“Amb el finançament actual, o la societat valenciana reacciona o estem perduts”

Ismael Sáez (València, 1962), procedent de la Federació del Metall, de la Construcció i Afins (MCA) d’UGT-PV, és des de divendres passat el secretari general de la federació valenciana d’UGT. Sáez, que va ser elegit amb prop del 93% dels vots en el VIII Congrés d’UGT-PV per a rellevar Gonzalo Pino, és electricista oficial de segona en excedència i llicenciat en Dret. Es va afiliar al sindicat amb 18 anys, l’1 de març de 1981, després de la temptativa de colp d’estat del 23F. És casat i té una filla de 24 anys, totes dues a l’atur.

El relleu al capdavant del sindicat arriba abans del que s’esperava...

Ha estat un accident [riu], un fet no previst. En tant que Gonzalo Pino assumeix la secretaria de Política Sindical en la confederació, es comença a parlar en les federacions de qui podia ser-ne el relleu i, no sé si merescudament o no, els companys van entendre que em podia correspondre a mi, i ací estem per a veure si som capaços de respondre a aquesta confiança.

Com valora l’any i mig de gestió de Gonzalo Pino?

Bé. Ell assumeix la secretaria general de manera inesperada i sorprenent, perquè li ho demanem des de les federacions després d’un congrés de fractura pràcticament i ha d’afrontar una situació econòmica crítica. Hui la situació és molt millor, encara que no tinguem resolts tots els problemes, i hi ha una certa tranquil·litat. És innegable que la tasca que ha fet ha estat reeixida i s’ha aconseguit una unitat que no hi havia.

Qui formarà part del seu equip?

En som nou, quatre homes i cinc dones. Hi ha tres companyes que repeteixen: Elvira Ródenas, que s’encarregarà d’Institucional; Marisa Baena, de Salut Laboral, Cooperació i Medi Ambient; i Isabel López, de Polítiques Socials. La resta són incorporacions noves: Carlos Faubel, que ocuparà una vicesecretaria general amb un accent polític ben clar, sense deixar de banda la secció sindical de Ford, que implica molta faena i és transcendental; Guillermo Martí, la secretaria d’Administració; Lola Ruiz Ladrón de Guevara, que portarà Política Sindical; Pilar Mora, que serà la responsable de Formació, Ocupació i Igualtat de Gènere; i Constantino Calero, secretari d’Organització.

Es reduirà l’estructura del sindicat?

Canviarà el mapa territorial, ja que s’eliminarà una estructura que ens semblava rígida, la d’executives a les comarques, que se substituiran per una secretaria territorial que concentrarà els recursos en la comissió executiva d’UGT-PV per a destinar-los on calga. En definitiva, amb els recursos de què disposem mirarem de fer les coses tan bé com puguem, per a prestar el millor servei als nostres afiliats i als treballadors en general. Quant a la simplificació de les federacions, és una decisió confederal.

Quins són els objectius que es marca en el seu mandat al capdavant del sindicat?

Les metes, que no són personals ni particulars, ja estan traçades: guanyar pel que fa a representació, guanyar pel que fa a afiliació, intentar millorar els nostres resultats des d’aquest punt de vista, influir en la societat en defensa dels treballadors... En definitiva, estar més presents en la societat i recuperar-hi el contacte, l’estima de la ciutadania en general i dels treballadors en particular, i ser útils provant de recuperar un cert prestigi i la falta de suports que hem patit en una època tan difícil, i no sols les organitzacions sindicals. No em preguntes com.

Pel que fa a la situació d’UGT-PV fa a penes uns quants mesos, amb problemes econòmics i crispació interna, s’ha avançat, però encara queda camí per recórrer...

En relació amb la gestió econòmica, durant dècades el sistema de funcionament del sindicat, quant a la part que no tenia res a veure amb l’acció sindical (formació, polítiques d’igualtat...), era fer convenis amb l’Administració, i va arribar un moment en què els contractes temporals van esdevenir indefinits a compte d’aquests convenis. Quan aquesta font d’ingressos se seca totalment de soca-rel per la crisi econòmica i pel gran deute de l’Administració, trobem una estructura dissenyada per a una sèrie de convenis que desapareixen de la nit al dia i amb una plantilla sobredimensionada.

Així doncs, tenim una política de gestió econòmica equivocada, perquè no vam voler veure que això era definitiu i vam anar posant pegats a la situació amb un expedient rere l’altre esperant que escampara la boira i que la situació millorara, i evidentment això no va passar. Potser si ens haguérem adonat de la situació, hauríem afrontat un expedient més dur i més ampli, però això és molt fàcil de dir a posteriori. Quan formes part de la direcció del sindicat, hi ha una part de gestió important que és enormement desagradable, ja que si algú ingressa en el món sindical no és per a fer ajustaments ni acomiadar ningú. L’altre dia feia broma amb els companys dient-los: “M’heu fet empresari”.

Hem viscut un període de resignació o melancolia, però ara cal fer un pas al davant i recuperar l’esperit combatiu.

S’havia deixat de banda els treballadors?

Han passat unes quantes coses. La primera és que la crisi ens va desbordar a tots i és evident que hi hagué una decisió per a resoldre a curt termini els problemes de competitivitat del nostre país que implicava haver de devaluar el factor treball. Per a fer-ho, s’hi va aplicar dues reformes laborals. Davant d’això vam convocar tres vagues generals amb un seguiment que no va ser el que ens hauria agradat i no vam ser capaços de fer girar la voluntat d’aquests governs. Això va generar frustració, perquè no vam ser capaços de veure quines alternatives hi podíem aplicar i, damunt, les eleccions les guanyaven amb majoria absoluta partits que advocaven per aquestes polítiques. Hem viscut un període de resignació o melancolia, però ara ens fa la sensació que cal fer un pas al davant i recuperar l’esperit combatiu, tot i que cal reconéixer que nosaltres fa anys que denunciem les polítiques d’austeritat sense que ningú no ens haja fet cas i ara un ministre com García-Margallo ha reconegut que se n’han passat, al cap de sis o set anys.

Quin és el paper del sindicat en la societat actual?

Cal recordar quin és el paper del sindicat. Se’ns demanen coses que no podem fer. Nosaltres no podem resoldre el problema de la desocupació de la gent, podem fer un diagnòstic sobre l’origen del problema i quina en podria ser la solució des del punt de vista econòmic i laboral. Nosaltres el que fem en el dia a dia és atendre els problemes i els conflictes que van sorgint en les empreses, cada any negociem convenis col·lectius que afecten milions de treballadors, amb resultats millors o pitjors, i és una faena que fa el sindicat i que ningú no pot fer per nosaltres. Fixar la dignitat del treball.

Escàndols com els dels ERO, encara que hagen tingut l’epicentre a Andalusia, han perjudicat molt UGT...

Sens dubte, ens ha fet molt de mal. Si el Partit Popular, malgrat els casos de corrupció que els sotgen, obtenen bons resultats electorals, és perquè les persones que els voten no esperen que entre els seus valors s’incloga precisament l’honradesa. No vull dir amb això que la menyspreen, sinó que entenen que és un peatge –un cert grau de corrupció– que garanteix una mena d’estabilitat i seguretat per als seus recursos. En el nostre cas això és absolutament impossible, perquè nosaltres defensem valors com l’honradesa, l’honestedat, l’altruisme. Per tant, si algú dels nostres dilapida recursos públics o posa en dubte algun d’aquests valors, la reputació del sindicat cau per terra.

Quina és la radiografia socioeconòmica actual?

La situació a la Comunitat Valenciana és molt complicada. S’assembla molt a la de qualsevol altra, tot i que és cert que té alguns matisos. La dimensió de les nostres empreses no és la que ens agradaria, amb petites empreses que tenen moltes dificultats per a competir i sense capacitat per a exportar; hi ha sectors de la nostra economia molt vinculats al turisme i a activitats que tenen molt a veure amb l’estacionalitat. Quina és la solució a això? Malgrat que no siga molt original, un canvi de model productiu, problema que no es resoldrà demà mateix. En aquest sentit, l’Institut Valencià d’Innovació és una idea magnífica, tot i que no se li poden demanar resultats demà mateix. Jo entenc que pretén traçar el camí d’aquest canvi de model productiu, però els resultats no es veuran fins d’ací a 10, 15, 20 anys...

El problema és el curt termini. Els governants han de recórrer a les urnes cada quatre anys, presentar resultats i que la xifra de desocupació millore. Quina és la solució que s’hi planteja llavors? Fer abaixar salaris, introduir la flexibilitat extrema en les relacions laborals, debilitar la negociació col·lectiva... per a fer que isquen xifres d’ocupació que alleugen una mica la situació, tranquil·litzar consciències i cercar el vot. Al meu parer, caldria plantejar-se el repartiment del treball com un factor important amb vista al futur, ja que en alguns sectors faria millorar la productivitat, perquè una persona rendeix més bé durant sis hores que durant huit.

Això comportaria una pèrdua de poder adquisitiu per al treballador...

Pel que fa a la manera com afecta el fet de percebre un salari més baix, potser des de l’Administració haurien d’orientar polítiques encaminades en aquesta direcció. Potser compensant aquesta pèrdua de poder adquisitiu amb els diners que t’estalvies en subsidis i prestacions per desocupació, encara que això és tan sols una idea i caldria fer-ne un estudi més seriós. Jo pense que s’hauria d’optar per aquesta via, perquè amb 426 euros no es pot viure i, amb això, una persona no se sent ni realitzada ni satisfeta ni contenta amb si mateixa, sinó que se sent millor cobrant per fer una faena ben feta. Bàsicament estem davant d’un problema de repartiment de la riquesa relacionat amb el repartiment del treball.

Com valora la política en matèria d’ocupació del Consell?

No crec que en un any puga donar resultats espectaculars. Pense que, en gran manera, el model està ben vist i estudiat, però, per a posar-lo en marxa, calen recursos. Per això ha arribat el moment de dir prou en relació amb el finançament autonòmic. És una peça clau, ja que hi ha coses que no es poden fer només amb voluntat. El tractament que rep la nostra comunitat és escandalós. Es burlen de la Comunitat Valenciana, i o la societat reacciona o estem perduts. El Consell hi ha d’intervenir encara més.

I finalment, defensa un tracte diferent respecte d’altres sindicats...

Nosaltres respectem al màxim els sindicats minoritaris. Només faltaria! Però hi ha un fet evident i purament objectiu, nosaltres estem presents en milers d’empreses i tenim el suport de milions de treballadors. Més del 70% donen suport a UGT i a CCOO, i això, com la mateixa llei estableix, ens atorga el paper de sindicat més representatiu, que significa bàsicament que tenim dret a estar presents en qualsevol mesa negociadora; per tant, ens atribueix papers que cal representar que no tenen altres, per la dimensió exclusivament. I aquest fet justifica que determinades organitzacions sindicals tinguen un tracte diferent, perquè som distints. Jo no tinc cap interés a confrontar ni generar polèmica amb cap organització sindical. Tots tenen dret a participar allà on els treballadors els han col·locat, però cada u ha d’entendre el lloc que li han atorgat.