La Comunitat Valenciana té menys de la meitat de jutjats de violència de gènere que els que corresponen per llei

La Comunitat Valenciana només disposa de 16 dels 36 jutjats de violència contra la dona que marca la Llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Aquesta norma, aprovada al desembre del 2004, indica en l’article 43 que “en cada partit hi haurà un jutjat de Violència sobre la Dona o més, amb seu en la capital de partit i jurisdicció en tot el seu àmbit territorial”, encara que preveu que puguen atendre aquests casos els jutjats d’instrucció, segons la càrrega de faena.

15 anys després de l’aprovació de la llei, aquest article només es compleix al 25%. A l’Estat espanyol hi ha províncies que no tenen ni un jutjat específic per a la violència de gènere –com Osca, Àvila o Toledo– i, excepte Madrid, tots els territoris estan per davall del que els correspon. A la Comunitat Valenciana hi ha 7 jutjats de violència contra la dona a València, província amb 18 partits judicials; 7 a Alacant, per 13 partits judicials, i 2 a Castelló, amb 5 partits judicials.

Quinze anys després de l’aprovació de la Llei de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, a Espanya només hi ha un 25% dels jutjats especialitzats que hauria d’haver-hi segons la norma; per més de 400 partits judicials, només hi ha un centenar de jutjats especialitzats.

La consellera de Justícia, Gabriela Bravo, va demanar l’any passat al Ministeri de Justícia que la violència masclista es configure com una jurisdicció especialitzada. En una carta dirigida a la ministra, va sol·licitar que la violència de gènere “s’aborde mitjançant recursos exclusius” en els jutjats, la qual cosa “incrementarà necessàriament” el nombre de jutjats de violència contra la dona. L’escrit sol·licitava al ministeri que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) fera un estudi de la càrrega de faena dels jutjats i els partits judicials i que incrementara en dos els jutjats penals per a assumptes de violència de gènere.

Els nous recursos de Justícia

La Conselleria de Justícia va posar en marxa fa cinc mesos les unitats de Valoració Forense Integral. Una fórmula pionera que han començat a importar altres comunitats autònomes de reforç en la instrucció de les causes. El personal que les compon dona suport als jutjats per a dur a terme una valoració de la víctima, de l’agressor i s’estableix el grau de risc que corre.

Aquest departament també va posar en marxa una oficina de denúncies per a delictes relacionats amb la violència masclista a la Ciutat de la Justícia de València, un espai en què les víctimes poden accedir a tots els tràmits, assessorament judicial i ajuda psicològica. L’any passat es van recuperar les oficines d’Atenció a les Víctimes del delicte, repartides per tot el territori per prestar assessorament judicial i garantir que les denunciants entenen tot el procés.

La conselleria defensa que la creació de nous òrgans és competència del ministeri i del CGPJ, encara que és aquest departament el que ha de dotar-los de mitjans. També al·lega que prefereixen optar per l’especialització dels organismes judicials i de la comarcalització dels recursos per a les víctimes. La consellera Bravo ja va sol·licitar en el seu moment una reordenació de la competència territorial dels actuals jutjats exclusius de violència de gènere que assegure l’extensió de la seua jurisdicció a tot el territori valencià.

“No es pot parlar només de números”

La falta de recursos genera una càrrega de faena que fa que els jutges de violència de gènere es vegen sobrepassats. La jutgessa d’Instrucció número 3 de Carlet, Lara Esteve, especialitzada en violència masclista, critica que els recursos no es noten més enllà de la capital. “Hi ha una justícia de primera i una de segona”, considera la magistrada, si són els ciutadans de València els que poden accedir a uns recursos que no tenen als pobles d’interior.

“Amb la violència de gènere no es pot parlar només de números”, assenyala Esteve, que explica que aquests delictes requereixen una instrucció més complexa que la resta: cal atendre la víctima, els menors –si té fills–, valorar el risc per a tots dos, fer nombroses proves... “Un assumpte de violència de gènere genera més faena que altres casos, per exemple que un robatori. Requereix una instrucció més complicada”, amb professionals especialitzats en aquests delictes, afig.

No obstant això, en els jutjats mixtos el mateix jutge que atén una víctima de violència masclista porta també un cas d’un robatori, de drogues... i la càrrega de faena s’acumula. “Hi ha un problema quan no se’ns convoca als que estem en el dia a dia. No ens ajuden a posar solucions”, reivindica. Per a Esteve, els recursos que ha disposat la conselleria són destacables, però continua havent-hi una bretxa entre les capitals i els pobles en l’accés a una justícia digna. Excepte en els partits judicials molt menuts, la resta haurien de tindre un jutjat especialitzat, sentencia.