La “icona” de la Ruta del Bakalao, Chimo Bayo, ressuscita amb el vi Hu-Ha, un llibre i sessions de ‘techno’ privades

Chimo Bayo, el discjòquei valencià icona de la desapareguda Ruta del Bakalao, ha tornat. El corrent que des de fa un lustre recupera “aquells meravellosos anys 80 –i també 90–” del segle XX ha facilitat el retorn al focus mediàtic a personatges que en el seu moment van ser referents de la música i la televisió. Bayo va aconseguir en aqueixos anys de desenfrenament “valencianitzar” la música techno amb un llenguatge, a vegades trencador, a vegades carrincló.

El seu èxit va ser tal que va arribar a omplir amb 55.000 persones el Tokyo Dome, l’estadi de beisbol més gran del Japó. Va ser el punt d’inflexió de la popularitat de la Ruta del Bakalao, la imatge de la qual s’afonaria uns quants anys després per la pressió policial a causa del consum de drogues i els accidents de trànsit. Com la ruta, que va ser molt més i va deixar uns anys de música alternativa i contracultura fins hui mai abans vistos a València, la figura de Bayo també va desaparéixer.

Fins fa uns anys. El discjòquei i productor valencià ha sabut reinventar-se i, sobretot, utilitzar el seu passat per a reivindicar-lo en el present. Participa habitualment en programes de televisió i ràdio sobre l’època; el 2016 va escriure amb la periodista Emma Zafón la seua primera novel·la, No iba a salir y me lié, que homenatja aquella ruta; i hui dia continua fent sessions de techno privades. El seu caixet és més que respectable, uns 2.500 euros per 90 minuts d’espectacle, encara que variable, i no és complicat veure’l en casaments o festes de falles.

Les Falles passades, Netflix va fitxar Bayo per presentar la tercera temporada de Narcos a València amb un concert en la comissió Doctor Collado davant centenars de persones. Va arribar a acudir a aqueixa sessió el president de la Generalitat, Ximo Puig.

L’últim negoci del discjòquei i productor ha sigut la seua aventura en el sector vinícola. I tampoc li ha anat malament. Bodegas Arráez, de la Denominació d’Origen València, ha produït el vi Hu-Ha, lema de Bayo que va fer la volta al món en els 90 i que es va convertir en el crit de guerra de la Ruta del Bakalao més mainstream. La contracultural anava per altres rumbs.

Abans del seu llançament el mes de març passat, ja es van vendre més de 20.000 botelles d’aquest vi. I la seua distribució per tot el món, inclòs el Japó, no ha parat. “El vi HU-HA és un homenatge a la llibertat, la música de la felicitat i l’hedonisme d’aquells anys i volíem celebrar-lo d’una manera especial: amb el primer vi d’un dels DJ que va transformar el panorama techno a Espanya i que va aconseguir que una gran part del món girara la mirada cap a València”, van assenyalar en la nota de presentació.

“El nostre raïm boval ha sigut seleccionat minuciosament sota el mètode ‘esta sí, esta no, esta me gusta, me la como yo’. Només així podem aconseguir un technoví que en boca produeix un chiquitán chiquiti tan tan tan, que tun bam bam que tun bam que tepe tepe tam pa pa que tun bam que pem”, diu aqueixa etiqueta.