eldiario.es

9

El Consell vol impulsar la roda de la setmana de 32 hores amb ajudes a empreses per a pagar el cost laboral

La Generalitat estudia oferir ajudes durant tres anys de manera minvant per ajudar a la implementació d’un horari que asseguren que té nombrosos beneficis

Enric Nomdedéu, Director General de Labora, tras Ximo Puig, president de la Generalitat

Enric Nomdedéu, director general de Labora, darrere del p.resident Ximo Puig

Des d’incrementar la productivitat i crear més ocupació a ajudar la conciliació familiar i beneficiar el medi ambient. Aquests són alguns dels objectius que vol assolir la Generalitat amb l’impuls de la setmana laboral de 32 hores, una proposta que s’abraça amb l’informe ‘El futur del treball i les polítiques d’ocupació a la Comunitat Valenciana’ dut a terme per Labora juntament amb el laboratori d’idees britànic Autonomy.

El Director General de Labora, Enric Nomdedéu, explica que les 32 hores setmanals estan dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i treballa amb aquesta proposta des de fa dos anys. Els beneficis van des dels individuals de més productivitat, més disposició de temps dels treballadors que facilita una conciliació familiar millor (i fins i tot més temps per a una cuina més saludable), i més bona salut; als col·lectius, com serien un nombre més alt de llocs de treball i menys afecció al medi ambient per la descongestió de les hores punta de trànsit amb nous horaris laborals.

Però aquesta formula miraculosa ja té antecedents, i no sempre han sigut positius, com en el cas de França, on el govern no va aconseguir fer funcionar el decret d’implantació de les 35 hores setmanals. No obstant això, Nomdedéu recorda altres exemples, com la reducció a 28 hores de la setmana laboral en el sector siderometal·lúrgic a Alemanya, que ha proporcionat més productivitat, o iniciatives similars en les empreses tecnològiques al Japó, on s’ha incrementat la productivitat en un 40% i a Nova Zelanda en un 20%.

Com aplicar-ho?

Per a posar en moviment aquesta “roda virtuosa” la Generalitat du a terme els seus estudis de com ajudar la primera espenta assumint el primer cost econòmic que podria suposar. Així l’exemple usat en l’informe és: “Una empresa amb 40 hores laborals per setmana per treballador pot tindre un salari mitjà de 1.500 euros, o 9,30 euros per hora. La transició a 32 hores per setmana mantenint el salari de 1.500 euros suposaria incrementar el salari per hora a 11,71 euros. La diferència de salari per hora seria de 2,41 euros”. I ací seria on entraria l’ajuda de la Generalitat, que oferiria l’ajuda del diferencial del cost laboral, en aquest cas de 308,48 euros al mes per treballador.

Això sí, aquesta espenta inicial duraria tres anys i tindria una participació decreixent, així doncs, els subsidis podrien cobrir el 100% de la diferència en el cost salarial per hora durant el primer any, el 50% durant el segon any i el 25% durant el tercer any. Això implicaria un compromís de l’empresa amb aquest programa per tres anys, amb la confiança que es notara el benefici de l’empresa amb més productivitat que la Generalitat hauria ajudat a implantar.

Estudi d’implementació

Enric Nomdedéu posa com a objectiu implementar aquestes ajudes per al 2021; per fer-ho, primer de tot es negociarà tant amb sindicats com amb empresarials. Així s’assenyala el pròxim Consell de Direcció en el qual participen la patronal i els sindicats majoritaris, CCOO i UGT com un punt de partida per a treballar el terreny, i que necessita l’acceptació de tothom perquè puga ser viable.

També es necessita conéixer el terreny que es xafa i saber quins sectors serien els més proclius. Així Labora treballa amb l’IVIE informes que estudien la permeabilitat de les empreses segons sectors econòmics. Així doncs, mentre s’assenyala les fàbriques en funcionament 24 hores a través de torns com un sector difícil, altres, com els comerços o les oficines, podrien tindre un aterratge més fàcil de la nova jornada laboral.

D’altra banda el finançament de la proposta és un altre tema a considerar. La xifra de què es parla per a un primer inici seria al voltant d’1,5 milions, una quantitat que no ha d’eixir del no-res, sinó que, segons Nomdedéu, beu d’altres línies d’ajudes que anirà substituint, així podria substituir algunes subvencions d’ajudes a la contractació i fins i tot també la renda garantida de ciutadania, “gent que trobe una faena digna amb aquestes ajudes deixarà de necessitar la renda”.

Enric Nomdedéu apunta que, si té èxit aquesta implantació, afectaria altres aspectes de la vida quotidiana. D’aquesta manera recorda que igual que s’introdueix la jornada intensiva en els col·legis, no sempre concorda amb els horaris laborals, i a això poden ajudar les 32 hores setmanals, igual que també podria revolucionar els horaris comercials i fins i tot aspectes més llunyans com la graella televisiva “que ara té un horari d’hora punta nocturna difícil de digerir”.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha