La 'creu dels caiguts' de Callosa de Segura, dos anys després de llevar-la: entre la promesa del PP de restituir-la i la decisió judicial

Callosa de Segura recorda aquest pròxim dimecres el segon aniversari de la polèmica i tibant retirada de la Creu dels Caiguts de la plaça d'Espanya. Una efemèride que arriba després d'un canvi en el Govern local, amb el Partit Popular en el poder –secundat per Ciutadans– en lloc del tripartit d'esquerres que va protagonitzar la mesura en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. I amb l'evidència que el nou equip de Govern local no ha complit, de moment, la seua promesa de campanya de restituir-la com més prompte millor.

Sobre les intencions del consistori, l'alcalde popular, Manuel Sirvent, opta per la callada per resposta a preguntes d'aquest mitjà i el seu responsable de comunicació es limita a dir que “no hi ha novetats” sobre la creu. La seua intenció, com va repetir abans de les eleccions municipals, era recuperar-la del Museu del Cànem, on es troba actualment, “com més prompte millor”, per a col·locar-la en el mateix punt en el qual es va instal·lar fa 78 anys per a homenatjar els 80 callosins del bàndol franquista morts durant la Guerra Civil.

D'altra banda, l'anterior alcalde socialista, Fran Maciá, creu que el PP finalment no s'atrevirà a complir la seua promesa “perquè pesa molt la decisió del Tribunal Suprem sobre l'exhumació de Franco”, en la qual va permetre al Govern l'eixida del dictador de la Vall dels Caiguts en argumentar que “no forma part ni del dret a la llibertat religiosa ni del dret a la intimitat personal” la seua permanència allí.

La prioritat del PP està topant amb la demora de la justícia. D'una banda, encara està pendent la celebració del judici en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) pel recurs presentat per la Plataforma Ciutadana en Defensa de la Creu contra el consistori, després d'avalar un jutjat d'Elx al novembre de 2018 la retirada del monument. La jutgessa va dir llavors que va ser erigit “en honor i memòria” dels veïns de Callosa pertanyents “a la facció que va resultar vencedora” en la guerra i, per això, se li ha d'atribuir “una significació marcadament política, amb una finalitat diferent de l'estricta manifestació de la fe catòlica”.

La plataforma, representada per l'Associació Espanyola d'Advocats Cristians, manté que es va vulnerar el dret a la llibertat religiosa, i confia que “en qüestió de poc temps” se celebre el judici després d'intentar recusar la jutgessa d'Elx sense èxit “per la seua actitud i comentaris”.

D'altra banda, també s'ha demorat l'audiència prèvia prevista al principi per a gener de 2019, després per a setembre de l'any passat i actualment ajornada sense data, a instàncies de l'església de Sant Martí, per a determinar si, com defensa el seu rector, “es va envair el sòl propietat de la parròquia” quan es va retirar la creu o si, com va raonar la jutgessa d'Elx, es trobava “en una plaça de sòl i domini públic”.

Més enllà de les qüestions judicials que impedeixen al PP complir la seua promesa, la Plataforma Ciutadana en Defensa de la Creu reconeix sobre el nou Govern local: “Almenys tenim diàleg i ens estan escoltant”. “No crec que vagen a posar la creu motu propio”, assenyala el vicepresident Luís Valdés, “ja que l'alcalde està fent el correcte, estar a l'espera de qualsevol decisió judicial”, afegeix.

El col·lectiu veïnal celebrarà aquest dimecres 29 de gener una concentració amb motiu del segon aniversari amb l'objectiu que la Creu dels Caiguts, de la qual ells defensen que no és franquista sinó catòlica en haver-se retirat les inscripcions de les persones mortes, “torne al lloc que li pertany i no quede en l'oblit”.

Amenaces i extrema dreta

El procés previ i posterior a la retirada de la creu ha estat marcat per la forta presència de l'extrema dreta, que ha protagonitzat tota una sèrie d'altercats i polèmiques, des de la detenció de dos falangistes en el matí de l'actuació dels operaris a les constants pintades contra diversos regidors d'esquerres en les façanes de les seues cases i en les seus polítiques.

El grupuscle de la Falange Española de las JONS, que es va presentar en les passades municipals en aquest poble i va recollir únicament 48 vots, ha sigut una constant en els últims anys, convocant concentracions i marxes en defensa de la creu.

Vox també ha fet acte de presència. El seu secretari general, Ortega Smith, va defensar el monument franquista en la seua visita a Callosa de Segura, i va argumentar que “recorda persones que van ser afusellades en una guerra, però sense odi, amb amor”. Amb quasi el 30% dels vots, la formació d'Abascal va ser primera força els passats comicis generals en aquesta localitat de la Vega Baixa.

En aquest context, l'anterior alcalde va rebre amenaces de mort per part de dos defensors de la creu franquista que van dir en xarxes socials que l'anaven a torturar“ i ”pegar un tir“, uns comentaris que per a la magistrada del jutjat d'Instrucció número 3 d'Oriola són ”de mal gust“ però no una amenaça.

Un jutjat de Valladolid tampoc va atendre la demanda iniciada pels Advocats Cristians. Va entendre que havia prevalgut la llibertat d'expressió sobre un atemptat contra l'honor d'aquesta associació per les paraules del regidor d'Esquerra Unida Ismael Ballester, que els va titllar de ser una organització “antidemocràtica” i de'“extrema dreta”.