La lliga dels lladres extraordinaris

El setmanari alemany Der Spiegel publica aquesta setmana l'últim escàndol que vincula les estrelles del futbol espanyol i europeu amb la corrupció, el frau fiscal i les trames criminals dedicades a l'evasió fiscal. Aquesta vesprada rodarà la pilota en el Camp Nou perquè després de cada gol un nodrit grup de presumptes delinqüents fiscals reben l'aplaudiment i admiració de milions d'homes i dones als quals presumptament han robat els milions d'euros que haurien d'haver-se destinat a la seua educació, sanitat, pensions o infraestructures. La setmana vinent protagonitzaran diversos espots publicitaris per a així exercir una vegada més de models de comportament per als nostres fills i altres parents. Desitjarem conduir els seus cotxes, empastifar-nos amb els seus cosmètics, nadar en els seus perfums i vestir-nos amb la mateixa marca de roba que tan bé els queda a ells. Després passaran pel despatx dels seus agents per actualitzar el saldo dels seus comptes. Dedicaran una eston a veure les que estan en A i una estona més llarga -són més bancs, més païso i altres usos horaris- per repassar l'estat de les que estan en B. Després tornaran al plató i rodaran un parell de consells sobre la inconveniència d'abusar de les drogues o la seua devoció pel joc net. Toca fotre's.

Mentre escric aquesta columna sent de fons la secció d'esports d'una cadena nacional, en la qual un devot seguidor afirma que sap que Cristiano Ronaldo farà un gran partit perquè “és un crack i s'oblidarà de tot aqueix rotllo dels diners i tot açò”. Sí han llegit bé ,“rotllo dels diners”. És el mateix tipus que hauria demanat que li serviren, al mateix bar en el qual dóna l'entrevista mentre espera que comence el partit, el cap de qualsevol polític sospitós de colar-se en una atracció de fira. Així que no cerquen vostès matí grans enquestes en cap mitjà sobre l'opinió dels espanyols sobre aquest pantà de corrupció, lladres i pocavergonyes en què sembla haver-se convertit l'esport patri. No hi haurà especial remor, ni grans debats sobre les urgents mesures legislatives que han d'adoptar-se per a multiplicar les penes de presó per a aquest tipus de delictes. No hi haurà compareixença urgent de Soraya ni de Mariano, el dels sobres, anunciant més i millors mitjans per a l'Agència Tributària, la fiscalia, la UCO o la UDEF per a perseguir aquesta tropa de lladres. Solament comunicats de suport. Ni una paraula des de les penyes. No sentiran res des de la federació, el sindicat de futbolistes o l'associació de portalliteres de la creu roja. No esperen vostès cap mesura ni cautelar ni de condemna per part dels clubs dels protagonistes d'aquest ni dels anterioris escàndols. En aquestes peculiars empreses et pot caure una mà d'hòsties per arribar tard a un entrenament però ningú no et toca un pèl per robar-li la cartera a tot el fons nord de l'estadi.

No perda vostè més el temps amb aquesta columna. Córrega abans que s'acaben les últimes entrades del Clàssic. Gaudisca del partit. Tranquil. No hi ha clàusula en cap contracte de les estrelles per les quals vostè donaria la seua vida i la dels seus propis fills, aqueixos que toregen en les rotondes que circumden les ciutats esportives, que diga que se'ls rescindirà el seu contracte si resulten condemnats per l'intranscendent delicte de saquejar els recursos públics que sostenen els seus irrellevants drets. Anem allà. Gaudim del partit i abracem l'escut de la nostra samarreta mentre amb una mà sostenim la presumpta foto d'un d'aquests presumptes delinqüents i amb l'altra el presumpte vot amb el qual triem president al presumpte cap de Luis Bárcenas. Vinga, que continue la Lliga d'aquests tipus tan extraordinaris.