eldiario.es

9

Feliç dia de l’adultocentrisme

No, no és una errada. Hui, 12 d’agost hauríem de felicitar a la joventut pel seu dia internacional. Però com que estem de vacances, viatges, currant o buscant-nos la vida, potser rebre una palmadeta en ‘el nostre dia’ no siga massa representatiu.

El que sí que podem celebrar, perquè en aquests temps està de moda, és l’adultcentrisme. Aquesta cultura basada en entendre que les persones majors són éssers complets i savis, i que les persones joves estem encara en construcció i aprenentatge, i que per tant hi ha àmbits o temes sobre els que és millor que no parlem o prenguem part.

L’última expressió notòria d’aquesta moda adultocèntrica la va viure l’activista climàtica Greta Thunberg a finals de juliol, quan al ser convidada a l’Assemblea Nacional Francesa per parlar sobre l’emergència mediambiental, va ser insultada per certs diputats per la seua vestimenta, ridiculitzada per la seua curta edat o directament acusada de no tindre idees pròpies i d’estar sent manipulada per suposats lobbies ecologistes.

Seguir leyendo »

Ser adolescent no és gens fàcil

Ser adolescent no és gens fàcil. A les inseguretats dels canvis biològics s'uneixen els canvis socials que comporta passar de l'escola a l'institut. Els 12 anys marquen l'inici d'una etapa tan diferent que és estrany que no s'haja articulat un sistema públic d'acompanyament que facilite aquest procés. Perquè, malgrat les hores que passen a l'institut, és durant el temps lliure on s’acaben de configurar els seus valors i la seua visió de la realitat. Un temps lliure en què la família va deixant pas a la influència dels amics i les amigues, i el mercat, a través de les pantalles (mòbils, pel·lícules, televisió…), complementa la informació de com és el món i com actuar-hi.

Les famílies, en el seu benintencionat afany d'evitar perills i conflictes als seus fills i filles, intenten generar una zona de seguretat al seu voltant, omplint-la, si poden, d'activitats formatives i construint barreres que impedeixen, quasi del tot, estar-se al carrer. Les famílies es transformen en taxistes/guardaespatles/repartidors en horari de vesprada/nit.

Aquesta zona de seguretat s'acaba convertint en una zona de confort de la qual és improbable voler escapar. El món conegut. Els centres comercials són el millor exemple d'aquest espai segur. L'únic carrer, amb els corredors de l'institut, per on els deixem caminar tranquils. Però no oblidem que els i les adolescents “passegen”, “parlen” i “es “veuen”, també, en els nous carrers virtuals: les xarxes. Tenen molta vida fora del nostre control. Com sempre ha passat.

Seguir leyendo »

I ara, què?

Feia temps que li pegàvem voltes... - “I què farem després?”-. Una vegada finalitzara el nostre pas pel Consell Valencià de la Joventut volíem continuar posant el nostre granet de sorra. Però com? Un dels temes que més ens va ocupar era el del silenci mediàtic sobre les qüestions que afecten a la joventut. Rarament es parla de joves i quan es fa sol ser de manera negativa o amb una mirada condescendent.

Per això vam trobar la necessitat de crear una plataforma que posara el focus en les persones joves i introduira en l’agenda les qüestions que els afecten. Qüestions que parlen de l’encaix que té la joventut en la societat actual, com ara: Com consideren els poders públics a les persones joves? Els reconeix com a ciutadans de ple dret? I la societat? Quin paper juguen els mitjans de comunicació? Té la joventut al seu abast eines que garantisquen la seua autonomia i independència? Quines són les principals problemàtiques que troba per a construir el seu projecte vital i com respon a aquestes? Es mobilitza o es resigna?

Amb més preguntes que respostes, encetem este espai on parlarem de les situacions en què es troben les persones joves en temes com l’emancipació, l’ocupació, la cultura o la igualtat, entre altres, tenint en compte l’heterogeneïtat del col·lectiu. Atendrem a projectes i moviments promoguts per les persones joves –com el recent Fridays for Future–, així com a bones pràctiques i experiències exitoses en matèria de polítiques de joventut de les diferents administracions. I, per últim, també donarem visibilitat a joves que siguen referents en diferents camps, donant així a conèixer models d’identificació alternatius als imposats mediàticament.

Seguir leyendo »