Carmen Martínez: “No ens hem recuperat de les retallades en la sanitat valenciana, les privatitzacions i la taxa de reposició del PP”

Carmen Martínez (1962) és diputada socialista, alcaldessa de Quart de Poblet (l’Horta Sud) i metge de família. Divendres passat va ser elegida presidenta de la comissió de reconstrucció de les Corts Valencianes, creada per unanimitat de tots els grups parlamentaris. Per la comissió d’estudi passaran experts i representants de la societat civil, a la recerca de projectes per a eixir de la crisi econòmica, sanitària i social derivada de la COVID-19.

Com a alcaldessa, com està vivint aquesta pandèmia? Què li traslladen els ciutadans?

Ha sigut una experiència molt diferent. Hem hagut de decidir ràpidament quins eren els serveis essencials, enviar la gent a casa a confinar-se, desenvolupar les prestacions més importants. Hem vist que els serveis socials es necessitaven més que mai, la pandèmia sacsejava l’economia de les famílies. Els ajuntaments hem hagut d’estar, com sempre, a peu de carrer, a protegir la ciutadania del virus amb activitats de desinfecció i proveint de material, i ara hem de continuar treballant a impulsar l’economia. És important en aquesta part destinar els recursos econòmics, que hem estalviat durant molt de temps, a impulsar el nostre municipi. Vull reivindicar el paper dels alcaldes en aquesta pandèmia.

Amb aquest volum de prestacions a què cal fer front, què els sembla la idea del Govern de no permetre l’ús del superàvit als ajuntaments?

Els alcaldes hem reivindicat des del primer dia que som majors d’edat, que tenim autonomia i se’ns deixe utilitzar els nostres recursos que, amb una bona gestió, hem pogut estalviar. Encara és una cosa que està en debat, però espere que no ocórrega [que el Govern impedisca l’ús del superàvit] i que aquest romanent es destine per ajudar el Govern central, l’autonòmic i els ciutadans en aquest pla de reconstrucció.

Aquest model de cogovernança de què es parla tant aquests dies, el noten els alcaldes?

Crec que sí que hi ha hagut bona comunicació, malgrat com de difícil que és governar tantes àrees com les que el virus sotja i amb diferents fronts. Hi ha hagut una comunicació total des dels telèfons que s’han habilitat, des de la Generalitat Valenciana, des de l’Administració pública i les conselleries més implicades. S’ha anat parlant amb els alcaldes i s’ha sigut molt permeable a les aportacions dels municipis. És impossible que en un decret o en una instrucció es reproduïsca tota la casuística que es puga donar en aquestes circumstàncies.

La desescalada sanitària ha d’anar acompanyada d’una desescalada en el comandament?

Crec que sí. Tinc la percepció que el president del Govern va dir això. Prolongar l’estat d’alarma per continuar amb el comandament sanitari, però implícitament crec que parla d’augmentar la cogovernança i fer partícips la resta de les administracions. És una etapa importantíssima en què haurem d’abordar molts canvis en els models assistencials i en sanitat, del tractament de les administracions a la ciutadania. Hi ha molts canvis que han arribat per quedar-se.

En la comissió de reconstrucció de les Corts Valencianes, quines expectatives tenen?

Jo espere que servisca en positiu per a rebre propostes, fer debats i elaborar conclusions que permeten l’eixida de la crisi des dels seus múltiples vessants. L’objectiu són els valencians i valencianes i espere que no ho siguem els grups polítics, en el sentit que no fem de la comissió un espai d’enfrontament. Espere que l’oposició no hi faça campanya electoral, perquè no és l’actitud amb què es va constituir, ni el que esperen els ciutadans. Espere que hi haja un debat de debò sobre el sector públic.

Creuen que podran arribar a pactes amb la dreta i l’extrema dreta? Les seues propostes van més encaminades a aprimar l’Administració que a reforçar allò públic.

Nosaltres hi anem amb esperit constructiu. No vull prejutjar, donarem l’oportunitat que puguem treballar aportant en positiu. És veritat que hi ha partits que estan en campanya permanent, a pesar que en aquesta comunitat s’han fet les coses amb transparència. Hi ha hagut reunions del president totes les setmanes, rodes de premsa en directe, la consellera de Sanitat ha fet rodes de premsa diàries.

Quina és la proposta de reconstrucció del PSPV?

Això serà objecte d’una comissió amb moltes compareixences en què diferents persones de la societat civil ens ajudaran a construir-la. Evidentment, crec que cal buscar una sanitat reforçada, predominantment pública, amb reforç d’atenció primària, un impuls al petit comerç i al turisme; utilitzar la intel·ligència artificial i la intel·ligència emocional per a posar-la al servei de la reconstrucció, la investigació, treballar des del diàleg social, des de la cogovernança amb la ciutadania. Hi ha molt de talent en aquesta comunitat i hem de ser capaços de posar-lo damunt la taula i utilitzar-lo per a aprovar mesures que generen valor afegit i igualtat.

El pla preveu relocalitzar sectors estratègics?

Absolutament. El president Puig també ho ha comentat alguna vegada. La indústria, la innovació, el disseny, la tecnologia... han de ser fonamentals en la reconstrucció. Tenim molts valors que ens poden ajudar a afrontar aquests reptes amb garanties. Hem d’aprofitar allò positiu. Hem vist que hem hagut de comprar material de fora amb les complicacions que comporta. Per a respondre a qualsevol contingència no és possible que hàgem de dependre de tercers.

Contrasta l’actitud de la dreta valenciana amb la de Madrid?

Crec que hi ha hagut una diferència important en l’oposició valenciana amb la de l’Estat espanyol. També ha sigut possible perquè des del Govern [autonòmic] s’han establit llaços, s’ha sigut obert a l’hora de donar la informació, s’han establit canals de comunicació i em consta que en altres comunitats no ha sigut així. Detecte que hi ha un contagi en aquesta segona part de la pandèmia, en la Fase 0, en què s’està utilitzant una crítica poc fonamentada. Per exemple, amb la comarca de la Ribera, es va començar a considerar si tenia a veure amb la desprivatització de l’hospital de la Ribera, es van generar certs alarmismes que no venien al cas. Em sorprén que en una comissió parlamentària creada per tots els grups polítics els síndics dels principals grups de l’oposició, Isabel Bonig i Toni Cantó, no formen part de la comissió. No vull pensar que no se la creuen.

Sempre en el marc del dret a la manifestació i a expressar les crítiques, les manifestacions davant les casernes, són prudents en aquest moment? Quina opinió li mereixen?

Em sembla lamentable, vergonyós, indecent. Parlem de responsabilitat. Hi ha un govern, diversos governs, d’Espanya i de totes les comunitats autònomes, de tots els colors polítics, que estan intentant salvar vides, que puguem recuperar-nos econòmicament. A pesar que siga un dret, em semblen injustificades algunes concentracions, l’assetjament públic a la família de José Luis Ábalos. El coronavirus no l’han portat el Govern de Sánchez ni el Govern de Puig. Els presidents autonòmics estan fent el millor que poden i saben i em sembla increïble que es faça kale borroka en una situació d’emergència, posant en perill que hi haja rebrots. Ja hi haurà temps, estem en un país democràtic, però en aquests moments em sembla irresponsable.

Les protestes tenen un biaix de classe una mica evident...

Vaig llegir a algú fer broma i comparar-ho amb l’última pel·lícula de Berlanga, com si haguera quedat sense exhibir. És irracional, antic. És tant l’odi que destil·la cap a un govern legítim que la visceralitat aparta tot aparença de racionalitat i d’intel·ligència, si és que n’hi ha.

Diàriament hi ha comunicats d’organitzacions empresarials molt crítics que demanen la reobertura de comerços, canvis en les normes, l’obertura de les platges... La patronal turística i hostalera els està pressionant?

A mi no m’han arribat pressions. En una comunitat en què el turisme és tan important, no cal que pressione la patronal, lògicament les administracions fem el possible, respectant la prioritat sanitària, per a ajudar que s’òbriga com més prompte millor. Lògicament, no és fàcil. El repte és mantindre l’equilibri entre la salut i activar la part econòmica. Em consta que tots estan aportant-hi en positiu, fent plans, estudiant cada sector.

La Comunitat Valenciana va ser una de les portes d’entrada del virus, almenys on es van detectar els primers casos. Com hem tingut una taxa tan baixa?

Crec que és clau el treball de la part de salut pública i els seus professionals. Al principi es va fer una bona faena amb la traçabilitat dels casos. Fins al 14 de març sabíem cada persona infectada quanta gent havia infectat. Hem sigut de les comunitats que més material ha portat per protegir el personal sanitari, les residències, el tercer sector.

Les comunitats autònomes més afectades són les que tenen més població, una població molt envellida, i han fet grans retallades en sanitat. Estan estudiant com hi han influït les retallades?

N’estic convençuda. Hi ha una diferència; de segur que les retallades a la Comunitat de Madrid no han permés fer el seguiment que hem fet ací, a pesar que també hem tingut retallades i no ens hem recuperat del tot de les retallades del PP, a banda de privatitzacions i que les taxes de reposició han sigut de zero durant molts anys. Fa poc que hem començat a créixer en plantilla; l’any passat es va aprovar una contractació d’unes 300 places noves per a atenció primària, que encara és insuficient. Ara s’ha tornat a contractar 600 residents més per continuar treballant a reforçar el seguiment. El president va anunciar diumenge que es contractarien mil rastrejadores per a aquest seguiment. És clar que té a veure les retallades sanitàries. Els responsables sanitaris de la Comunitat de Madrid i institucions mèdiques estan dient que d’aquella pols venen aquests fangs.

La Comunitat Valenciana no va passar de fase en un primer moment per incapacitat per a detectar els casos en atenció primària. Estan els centres sobrecarregats?

Bé, segurament sabrem més tard exactament què va passar. Segurament va haver-hi una falta de comunicació. L’atenció primària és la porta d’entrada a un sistema sanitari públic de qualitat. Hem d’invertir-hi i hem de fer canvis, aprofitar canvis que estan funcionant, com la telemedicina, reforçar el paper de l’atenció primària, en part oblidada per la pressió assistencial com és la burocratització.

Vosté va presentar una proposició no de llei per a potenciar la telemedicina. En què consisteix?

Per exemple, en dermatologia necessites la imatge. És la digitalització de la medicina. Que el metge avalue per videoconferència, però que també tinguem interconnectats els sistemes d’atenció primària. Que un radiòleg puga informar un metge de família i derivar un pacient. Evitar desplaçaments innecessaris. També connectar amb serveis socials. És aprofitar la tecnologia que existeix, per evitar saturar consultes. Però necessita dotació en personal, en mitjans i econòmica.

Com creu que canviarà la medicina amb el virus?

Veig el canvi en l’atenció primària, em sembla la clau. Haurà de ser la que detecte els casos, ha de formar part del model de gestió. Haurem de dotar-la de més mitjans, aprofundir a desburocratitzar les consultes, millorar l’atenció a persones majors, aprofundir en la salut comunitària, en educació per a la salut; una cosa tan important com la higiene, el distanciament, les mesures educatives... És tan important com la màscara i és una faena que ha de fer-se des de l’àmbit de la salut pública.