Les oposicions no són en juny

Qui no té una persona coneguda que ens els propers mesos passarà per un procés selectiu per la funció pública?

Sembla un procés natural que milers de persones afronten cada any, però la veritat és que és bastant més complex que una série d’examens i de competició entre professionals.

Des del dia en que decideixes accedir a la funció pública et converteixes en una persona esclava d’eixe procés selectiu, i és que encara que presentar-se a les proves és una decisió voluntària si el que busques és estabilitat per poder portar a terme projectes de vida com establir vincles o crear-tre rutines, construir una família o pels més atrevits inclús comprar una vivenda, aprovar les oposicions és un imperatiu.

El procés selectiu s’inicia amb l’elecció de l‘especialitat per la qual t’examinaràs, un tema que no és instrascendent, encara que et presentes a assignatures de l’àmbit del que tens formació universitària t’has de tornar a examinar sobre eixos continguts en temaris que contenen una setantena d’unitats, i no només has de demostrar que domines els continguts, sinó que has de ser millor que el company o companya del costat. Eduquem als nostres alumnes per tal que col·laboren però nosaltres ens examinem competint entre companys.

El segon pas d’una oposició és elegir acadèmia, buscar una persona que et prepare o fer-ho tu mateixa, però ja saps, siga com siga has de ser creatiu, original, i sobretot acumular gran quantitat de dades per poder-les expressar eixos dies.

El tercer i gran pas és sobreviure a la pressió social i a tu mateixa.

Saps que enguany hi haurà oposicions, però potser no tens sort amb “la bola”, o potser just enguany que hi ha opos estàs embarassada, caus malalta, i en eixe moment tots els somnis de futur i estabilitat s’esvaeixen, perquè com totes sabem, en un parell de mesos hi ha eleccions i potser fins d’ací altra dècada no hi tornen ha haver oposicions.

En cas que no tingues càrregues familiars i que hi pugues dedicar temps a l’estudi mai semblarà suficient, sempre hi ha algú que té la programació més avançada, que s’hi ha presentat a altres convocatòries i ja té feina adelantada, persones que no treballen i dediquen 8 hores al dia... Hi ha milers de casos, tu no saps com s’ho fan, però entre preparar les classes, treballar, passar un poc temps amb les persones a qui estimes no hi arribes, renuncies al que renuncies mai tens temps suficient per estudiar ni tampoc per gaudir dels amics i família perquè ni estàs amb els uns ni fas la feina que pretenies. Què esperaves amb una cursa de fons d’un o dos anys? No hi ha temps, és més, recorda que competeixes amb les companyes.

Arribes al claustre i allà no es parla d’altra cosa durant tot l’any, del número d‘unitats didàctiques, sobre si es llegirà el tema o no, el repartiment de places... i per fi, hui ha eixit la convocatòria oficial, ara sí s’ha donat el tret d’eixida als jocs de la fam!

Guanyar una oposició amb este sistema estranyament podrà “comprovar la idoneïtat de les persones aspirants per a l’exercici de la docència” com indica la ordre ORDRE 7/2019, de 28 de febrer de 2019, de la Conselleria. Un sistema que avalua continguts memorístics, programacions didàctiques irreals o difícilment aplicables (això sí, innovadores i creatives) que potser mai més confecciones amb tanta dedicació durant la posterior vida laboral no pot seleccionar “les millors docents”. Com hem d’educar als infants i joves a col·laborar, a tindre empatia, a ser millors persones, a tolerar la frustració, a conéixer-se a un mateixa, descobrir la seua passió i professió futura i a apassionar-se amb l’aprenentatge si nosaltres només hem aprés a avaluar-los i a competir en este sistema depredador?

Les oposicions comencen el dia que decideixes treballar en l’administració però no només les fas tu, tota la teua família i entorn més proper les pateix i se’n veu ressentit per eixa càrrega que finalment en major o menor mesura et passa factura ja siga amb estrés, decaïment, ansietat, tristesa, abatiment o senzillament perquè minora el temps de qualitat que pots dedicar-los.

Sort que no tot en la vida és feina i que entre totes les pressions, saps mantindre la sensatesa i donar valor a allò important en la vida, que és en primer lloc, gaudir-la envoltada de les persones a qui estimes i que fan més bonic el teu món.