Camps, enfangat de nou per la corrupció: acusat en un judici de ser l’impulsor de l’empresa de les “mossegades” en l’òpera de València

Descobreix el pastís, encén el ventilador o directament li carrega el mort. Qualsevol d’aquests tres significats de “pagar els plats trencats” podrien servir per a descriure la situació en què un dels principals acusats del cas Palau de les Arts deixa l’expresident de la Generalitat Francisco Camps. I no és qualsevol inquisidor. Es tracta de José Antonio Noguera Puchol, advocat, membre conegut de la burgesia valenciana i lletrat de Cleop, l’empresa epicentre del presumpte finançament il·legal del PP de la difunta Rita Barberá.

Després d’anys defensant durant la instrucció del cas la seua actuació com a president de l’empresa Patrocini de les Arts, José Antonio Noguera va reconéixer dijous davant el tribunal que el jutja juntament amb tres personatges més de la societat valenciana que a través d’aquesta societat van cobrar comissions entre el 10% i el 30% pels patrocinis de l’òpera de València  que, abans del 2008, es cobraven amb gestió pública i sense intermediació.

Però, en la vista oral i a preguntes del fiscal, l’advocat va afegir una dada fins hui desconeguda: “El 2007 Francisco Camps i la intendent del Palau de les Arts Helga Schmidt –ja difunta– van vindre a buscar-me perquè estudiara com es poden buscar patrocinis de manera externa”. “La tercera vegada que em vaig reunir amb ells –Francisco Camps i Helga Schmidt– em van dir que els patrocinis els havia de portar una societat valenciana composta per persones amb capacitat i influència econòmica. Al cap de dos mesos em van dir si podia formar part de la societat”, ha confessat.

Aquesta declaració ha caigut en el judici com una bomba, perquè en cas que altres acusats la corroboraren estarien assenyalat Francisco Camps com l’impulsor de l’externalització d’un servei gestionat de manera pública per al cobrament de comissions per part d’una empresa intermèdia. Aquesta situació s’agreuja per a l’expresident de la Generalitat, ja que el cobrament dels patrocinis se li va adjudicar sense concurs i amb un contracte que “van redactar des de la Conselleria de Cultura”, en aquella època dirigida per Trini Miró, una de les conselleres més fidels a Camps.

Encara que l’acusació feta en el judici no tindrà cap valor en aquest procés, perquè Trini Miró ja va declarar com a testimoni i Francisco Camps mai hi va estar vinculat, la Fiscalia sí que podria deduir testimoniatge i obrir un altre procés judicial en cas de donar credibilitat al que ha dit l’advocat valencià. Una cosa semblant a la que Anticorrupció va fer després del judici de la branca valenciana del cas Gürtel quan l’ex-secretari general del PP Ricardo Costa i Álvaro Pérez El Bigotes van assenyalar Francisco Camps com l’instigador de les contractacions a Orange Market. Aquestes declaracions faran seure Camps en el banc dels acusats de l’Audiència Nacional 10 anys després que esclatara el cas Gürtel.

En el judici del cas Palau que se celebra en l’Audiència Provincial de València falten dos acusats clau més per declarar. Es tracta del banquer Joaquín Maldonado, també soci de l’empresa de gestió de patrocinis, i l’excònsol de França a València, Pablo Broseta. En cas de confirmar aquestes declaracions de Noguera Puchol sobre l’origen de la presumpta trama, la situació podria ser insostenible per a l’expresident i la seua exconsellera de Cultura.

Perquè la persona que assenyala a Camps no és qualsevol. És un home de l’alta societat de València, on l’expolític popular està més que relacionat. L’altra assenyalada, Helga Schmidt, va morir abans del judici després d’una llarga malaltia. La Justícia cerca qui “paga els plats trencats”.