Arranca À Punt: la nova televisió valenciana és quatre vegades més barata que Canal 9

La societat valenciana va perdre la seua radiotelevisió autonòmica al novembre del 2013, quan el govern d’Alberto Fabra, del PP, va apagar Canal 9 enmig d’una forta polèmica. Quatre anys i mig després, naix una nova radiotelevisió valenciana, À Punt, amb un esquema de funcionament que limita el seu pressupost i una vocació explícita de servei públic que la seua predecessora va trair mentre dilapidava els recursos de la Generalitat Valenciana.

El pressupost d’À Punt, 55 milions d’euros, no arriba a la quarta part del cost a què va arribar anualment Canal 9, més de 250 milions d’euros, perquè està legalment limitat entre el 0,3% i el 0,6% del pressupost total de la Generalitat Valenciana i regulat per un contracte programa. La directora, Empar Marco, professional valenciana procedent de TV3 que va ser seleccionada en concurs per la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, l’ens responsable de l’empresa pública, ha reclamat aquests últims dies que en el futur s’aprofite el marge per a augmentar el pressupost a 70 milions d’euros.

À Punt Mèdia té limitat també per llei acumular deute, davant dels 1.200 milions amb què es va liquidar RTVV, i els seus responsables poden ser destituïts si l’empresa assoleix una desviació econòmica rellevant.

Després d’un període d’emissions en proves amb continguts dels arxius de la desapareguda Canal 9, les periodistes Adelaida Ferre i Vanessa Gregori obriran a les 14.30 d’aquest diumenge 10 de juny, amb el primer dels seus informatius, la programació televisiva d’À Punt, un mitjà públic amb una plantilla de poc més de 300 treballadors, davant dels 1.800 que va arribar a tenir Canal 9, i que no funciona com una cadena de radiotelevisió a l’ús, perquè el seu nucli és una redacció integrada que produeix continguts per a una plataforma digital de la qual es nodreixen les seues emissions de ràdio i televisió. Els seus periodistes, per tant, produeixen informació per a tots aqueixos suports indistintament.

L’edifici de l’antic centre de producció de Burjassot, construït en els anys huitanta, s’ha reformat per donar cabuda en la primera planta a la redacció única i els estudis de ràdio. Els equipaments tècnics s’han renovat perquè havien quedat obsolets la major part i dels seus tres platós, en principi, només s’utilitzarà el destinat a informatius, atés que la producció d’espais d’entreteniment i ficció està externalitzada.

En els estudis Galàxia, situats a Paterna, no gaire lluny de la seu d’À Punt Mèdia a Burjassot, es produiran els dos magazins diaris. El del matí, conduït per Clara Castelló i el de la vesprada, amb Carolina Ferre com a presentadora.

Una part de la programació que À Punt oferirà aquest estiu es va presentar divendres passat en un xou organitzat en la mateixa seu de la radiotelevisió a què van ser convidats representants de la societat valenciana, amb una presència especial de representants del món de la cultura i de l’audiovisual.

La indústria audiovisual autòctona ha començat a ressuscitar amb la posada en marxa d’À Punt Mèdia després del col·lapse que va experimentar amb el tancament de Canal 9. Desenes de productores preparen continguts per a l’empresa pública en un sector que ha creat prop de 2.000 llocs de treball gràcies a aqueix impuls, segons dades de la mateixa radiotelevisió pública.

Una recuperació lenta i polèmica

La recuperació del servei públic de radiotelevisió, una competència recollida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana a què l’últim govern valencià del PP va renunciar quan va tancar l’antiga RTVV, ha costat més del que preveien les forces que integren la nova majoria d’esquerres i que van signar el Pacte del Botànic, el PSPV-PSOE, Compromís i Podem.

L’intent dels sindicats d’anul·lar l’ERO d’extinció que la majoria d’ells van signar en l’època del PP amb l’objectiu de reincorporar tots els treballadors, pretensió rebutjada finalment per l’Audiència Nacional en una decisió ratificada pel Tribunal Suprem; la polèmica pel barem de les borses de treball mitjançant les quals s’ha seleccionat el personal d’À Punt, que ha estat impugnada per la Unió de Periodistes Valencians perquè va prevaldre fins a tal punt l’experiència en l’antiga cadena que una majoria aclaparadora dels seleccionats procedeixen d’aquesta, i l’aplicació de procediments propis de l’Administració pública a la seua posada en funcionament, han contribuït al retard.

Un ministre en el programa d’humor

Precisament els dubtes sobre l’inici de les emissions, que s’ha anat ajornant per a desesperació de periodistes, polítics i ciutadans, van centrar amb humor la presentació que la mateixa À Punt va fer el divendres de la seua programació. L’humor, amb “una mirada divertida i sarcàstica” sobre la manera de ser dels valencians, protagonitza un dels programes inaugurals, titulat Assumptes interns i conduït per Pere Aznar. En aqueix programa, que s’emetrà aquest diumenge a les 20.05, entre els entrevistats sobre els tòpics valencians figurarà Màxim Huerta, flamant ministre de Cultura en el nou Govern que presideix Pedro Sánchez.

De les 15.15 a les 20.00, després de l’informatiu que obrirà la programació, s’oferirà una edició especial del magazín À Punt directe, que condueix Carolina Ferre amb Juan Nieto i Joan López, en el qual també participarà la conductora del magazín del matí, Clara Castelló. A la nit, l’espai informatiu no diari Punt docs oferirà un reportatge especial sobre l’inici de les emissions.

A continuació, a les 22.30, el programa Trau la llengua, amb Eugeni Alemany com a presentador, viatjarà per la geografia valenciana en un recorregut que usa la llengua pròpia, les seues paraules i expressions, com a excusa d’entreteniment.

El valencià, com a vehicle de la seua programació, és el leit motiv de l’existència d’À Punt, un mitjà públic que oferirà les pel·lícules i els espais de ficció doblats a la llengua del país i que també preveu l’accés en versió original als seus continguts, i també un canal específic orientat al públic infantil, els continguts del qual seran accessibles majoritàriament a través de la web i que inclouen produccions en valencià i també en anglés.