Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Com es pot traure els morts del món virtual

Accés a Facebook

Laura Martínez

Cada any moren almenys 3 milions d’usuaris de Facebook arreu del món. Tres milions de perfils que romanen oberts, encara que no actius. Un investigador de la Universitat de Massachusetts, Hachem Saddiki, va publicar un estudi en Fusion en què va projectar el creixement del nombre de comptes de Facebook en el temps, els milions de perfils actuals i les taxes de defunció i va arribar a aquesta conclusió: que el 2098 la xarxa social tindrà més usuaris morts que vius. 

Es pot convertir Facebook en un cementeri virtual? En un catàleg de difunts? Si la família del difunt no sol·licita que es tanque el perfil, roman obert, rep notificacions, altres usuaris poden publicar comentaris en la biografia, inclou fotos noves... Un episodi gens agradable per a molts familiars que es repeteix en la resta de les xarxes socials i, en general, en Internet. 

Però encara n’hi ha més. Les persones que ens movem en aquest espai hi deixem una “empremta digital”, un rastre de tots els nostres moviments per la xarxa, des de compres i interaccions fins a registres de correu electrònic o subscripcions a altres webs... Un historial en línia que pot ser rastrejat i que s’emmagatzema en les bases de dades. 

Quan una persona, un titular d’un compte, mor, l’historial no desapareix i les dades continuen a la deriva per Internet, si no se sol·licita que s’esborren. Qüestió bastant complexa si es desconeixen les claus de la persona morta. A València, un cementeri privat ha començat a oferir a les famílies el servei d’esborrament de l’empremta digital. 

El servei, explica Leonardo Bruno, gerent del Parque de la Paz, s’empara en el dret a l’oblit –una adaptació dels drets de cancel·lació i oposició en Internet. Les persones tenim dret a ser esborrades de la xarxa. La idea va sorgir quan fa dos anys una dona va plantejar al cementeri els seus dubtes sobre la manera d’eliminar el perfil de Facebook del seu fill mort, perquè continuaven arribant-hi notificacions –amics i coneguts que hi deixaven comentaris de condol– i s’estimava més portar el dol d’una manera més discreta. Les xarxes socials, recorda Bruno, actuen amb mecanismes que apel·len a les emocions i poden ser dolorosos per a les persones que han perdut a algú; poca gent vol trobar-se un matí amb un post automàtic que recorde una cita d’anys arrere amb qui ja no hi pot acudir. En milions de murs, els aniversaris es continuen anunciant.

Al marge de les xarxes socials i de les publicacions en premsa, l’empremta es manté en les compres i en les subscripcions a serveis. Spotify, Amazon, una llicència d’un programa informàtic... són pagaments periòdics que, si no es cancel·la el compte, continuen arribant-hi i poden heretar els familiars. En aquest cas, explica Bruno, la família pot triar si vol mantenir la llicència –com un bé més– o cancel·lar-ne el pagament. És a dir, es pot heretar el compte de Spotify d’un difunt o la llicència d’Adobe d’un mort.

Segons l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el dret a l’oblit fa referència al dret “a impedir la difusió d’informació personal a través d’Internet quan la publicació no compleix els requisits d’adequació i pertinència previstos en la normativa”. En concret, inclou el dret a “limitar la difusió universal i indiscriminada de dades personals en els cercadors generals quan la informació és obsoleta o ja no té rellevància ni interés públic, encara que la publicació original siga legítima (en el cas de butlletins oficials o informacions emparades per les llibertats d’expressió o d’informació)”.

Hi ha unes quantes maneres de desaparéixer d’Internet. D’una banda, recórrer a la font original en què s’ha publicat el contingut i eliminar-lo de soca-rel i, de l’altra, desindexar: esborrar-ne el contingut –el nom de la persona, en aquest cas– dels motors de recerca. Així, el dret a l’oblit es pot exercitar sobre els motors de recerca i sobre el contingut original. Tornant a l’explicació de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, els motors de recerca i els editors originals duen a terme dos tractaments de dades diferenciades, amb legitimacions diferents i també amb un impacte diferent sobre la privacitat de les persones. L’entitat adverteix que “pot passar que no procedisca concedir el dret davant de l’editor i sí davant del motor de recerca, ja que la difusió universal que du a terme el cercador, sumat a la informació addicional que facilita sobre el mateix individu quan es busca pel seu nom, pot tenir un impacte desproporcionat sobre la seua privacitat”.

En aquest cas, explica l’advocat de La Paz, es procedeix a desindexar, procediment que, si bé ajuda a fer que no isquen resultats amb una recerca determinada –novament, el nom de la persona en aquest cas–, “no implica que la pàgina haja de ser suprimida dels índexs del cercador ni de la font original. L’enllaç que es mostra en el cercador només deixarà de ser visible quan la recerca es duga a terme a través del nom de la persona que vol exercir el seu dret. Les fonts romanen inalterades”.

Quant de temps pot tardar a esborrar-se d’Internet? “Depén”, explica López. “Tenim casos que van des de 15 dies fins a un any”. Generalment, com més exposició pública, més dificultat d’esborrament. “Els empresaris que han eixit molt en premsa” són l’afer més complex. La dificultat respon al fet que, en el cas de les publicacions en mitjans de comunicació, el dret a l’oblit xoca amb el dret a la llibertat d’expressió i d’informació. La notorietat complica la tasca d’esborrament. En el cas de les comunicacions oficials (el BOE, per exemple), es procedeix de la mateixa manera.

En el temps també influeixen el país on estiga allotjat el servidor i la dimensió de la corporació que ho gestione. En el cas dels estats pertanyents a la Unió Europea, el dret a l’oblit està reconegut, al contrari que, per exemple, als Estats Units. Un petit servidor nord-americà no té per què cedir a aquesta petició. Respecte a la dimensió de l’empresa, el condicionament és burocràtic: les grans empreses tarden més a respondre a les sol·licituds, explica l’advocat. Generalment, els portals socials i les empreses accedeixen ràpidament a esborrar el perfil sol·licitat. No obstant això, recorda que, per a exercir el dret a l’oblit, cal dirigir-se a qui allotja la informació. Per a Internet, morir no és cap problema.

Etiquetas
stats