eldiario.es

9

L’‘Aquarius’ va generar més de 100.000 peces informatives durant el mes de juny

CEAR-PV i la Unió de Periodistes Valencians posen en marxa Sense Tòpics un observatori per a analitzar el tractament informatiu en els mitjans escrits valencians sobre la migració

La periodista Teresa Díaz presenta el primer informe de l’Observatori en què s’analitzen les informacions publicades durant l’estiu del 2018 i elabora set conclusions sobre la cobertura mediàtica

El volum d’informació que va generar la flotilla de l’‘Aquarius’ arreu del món va ser de quasi 102.500 peces, segons recull l’informe Sense Tòpics basant-se en el resultat de cerca de la plataforma My News Media

Un grupo de inmigrantes rescatados por el Aquarius desembarca en Valencia.

Un grup d'immigrants rescatats per l'Aquarius desembarca a València. Kenny Karpov

De què parlem els mitjans de comunicació quan parlem de migracions? Generem (encara més) prejudicis? S’enfoquen bé els temes? Som conscients dels estereotips que portem en la motxilla? Quina és la incidència del discurs mediàtic en la població? La Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR-PV) sap la importància dels mitjans de comunicació en les societats actuals i la seua capacitat per a influir en l’opinió pública. És per això que, dins del projecte ‘Alça la teua veu contra el racisme i la xenofòbia’, es va decidir posar en marxa un observatori de mitjans de comunicació valencians per a analitzar el tractament informatiu dels temes relacionats amb l’entrada de persones migrades. La intenció no és assenyalar les males pràctiques i perseguir-les, sinó facilitar l’exercici dels periodistes i lluitar contra totes les (des)informacions que es generen per crear alarma, destruir la convivència i la cohesió social o difondre por.

L’observatori, el nom del qual és Sense Tòpics, s’ha estrenat dimarts amb un primer informe elaborat per la periodista Teresa Díaz en què analitzen en profunditat el tractament mediàtic que van fer els mitjans de comunicació valencians durant l’estiu del 2018. Des de CEAR-PV volen dotar els periodistes d’eines per a informar de manera correcta sobre el fenomen migratori i detectar quins són els errors que més es repeteixen. En aquest primer pas de l’Observatori Sense Tòpics s’ha estudiat la cobertura informativa de l’arribada de 629 persones en els vaixells de la flotilla de l’Aquarius al port de València –on hi havia més de 600 periodistes acreditats d’arreu del món–, però també de l’entrada de persones per costes andaluses i valencianes; i una tercera anàlisi sobre les notícies relacionades amb la tanca de Melilla i Ceuta.

“Vam posar en marxa aquest projecte, perquè ja sabíem que el nombre d’arribades per costes augmentaria durant aquest estiu”, recorda Jaume Durà, coordinador territorial de CEAR-PV, que relaciona aquest augment d’arribades amb causes com “la política de tancament de portes de Salvini, l’externalització de fronteres, sobretot a Turquia i Grècia, i des de Líbia a Itàlia i Malta, sumat a les revoltes al Rif i l’ús que el Marroc fa de les migracions com a element de pressió”. De fet, CEAR feia anys que avisava que les rutes migratòries virarien cap a la frontera sud espanyola durant aquest estiu.

En la presentació de l’informe, disponible ja en el web sensetopics.org, s’han enumerat alguns dels errors més freqüents, com l’ús abusiu de les fonts institucionals –xifrat en un 55% de les vegades– i, per tant, la invisibilitat de la veu de les persones migrades, la reproducció d’estereotips, l’absència de la responsabilitat històrica d’Europa en els moviments migratoris, el poc ús del terme ‘persona’, la difusió de missatges xenòfobs a través de discursos de càrrecs polítics o líders d’opinió o la deshumanització de les persones a través de les fotografies, entre molts altres.

Miquel Ramos, periodista i tècnic de CEAR, ha incidit durant la presentació als mitjans de comunicació en les “(des)informacions que es presenten en format periodístic, però que en realitat són notícies falses orientades a crear opinions desfavorables envers uns col·lectius determinats”. “Les organitzacions xenòfobes i els seus ideòlegs saben bé com fer-ho i dediquen grans esforços a la promoció d’aquests webs i a difondre els seus propis missatges”, explica Ramos. La (des)informació o també dites fake news solen destacar la nacionalitat, la religió o l’ètnia de les persones amb la intenció de “fomentar els estereotips, promoure el racisme i fer mal a la convivència”.

“Els mitjans som altaveus d’una realitat que es pot explicar de dues maneres: per a reforçar o per a destruir els valors democràtics. Per això hem de saber esquivar el soroll de les fàbriques d’odi creades per l’extrema dreta”, afig Ramos. De la mateixa manera, la presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, Noa de la Torre, ha remarcat durant la presentació la responsabilitat dels mitjans de comunicació i apunta que “hi ha una necessitat de no fomentar el discurs de l’odi i analitzar què estem fent per no caure en estereotips”.

El focus mediàtic en l’'Aquarius'

L’Aquarius va ser l’exemple de com, amb voluntat política, es podia acollir i gestionar en un sol dia l’arribada de 629 persones amb un sistema d’acolliment amb garanties jurídiques, sanitàries o lingüístiques. No obstant això, durant els mateixos dies arribaven quasi mil persones a les costes andaluses sense tenir a l’abast amb els mateixos drets i sense la mirada de 600 periodistes –com sí que va passar amb la cobertura de l’Aquarius–. Arribades que van continuar repetint-se durant els mesos de juliol i agost, en què es van tornar a llegir titulars amb metàfores alarmistes pròpies del discurs de la por com a “devessall”, “onada” o altres paraules com ara “assalt a la tanca”, “atac” o “invasió”.

El volum d’informació que va generar la flotilla de l’Aquarius a tot el món va ser de quasi 102.500 peces, segons recull l’informe Sense Tòpics basant-se en el resultat de cerca de la plataforma My News Media. La tasca de l’observatori se centra en el que correspon als mitjans de comunicació valencians i per això es van utilitzar com a referència edicions digitals de capçaleres impreses valencianes. Els resultats de la investigació mostren que els mitjans de comunicació analitzats van generar 872 notícies durant el mes de juny, 483 durant el mes de juliol i 455 a l’agost, cosa que suma un total de 1.850 notícies. “La sobreexposició informativa provoca una impressió distorsionada de la realitat, de fet, va tindre un reflex en la pujada de huit punts de la preocupació dels ciutadans per la immigració”, assegura l’autora de l’informe, Teresa Díaz, basant-se en l’informe del C IS del mes de juliol.

De totes aquestes, la periodista va dedicar una atenció i una anàlisi especials a 102 publicacions, segons criteris temàtics (l’Aquarius, arribades per costes andaluses i tanca de Ceuta i Melilla), peces que parlen de menors i dones, i també unes altres segons la bona pràctica periodística. També s’ha fet una selecció i una anàlisi de 50 imatges publicades en la premsa. “Només entre el 16 i el 18 de juny vam recollir un total de 192 peces informatives i vam analitzar aqueix cap de setmana 26 notícies. Només set es refereixen a les 1.000 persones que van arribar a Andalusia i la resta correspon a l’arribada de l’Aquarius”, expliquen en l’informe. És a dir, un 73% de la informació sobre migració es va centrar en l’arribada de 629 persones a València, mentre mil persones arribaven a costes andaluses amb una cobertura mediàtica del 27%. “Som conscients del component de proximitat, però aquestes xifres haurien de fer-nos reflexionar sobre com ens hem acostumat a no prestar quasi atenció a les arribades per costes a l’estiu”, apunta Díaz en l’informe.

Segons les seues conclusions, el tractament de l’Aquarius “permet, en part, una humanització del fenomen migratori i acosta històries personals”, no obstant això “no va tindre una continuïtat en el temps”. “En quasi el 60% dels titulars són protagonistes les persones migrades, no obstant això, només el 8% de les vegades són fonts informatives”, assegura. En l’informe, Díaz també ha volgut incloure la perspectiva de gènere en les informacions, per això apunta que “la dona ni hi està ni se l’espera”. “Les dones migrants només apareixen esmentades expressament en el 10,78% dels titulars. Tampoc se’ls dóna espai com a font informativa, ja que no arriba ni al 35% del total”, assegura l’autora de l’informe, que apel·la a la responsabilitat compartida dels mitjans de comunicació en la lluita contra el racisme i la xenofòbia.

 

 

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha