El president del Comité Econòmic i Social va avalar els contractes d’alta direcció que van provocar la detenció del president de la Diputació de València

L’operació Alqueria, que naix d’una denúncia d’un directiu de Divalterra (antiga Imelsa) afí a l’autodenominat “ionqui dels diners”, pretén determinar si els contractes d’alta direcció aprovats en l’empresa que gestiona els brigadistes de la Diputació de València van ser un frau de llei o no i, si és així, si va haver-hi malversació de cabals públics per contractar sense concurs a afins als partits. Dels dotze informes jurídics aportats en la denúncia de Ciutadans que s’ha incorporat al jutjat, només cinc versen concretament sobre aquesta matèria. Tres són positius –amb matisos– i dos, contraris.

El primer informe sobre la matèria que es va posar en mans del consell d’administració que va avalar la creació dels llocs d’alta direcció va ser del prestigiós catedràtic de dret laboral Carlos Alfonso Mellado, nomenat per les Corts Valencianes president del Consell Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana en aquesta legislatura. Està datat el 21 d’octubre de 2015 i amb un aclariment el 28 d’octubre del mateix any. Segons aqueix informe, Divalterra podia tindre aquests llocs d’alta remuneració i procés de selecció més lax –amb un possible nomenament a dit– sempre que depenguera del gerent, fora limitat “com a màxim un en cada àrea fonamental de l’empresa” i “desenvolupant funcions d’alt nivell i confiança”.

En l’informe, en què el mateix Alfonso Mellado incorpora un aclariment per a incidir més en la dependència directa dels alts càrrecs de la Gerència, el catedràtic de dret laboral no entra en la manera de proveir aquests llocs. S’entén per la normativa general que, com que són llocs de confiança, es poden nomenar a discreció pel gerent. Però res no impedeix tampoc proveir aquests llocs amb un procés de selecció mínim per tal de mostrar més transparència. I és ací on rau un dels punts més polèmics d’aquest cas, atés que les persones que van acabar accedint a aquests llocs eren militants i càrrecs del PSPV i Compromís.

L’informe de Carlos Alfonso Mellado va ser encarregat pel gerent José Ramón Tíller i és el que es va utilitzar en el consell d’administració per a la creació dels llocs d’alta direcció. Però Tíller va ser acomiadat pel president de la Diputació Jorge Rodríguez i hi va entrar un gerent nou, Víctor Sahuquillo.

Com que desconfiava d’aquests nomenaments, Sahuquillo va encarregar un altre informe sobre la matèria a Santiago Blanes, del despatx Tomarial, que va lliurar el 3 de juny de 2016 un document que concloïa que els contractes d’alta direcció de Divalterra eren frau de llei.

I és ací on va començar la guerra d’informes que venia a ser una guerra entre els afins al gerent anterior i al nou. En aqueix mes de juny van arribar a Divalterra quatre informes més sobre els alts càrrecs. Un altre de negatiu sol·licitat per Sahuquillo i signat per José Cano Larrotxa d’ACAL i dos de favorables, rubricats per Juan Manuel Pérez (Ages) i pel director dels Serveis Jurídics del Divalterra, José Luis Vera.

Mesos després Sahuquillo va acabar destituït per un informe d’auditoria que va revelar despeses en begudes alcohòliques. Els informes contraris van provocar molta tensió en l’empresa pública i les denúncies del PP primerament i, posteriorment, de Ciutadans. El 2018 la situació, amb un gerent nou i amb la pressió de l’oposició, va acabar amb la dimissió dels alts càrrecs de Compromís i sense la cobertura d’alguns llocs del PSPV. Era al maig d’enguany. Un mes després la policia nacional muntava l’operació Alqueria, en què van ser detinguts el president de la Diputació, el socialista Jorge Rodríguez, i cinc persones més.

Tampoc no es podia despatxar els col·locats del PP

L’informe de Carlos Alfonso Mellado també incorporava un estudi sobre els col·locats en les brigades en l’època del PP. El catedràtic va concloure que no es pot extingir els seus contractes, malgrat no haver superat un procés selectiu. “Llevat que es demostrara connivència entre el treballador i la direcció de l’empresa per a fer una contractació en frau de llei, però sembla una prova molt complicada”, va sentenciar.