Ni Bloc, ni nacionalista: arranca el debat sobre la nova marca del principal partit de Compromís

El Bloc Nacionalista Valencià ha iniciat un procés de reflexió interna que ha de cristal·litzar en el pròxim congrés i refundar el partit després de l’històric canvi del celebrat a l’Eliana el 1996. Des d’aqueix històric procés de decisió han passat 24 anys i el partit valencianista ha passat de ser extraparlamentari a formar part dins de la coalició Compromís del Govern de la Generalitat, a governar desenes d’ajuntaments i a asseure’s a negociar de tu a tu la investidura d’un president d’Espanya.

El canvi ha sigut tal que la direcció del Bloc ha volgut considerar el pròxim congrés del mes de juny com una refundació ideològica que servisca per a posar les bases del valencianisme 4.0 i que fins i tot es planteja proposar a la seua militància un canvi de nom. Eldiario.es ha consultat amb referents del partit en diferents institucions que no són portaveus de les tres ponències per testar aquesta proposta de nova nomenclatura i obrir el debat sobre el futur de l’actual Bloc.

El síndic de Compromís en les Corts, Fran Ferri, considera que la refundació ideològica que es plantejarà en el congrés de juny ha d’anar acompanyada d’un canvi de nom. La nova nomenclatura ha de tindre referències al valencianisme, al progressisme i a l’esquerra, algunes de les banderes que han fet fort Compromís a la Comunitat Valenciana. Per al portaveu parlamentari, el procés per a engrandir l’actual Bloc dins de Compromís ha d’intentar sumar a persones de fora del partit. “I si volem obrir-nos, crec que la paraula Bloc ha de desaparéixer”, reflexiona.

En aquesta línia es mostra també l’únic diputat provincial de Compromís a Alacant i regidor de Xaló, Gerard Fullana, que considera “indispensable” que es “reformule” el partit. “La societat valenciana no és la de fa vint anys. Necessitem una marca electoral potent”, assegura. Fullana és partidari que es lleve del nom la paraula “nacionalista”, perquè “el concepte ha canviat molt des dels anys 90 del segle passat”.

Marta Sorlí, la que va ser diputada en el Congrés en les dues legislatures passades i membre del Bloc d’Alcalà de Xivert, també és partidària d’un “replantejament”. “El canvi l’hem acreditat en els últims 15 anys de política, encara que, si canviem el nom, la marca Compromís ha d’estar present”, explica. Per a Sorlí, el procés de nova nomenclatura ha de ser consensuat i similar a la que van fer els joves del Bloc, que després de la refundació van passar a dir-se Joves del País Valencià-Compromís.

Enric Nomdedéu, secretari autonòmic d’Ocupació i director general de Labora, considera que “si canvia la cosa, ha de canviar el nom”. “El meu equip i jo ho hem fet en Labora, vam voler canviar el SERVEF i li vam canviar el nom després d’un procés de reflexió”, argumenta Nomdedéu. El militant del Bloc de Castelló considera que la marca Bloc està “periclitada” i que la nova marca “ha d’ajudar a reforçar Compromís”.

Sobre el nom, Nomdedéu opina que paraules com ara “esquerra, nacionalista o valencianista” no són convenients “si la nostra intenció és que s’hi incorpore gent nova”. “Jo continuaré sent nacionalista, però cal repensar el projecte sense renunciar al que ets”, argumenta.

Joan Baldoví, diputat en el Congrés per Compromís i històric militant del Bloc de Sueca, considera que el canvi de nom no és una mala idea. “Hem canviat de nom diverses vegades, però s’ha de fer amb contingut”, apunta. Baldoví recorda que es va fer una transició des d’Unitat del Poble Valencià a Bloc Nacionalista Valencià i que des d’aquella data “han passat moltes coses”. “Si la militància vol, cal obrir una nova etapa, perquè els partits són instruments de la societat i els noms, instruments dels partits”, defensa.

Això sí, per a Baldoví cal tindre present que, en l’actualitat, el Bloc forma part d’alguna cosa més gran que és Compromís i que ha portat el partit a cotes altes de representativitat.

El president del Bloc i president de les Corts, Enric Morera, no mostra tant d’entusiasme pel canvi de nom, encara que tampoc s’hi oposa. “És un debat menor que ha de ser la conclusió d’un debat previ”, suggereix. “Quan vam mutar de la Unitat del Poble Valencià al Bloc va ser fruit d’un procés de base que tenia la seua lògica”, assegura. Per a Morera, la comissió d’organització del congrés hauria d’impulsar un procés que “implique la militància”.

El president del Bloc no s’oposa al canvi de nom, tot i que avisa: “Encara no conec els motius profunds”. “La reflexió del nom s’hauria d’introduir en el debat, però amb una reflexió prèvia sobre el paper del valencianisme en el segle XXI”, sentencia.

La proposta de canvi de nom presentada per la direcció i els equips que han de desenvolupar les tres ponències té també detractors. Mònica Àlvaro, militant del Bloc de Vila-real i síndica adjunta de Compromís en les Corts Valencianes, es mostra oberta a parlar de tot, però entén que amb el canvi de nom “s’està perdent el focus”. “El debat ideològic ha de ser fort i l’opció de la nomenclatura pot despistar”, assegura. Per a Álvaro, el debat “interessant” era si Compromís es constitueix com a partit o federació i “veig que amb això ens estem perdent”.

Més dur amb la proposta es mostra Quico Fernández, exalcalde de Sagunt i en l’actualitat membre de l’equip de govern, que considera que el canvi de nom “és una qüestió superficial”. “No té molt de sentit si no hi ha un canvi significatiu en el projecte. Bàsicament perquè els objectius del Bloc són els mateixos que abans, perquè no els hem aconseguits”, critica.

Per a aquest militant de Sagunt, “és una maniobra de distracció”. “Continuem sent un bloc, nacionalistes i som valencians”, apunta, al mateix temps que precisa que “ens presentem per Compromís ”. “No sé què pot aportar, la nostra batalla estratègica és Compromís i ja té nom”, sentencia.

Aquest diari ha intentat contactar amb altres referents institucionals i polítics del partit, però no ha obtingut resposta.

Aquest mes de març arranca el procés per a l’elecció d’un nou nom que serà votat per la militància en el Congrés dels dies 27 i 28 de juny. Entre els dies 14 al 20 de març es votaran les candidatures proposades pels ponents perquè siguen seleccionades les dues primeres. Entre el 22 i el 27 de març es votarà entre els dos noms finalistes. El guanyador serà el que s’incorporarà a la ponència política i es debatrà, es podrà esmenar i votarà en el Congrés.