Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La izquierda presiona para que Pedro Sánchez no dimita
Illa ganaría con holgura y el independentismo perdería la mayoría absoluta
Opinión - Sánchez no puede más, nosotros tampoco. Por Pedro Almodóvar

Antonio Estañ: “Estem disposats a aprovar els pressupostos, sempre que es veja una voluntat política de complir els acords”

Antonio Estañ, síndic de Podemos a les Corts valencianes

Laura Martínez

Antonio Estañ (Callosa de Segura, Alacant), s’ha proposat endurir el discurs de Podem envers el Consell. Molest amb l’actitud de PSPV i Compromís també en les Corts, demana a ambdues formacions més contundència en el desenvolupament de les promeses que es van materialitzar en el Pacte del Botànic.

El portaveu de la formació morada considera que ara que els empresaris “han abandonat el PP”, exerceixen pressió sobre els seus socis en la legislatura per no desplegar mesures que els són incòmodes. Propostes com la taxa turística, el canvi de model en la gestió de residus o les polítiques d’urbanisme, amb què la seua formació estreny en les Corts durant la negociació dels pressupostos. Després d’unes setmanes tenses, Estañ assegura que estan disposats a aprovar els comptes del Botànic. Però avisa: no a qualsevol preu.

Pregunta: Quin balanç fa d’aquesta meitat de legislatura?

Resposta: Sobre el Botànic, crec que estem en un moment que anem cap a dues direccions. Hi ha un relat del Botànic que fa prevaldre l’estabilitat, millorar la gestió, haver portat els empresaris… però que xoca igual amb el fet de prendre algunes mesures de calat. Sobretot quan aqueixos empresaris que han abandonat el PP es neguen a aqueixes mesures. Ara hi ha una acumulació de lleis i sembla que hi ha una certa cautela a l’hora de prendre decisions, mirant l’horitzó electoral, però que al mateix temps significa que aqueixes mesures no es desplegaran. Crec que estem en aqueix moment decisiu en què cal apostar per unes polítiques determinades. O no.

Atraure els empresaris és una acció positiva o estan actuant com a lobby sobre algunes mesures?

És positiu si es prenen mesures d’avanç i s’aconsegueix un suport majoritari. Es corre el risc de donar aqueixa imatge que en la política es pot acontentar a tothom. Crec que hi ha decisions, com en el Corredor Mediterrani, en què cal escollir si es fan prevaldre les mercaderies o el transport de rodalia. Són decisions que s’han de prendre i és un risc la seducció dels empresaris després d’haver abandonat el PP. O en el model Alzira, on no està posant-se tota la carn a la graella per a revertir-lo o en el sistema de residus, on ara sorgeixen dubtes… És beneficiós prendre decisions amb el màxim consens possible, però en els casos en què no, caldrà decantar-se per la part que més ha patit les polítiques del PP.

Creu que el conflicte català afecta a hores d’ara la política valenciana?

És inevitable.  Per al PP i Ciutadans és una via de fuga, tornar a una qüestió simbòlica i a parlar de qüestions absurdes com els adoctrinaments. D’altra banda, ens afecta aqueix replegament recentralitzador i, a l’hora d’obrir en el marc territorial, fa que el focus no estiga en una reconfiguració global i només en la qüestió catalana. Se n’ aprofiten partits com a Ciutadans i el PP i afecta la manera com ens hem de moure en aqueix escenari recentralitzador.

El recurs del Govern central a les lleis contra la pobresa energètica i de paralització dels desnonaments és conseqüència d’aqueix replegament recentralitzador?

Crec que és un projecte del PP i que amb això té l’escenari més favorable.

Quina és la condició per a aprovar els pressupostos?

No hi ha una condició. El que plantegem des del primer moment és aqueixa visió com els pressupostos més importants, perquè seran els últims que s’executaran, i plantegem una sèrie de prioritats. D’aquestes, s’ha avançat en moltes i estem orgullosos que s’incorporen, com ara educació i dependència. Però en altres, que tenen més a veure amb un contingut polític, no s’avança tant. Són les polítiques d’habitatge, la taxa turística, que s’ha vist que en principi no, o el model de residus. Crec que caldrà fer una valoració general d’aquests pressupostos, però encara queda la part més abundant, que es veurà en el debat d’esmenes.

De moment, en aqueix plantejament, va guanyant el sí o el no?

El balanç és una mica… dels pros pels contres. Estem orgullosos d’algunes mesures, com que l’Agència d’Emergències assumisca el cos de bombers, però en altres, com en la taxa turística, veiem que PSPV i Compromís s’han tancat en banda, però intentem en la major mesura possible arribar a un acord.

Per què aqueix canvi d’opinió i el pas arrere amb la taxa turística?

Sincerament, no ho sé. Crec que s’ha polaritzat molt mediàticament i potser això haja contribuït al fet que les posicions hagen estat més tancades. Assumim les propostes de Compromís, que fóra més gradual… Crec que ha prevalgut el fet de no atrevir-se a anar en contra del sector hoteler.

I per la vostra part, què us ha fet recular?

La voluntat de no enverinar-nos en un tema. Estem disposats a aprovar els pressupostos, sempre que es veja una voluntat política de complir els acords de les Corts i del Pacte del Botànic.

Creu que aquesta negociació dels pressupostos afecta les relacions dels partits del Botànic?

És lògic que en moments de més tensió política, com són els pressupostos, hi haja alts i baixos. Crec que és més important tenir en compte el projecte general. Ací veiem si ens conformem de dir que gestionem millor que el PP, que no robem, o si anem realment a una transformació del model. Ací es donen friccions. Però bé, és també el nostre paper.

Fa un parell de setmanes, quan us vau plantar amb les esmenes a la totalitat a la llei d’acompanyament, van eixir al rescat els 4 trànsfugues de Ciutadans. Amb quina sensació us vau quedar?

La nostra intenció amb aqueixa abstenció va ser mostrar que les coses no estaven fent-se bé i que no enteníem la voluntat de no arribar a un acord. La intenció no era bloquejar. Crec que el debat serà si el Consell vol traure els pressupostos de la manera que siga o responent a un compliment dels compromisos del Botànic. Però no ens preocupa que això es torne a donar.

Us vau sentir prescindibles?

El nostre paper no és ser els més fonamentals per a prendre decisions. És garantir que es complisquen els acords. Ací ja caldrà veure quin és el projecte de fons i ha de ser compartit i basat en el diàleg i en la mirada llarga.

Buscaríeu el suport de PP i Ciutadans per a les esmenes que quedaren soltes?

Bé, això… dependrà de l’esmena. En principi, si diem que les nostres esmenes tenen a veure amb el compliment del Botànic, ha de ser els partits del Botànic els que les aproven. El PP ara intenta jugar un paper no sé si desestabilitzador. Però si ens aproven alguna esmena, no en tenim la culpa.

I al revés? Amb aqueixa esmena del PP per a retirar la subvenció a la CEV…

Estem d’acord que cal revisar aqueixa llei de participació institucional i el model de finançament de sindicats i partits, anar a una manera més àmplia de reflectir la participació… No sabem si el moment és ara. Estem estudiant aqueixa esmena, però no serem còmplices de la rabiola del PP.

Et vas presentar al procés intern amb un programa que es basava en l’aprofundiment del canvi en Podem. En què ha canviat la formació des que vas substituir Montiel?

Crec que encara és prompte per a valorar-ho. Des de la direcció tenim el focus posat a afrontar la qüestió municipal, és la prioritat. Acostar-se a les agrupacions locals, que pels temps d’abans, la direcció estava en altres prioritats…

Fins ara, en el Botànic han anat tots a una. Amb vista a les eleccions, s’espera que cada partit vaja manifestant les seues posicions que el diferencien de la resta. Seguiran els tres partits actuant tots a l’una o els partits aniran distanciant-se?

L’ideal seria que les decisions no tingueren un objectiu electoral. A mesura que s’esgoten els temps electorals, és lògic que s’accentuen diferències de projecte. És esperable que es done alguna discrepància. Jo no santificaria la unitat a qualsevol preu, sinó a veure com assolim els objectius tan bé com siga possible.

Aquesta negociació de pressupostos ja és una bestreta de marcar l’espai electoral?

Jo espere que no. Tenim reptes per davant que no es poden jugar en clau electoral. Per exemple, la setmana passada vam aprovar la renda valenciana d’inclusió, que és fonamental. No podem entrar en una negociació irresponsable. Però això no exclou que si no es dóna la voluntat política de complir, reaccionem.

Hi haurà pacte preelectoral de les formacions a l’esquerra del PSOE?

És l’altre gran repte que tenim com a organització. Estem tractant de dissenyar un espai ampli perquè, en tot cas, es done una unió electoral o no, hi haja un espai de debat. No volem repetir una unió dies abans. Hem de treballar a construir el bloc ampli al marge de l’electoral. Volem sumar el màxim possible.

Tornaríeu a investir a Ximo Puig com a president?

En les mateixes condicions? Crec que en la negociació es va donar poc de marge per a escollir. Encara que els nostres vots més els de Compromís eren la primera força, no sols superant el PSOE sinó també el PP. El tema serà si Compromís continua responent a aqueixa necessitat de canvi o es deixa doblegar pel PSOE. Caldrà veure en quin resultat de forces queda el mapa.

Ximo Puig confia massa en les promeses del Govern central en les negociacions?

Sí. Ja estem veient com s’incompleixen els terminis. Fins i tot sembla que hi ha un doble joc amb el Partit Socialista. Va ajornant-se la qüestió territorial, la comissió ja no assumirà una reforma constitucional… Fiar una gran part del discurs a l’infrafinançament alhora que no es dóna una visió més àmplia és un error. El tema territorial és molt més complex. Crec que ha estat bastant confiat i hauríem d’obrir més el focus, tant en les polítiques d’austeritat com en el repartiment d’Estat i comunitats autònomes.

Etiquetas
stats