CaixaBank fitxa Broseta perquè defense en els tribunals la seua compra del Banc de València per un euro
CaixaBank ha fitxat el despatx Broseta Advocats perquè el defense en la demanda interposada per un accionista del Banc de València (BdV) per la compra per un euro de la històrica entitat financera valenciana el 2012. El bufet és un gran coneixedor d'aquest procés ja que va ser l'assessor extern del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) després de la intervenció de BdV i per la qual es van injectar 5.498 milions d'euros de diners públics, tot diluint el capital dels anteriors propietaris privats.
Aquest assessorament a l'entitat depenent del Ministeri d'Economia ja va ser polèmica en el seu moment perquè el despatx que presideix Manuel Broseta podria tenir un conflicte d'interessos, segons va denunciar Aigües de València. El FROB va presentar una querella per les operacions entre Aigües de València i Banc de València mentre el bufet valencià assessorava Agbar en la pugna per la propietat de la històrica adjudicatària. La investigació d'aquesta denúncia segueix oberta.
També va ser cridanera l'actuació del que fóra administrador i posteriorment director general del Banc de València des del 2012 fins a març del 2013, José Antonio Iturriaga, nomenat pel FROB. Iturriaga va acabar de conseller en dues empreses vinculades a CaixaBank.
El jutjat de primera instància número 20 de València tracta la demanda de la firma castellonenca Nibema -accionista minoritària de Porcelanosa- contra CaixaBank per enriquiment injust. L'empresa de Castelló reclama 3,6 milions a l'entitat financera perquè «els actius del Banc de València valien entre 4.595 i 5.097 milions» i no un euro com va estimar el FROB. Aquesta és la primera demanda civil per aquest procés de rescat públic i posterior privatització que se centra en la pèrdua patrimonial dels antics accionistes després del bescanvi de títols.
En aquests moments el procés judicial s'ha frenat després que els advocats de Broseta hagen demanat a la magistrada que decline perquè entenen que la demanda no hauria d'anar per la via civil sinó per la del contenciós-administratiu, en ser el FROB un actor fonamental, segons fonts jurídiques. CaixaBank també va intentar que el procés es dirimira en un tribunal de Barcelona, encara que finalment la magistrada del jutjat de primera instància es va declarar competent per a tractar el cas a València.
Aquest procés judicial pot generar importants problemes a CaixaBank en cas que la magistrada assumira les tesis del demandant i concloguera que la intervenció amb diners públics del FROB el va beneficiar. Com diu la demanda inicial, el FROB va anunciar la injecció de mil milions d'euros en Banc de València per al seu rescat, passant a tenir el 90,89% del capital del banc, però un any després, en 2012, va comunicar que injectaria 4.500 milions. Finalment els recursos destinats van ser quasi 5.500 milions que, segons el demanadant i un informe de la Universitat de València, van permetre a l'entitat amb seu a Barcelona salvar els comptes de 2012 gràcies a la seua absorció.
Segons indica la demanda, enfront de la valoració de Banc de València de 2.541 milions utilitzada per Caixabank, l'estimació del valor seria de 4.595 milions, que en un escenari més optimista arribarien a 5.097 milions. D'aquesta manera no haguera fet falta una injecció de tants diners públics per a la seua posterior venda sense un procediment públic.
El demandant contra CaixaBank és la societat Nibema, l'administrador únic de la qual és Benjamín Casany Ripoll, fill del que fóra advocat i diputat castellonenc Benjamí Casañ -el seu fill va adoptar el cognom en valencià-. Nibema és accionista minoritària de Porcelanosa, com la família Soriano, que era un dels accionistes de referència de Banc de València, on va arribar a posseir una mica més del 3%.
