 10% de la població concentra més de la meitat de la riquesa a Espanya (53,8%). Quan aquesta riquesa no es tributa a l'hisenda espanyola sino a paradisos fiscals com Irlanda o Luxemburg, no es pot revertir en polítiques socials o en les pensions dels nostres iaios i iaies. És a dir, quan s'escaquegen de pagar, s'escaquegen de col·laborar com ciutadans i ciutadanes d'Espanya per reduir la pobresa i les desigualtats al seu país. Per tant, part d’aquests diners que que sí hi ha, s’amaguen a paradisos fiscals i de nou no ens arriben ni a mi, ni a tu ni als pensionistes.

Un altre exemple es pot veure en l'àmbit empresarial i laboral: tot i que les xifres dels beneficis empresarials són superiors a les que s'obtenien abans de la crisi, no s'han transformant en un augent en els salaris de la plantilla de les empreses. És a dir, les empreses “creen” diners com abans de la crisi, però treballadors i treballadores reben el mateix sou que durant la crisi.

Per tant, si tornem a eixe 10% de la població espanyola que concentra el 53% de la riquesa podem dir que sí nota la millora econòmica “post-crisi”. Per contra, qui no la nota és eixe més del 10% de persones treballadores que han descobert que treballar no els garanteïx una vida digna, segura i sense pobresa.

Davant aquesta situació ha sigut la gent gran qui ha eixit al carrer per dir que ja està bé. Saben que hi ha diners suficients per a tothom i que uns sous i unes pensions dignes amb les que no es perda capacitat adquisitiva són esencials per a la seua vida i per a la de familiars. Estan al carrer perquè el seu benestar i el futur del jovent depen d'unes pensions que el Govern només ha revaloritzat pel mínim establert per llei. Unes pensions que porten anys pagant quotes d'hipoteca de familiars, plenant neveres i comprant llibres per estudiar.

Les pensions són més importants del que pensàvem (els efectes de la crisi a partir de l'any 2009 foren claus per a aquest descobriment), per això enlloc de repartir poc entre pensionistes, cal invertir els esforços en recollir més amb unes polítiques fiscals més progressives.

Com cantava l'Ovidi ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

*Julia Sanchis, Sociòloga, politòloga. Membre de l'Equip d'Acció Ciutadana d' Oxfam Intermón en València