Ludopatia, no és una qüestió de jocs

Tractem amb un problema de salut i social de primer ordre: la ludopatia. L'increment dels jocs legals afecta cada dia més els joves, inclús als menors de 18 anys. Ja no tractem d’un problema en creixement sinó d’una emergència que cal abordar sense dilacions. I com a prova aquesta dada: segons l’Associació Madrilenya de Psicòlegs, un de cada cinc adolescents a Espanya d’entre catorze i vint-i-un anys són addictes a les apostes, el que ens situa com el país europeu amb l’índex de ludopatia juvenil més alt.

Més dades: abans de la legalització de les apostes, en l’any 2011 els nous jugadors enregistrats menors de 26 anys representaven el 3,8% del total, mentre que en 2015 la proporció havia augmentat ja fins el 16%. Amb tot això, i com recentment el Consell Valencià de la Joventut i el Consell de la Joventut d’Espanya han remarcat en les seues resolucions sobre aquest tema, cal exigir a les autoritats que implementen mesures estrictes per a acabar amb aquesta alarmant tendència.

Recentment hem conegut que el Consell de la Generalitat ha elaborat un projecte de Llei que arriba ara a les Corts per a regular el joc i així protegir a la societat d’aquesta xacra. Esperem que s’imposen les mesures necessàries per a abordar aquest greu problema abans que arribe a un punt incontrolable. Cal ressenyar com en pocs anys mitjançant la publicitat en grans esdeveniments, sobretot esportius, o de referents juvenils, la proliferació d’establiments d’apostes per tot arreu o la fàcil accessibilitat per internet, sumat a la socialització de les apostes com a forma d’oci, han fet que el perfil de l'addicte al joc haja canviat d’un home d'entre 35 a 48 anys enganxat a les escurabutxaques a joves d’entre 18 i 25 anys que a més, a més, pertanyen a un perfil socioeconòmic mig-baix i baix.

Des del meu punt de vista, tot i que també ens trobem davant d’un repte polític, es barregen problemes competencials entre administracions municipals, autonòmiques i estatals. El joc en general suposa una font d’ingressos per als grups de comunicació, personatges públics o la hisenda pública, però cal començar a implementar mesures per tal que l’aposta tan física com en línia deixe de ser la norma entre les formes d’oci de la joventut.

Aquestes mesures tampoc no són tan complexes: regulació de la publicitat per evitar la incitació al joc, control efectiu de l’accés a tot tipus de jocs per tal que se puga garantir la prohibició a menors de díhuit anys, finançament de recursos assistencials en matèria de salut mental per als afectats, exigència del compliment de la llei per parts dels operadors del joc, coordinació amb les administracions encaminada a prevenir i, molt important, foment i suport efectiu a altres formes d’oci entre la joventut.

Si en el passat hem aconseguit bones fites en matèria d’educació i prevenció per a la salut com en el cas del tabaquisme, és hora d’afrontar la ludopatia tal com és: un problema de màxim ordre social, que afecta la joventut més vulnerable.