“Cap democràcia del món no ha tingut tants governants corruptes com la Comunitat Valenciana”

El periodista Sergi Castillo (Cocentaina, Alacant, 1978) torna a analitzar minuciosament la corrupció del PP a la Comunitat Valenciana. Tres anys després de la publicació de Tierra de saqueo, presenta Yonquis del dinero, un llibre amb 450 pàgines per a explicar “les deu grans històries de la corrupció valenciana”.

15.000 milions d’euros de botí, d’acord amb els seus càlculs. El pressupost de la Generalitat en un any. Com es van poder robar tants diners a tants?

D’aquests diners, una part equivalia a la despesa en grans esdeveniments (5.200 milions) i l’altra (5.000 milions) a adjudicacions de contractes públics als 14 empresaris implicats en els casos Bárcenas i Gürtel. És diners que s’han gastat, però, estan tacats per la corrupció, perquè ací, en un moment donat, es “mossegava” de tot arreu: des de la il·luminació dels carrers fins a la instal·lació de gespa als camps de futbol o la construcció dels col·legis. Els nostres polítics comissionaven en gairebé tot.

Es robava, segons vosté, seguint un patró. Tenia el PP un manual d’ús per a agafar fons públics?

Sembla que sí. La fórmula es repetia: una part per al lucre personal i l’altra per al partit, perquè el PP necessitava fons per a finançar les seues campanyes electorals, perpetuar-se en el règim i mantenir, així, els privilegis d’una gran part de l’aparell, fet que explica molts silencis interessats.

Vosté ja va escriure un altre llibre el 2013 –Tierra de saqueo– sobre el PP valencià. D’aleshores ençà, què més ha descobert sobre la corrupció a la Comunitat Valenciana?

La meua capacitat de sorpresa s’ha desbordat. Observar Marcos Benavent, el ionqui dels diners, disfressat de hippy a la porta dels jutjats, va ser un xoc emocional i va fer ressuscitar el meu interés per la corrupció del PP. Ni el novel·lista més imaginatiu hauria pogut crear un personatge com Benavent que, segons diuen, s’ha confegit una nova personalitat per a justificar el seu canvi de posició. També és cert que a València hem patit coses increïbles, com l’atracament amb la visita del papa, que ens va costar 40 milions d’euros, malgrat que a Barcelona o a Galícia en va costar menys de huit.

Sergi Castillo, durant l’entrevista. JESÚS CÍSCAR

El títol del seu llibre parafraseja Benavent, el “ionqui dels diners”, que ha mutat de yuppie del poder a personatge sense ofici conegut i aspecte hippy. Que ens revela Benavent sobre la corrupció valenciana?

Sempre cal que algú explique, des de dins, què ha passat, que siga l’espieta, malgrat que haja de ser un delator obligat com Benavent, sobre el qual pesa una denúncia d’EU. No és cap sant i té els seus interessos, minimitzar una eventual condemna, però el seu paper hi és cabdal.

El seu llibre s’estructura al voltant del recorregut de 10 personatges, tots caiguts en desgràcia, excepte l’exministre Eduardo Zaplana.

És molt curiós. Zaplana, vulga o no vulga, va crear l’estructura opaca que després es va aprofitar per a robar, com prova la llei de caixes d’estalvi [que va permetre el control polític de Bancaixa o de la CAM, ara desaparegudes] o Ciegsa [l’empresa pública sota sospita creada per a construir col·legis]. Tanmateix, mai no ha estat imputat i sembla que està lliure de sospita. He volgut recuperar els seus inicis en política, quan el 1990, en les intervencions telefòniques del cas Naseiro, parla de quedar-se una comissió o que vol fer-se ric. Llavors no té càrrecs en el PP, és un militant de base. Sap desfer-se de l’assumpte, creix i ho és tot en política [president de la Generalitat, ministre en el govern d’Aznar] i ara és ric gràcies al seu sou estratosfèric en Telefónica, encara que és cert que el seu excunyat està condemnat per Terra Mítica i el seu gendre està sota sospita en altres casos.

Hi ha hagut més corrupció a la Comunitat Valenciana que en altres autonomies?

Sí. Hem tingut els millors arquitectes d’un sistema opac i corrupte. En cap democràcia avançada del món hi ha 16 exmembres de l’executiu imputats, investigats o condemnats per corrupció. A València, sí. I per a huit d’ells, Anticorrupció demana penes de més de 80 anys de presó.

Per què?

Per l’estructura opaca que es va crear, el tancament en fals de diverses investigacions sobre casos de corrupció en els 90 [Naseiro, Blasco, Vicente Sanz] i el relat que va construir el PP, que va fer que criticar el partit o la seua gestió fóra sinònim de criticar els valencians. Rita Barberá, Francisco Camps i d’altres ens van fer creure, a força de grandiloqüència i grans esdeveniments, que érem importants. Lamentablement, després de cada gran esdeveniment [Fórmula 1, visita del papa, Terra Mítica], hi havia una gran trama de corrupció.

El PP va ser, amb diferència, el partit més votat a la Comunitat Valenciana en les últimes eleccions, les generals del juny del 2016.

[Silenci]. Hi ha moltes coses que no entenc, com la victòria de Donald Trump, la de Mariano Rajoy, l’ascens del populisme o el de l’extrema dreta. De segur que hi ha gent més capaç que pot explicar-ho.

Yonquis del dinero centrarà la taula redona “Corrupció, política i periodisme” del dissabte 19 de novembre a les 12 al MuVIM amb la presència de l’autor i els periodistes Mamen Mendizábal, José María Izquierdo i Sergi Pitarch, president de la Unió de Periodistes.