Deliveroo i un ‘rider’ s’enfronten per primera vegada en un judici a Espanya
Tres hores i mitja ha durat el primer judici a Espanya que un rider ha plantejat a la plataforma de repartiment d’àpats Deliveroo. L’empresa havia aconseguit fins a la data parar les demandes de repartidors amb sumes importants de diners a Barcelona i Madrid, però Víctor Sánchez s’ha negat a rebre “deu vegades la indemnització” –entre 10.000 i 15.000 euros– i ha decidit arribar fins al final.
La vista oral s’ha celebrat en el Jutjat Social número 6 de València, en la sala 14 de la Ciutat de la Justícia. Al judici s’ha presentat l’advocat de Deliveroo amb tres testimonis i el demandant Víctor Sánchez amb el seu advocat –facilitat per Intersindical Valenciana– i dos testimonis més.
La vista ha estat llarga i tensa i les dues parts hi han mantingut l’argumentari que vénen deixant caure des que Deliveroo va acomiadar Víctor, justament en el mateix moment en què es plantejava muntar un col·lectiu de riders contra “la precarietat laboral” de la plataforma digital. L’empresa sempre ha mantingut que no va haver-hi causa efecte i al·lega motius laborals.
Canvis continus en els contractes
En el que han coincidit els cinc testimonis, quatre riders –dos a favor de l’empresa– i un mànager de Deliveroo, és que la plataforma digital “canvia” els contractes de manera recurrent. Els ciclistes repartidors que ho accepten continuen en l’empresa i els que no, deixen de treballar. En un contracte se’ls demana que porten publicitat, en un altre no, en un altre es dóna més llibertat horària, en un altre no, han declarat.
En el judici, que ha acabat a les 17 hores, també s’ha evidenciat que les condicions laborals, sobretot pel que fa a la llibertat horària, han anat canviant amb el temps. En l’actualitat aqueixes condicions són molt més laxes, s’ha explicat en el judici. I aqueix és un dels puntals fonamentals que defensa Deliveroo per justificar que els seus repartidors són autònoms. En un principi, quan Víctor Sánchez treballava, el control era absolut, ha apuntat el seu advocat.
Deliveroo ha continuat mantenint durant tota la vista oral que els seus riders són autònoms i que no estan subjectes a les directrius de l’empresa. Per la seua banda, l’advocat del demandant ha defensat que la plataforma digital utilitza la figura del fals autònom per no oferir els drets laborals que tindria un assalariat i pagar així les quotes de la Seguretat Social.
En els pròxims dies, la fiscalia haurà d’emetre un informe que concloga si la causa ha de continuar en el Jutjat Social, és a dir, que la relació entre Deliveroo i el rider va ser d’empresa a empleat, o en un de Mercantil. En aquest segon cas, es donaria a entendre que la relació entre la plataforma i el ciclista és entre empresa i autònom. Amb aquest informe la causa està conclusa per a sentència.
Repercussió del judici sobre els riders
ridersEl que importa és el que diguen els tribunals. És el que defensava Deliveroo en les seues respostes sobre les actes de la Inspecció d’Ocupació que han resolt que els riders són falsos autònoms, una de les quals a València i una altra a Madrid. Aquestes resolucions han estat molt presents en el judici celebrat aquest dimecres. “La competència per a declarar l’existència de relació laboral o no correspon als tribunals de justícia”, reaccionaven des de l’empresa a eldiario.es després de conéixer-se la segona resolució de l’autoritat laboral a Madrid.
L’empresa s’ha agafat en aquest temps al fet que els tribunals a Espanya mai no havien resolt sobre el seu model laboral, davant dels casos del Regne Unit i França, que havien protegit l’autonomia dels riders. Per a evitar els judicis, havien arribat a acords econòmics, que en aquest cas no han tingut efecte. Ara que una denúncia d’un dels seus repartidors arriba per fi davant d’una jutgessa, la companyia precisa a aquest mitjà que es tracta de “un cas aïllat”. Fonts de Deliveroo afirmen que “aquest rider tenia un contracte anterior, per la qual cosa siga quina siga la resolució del judici no tindria cap impacte en la flota actual de riders, ja que els contractes han canviat. Per tant, aquest judici no té cap impacte en el model operatiu actual”.
Adrián Todolí, professor de dret laboral en la Universitat de València present en el judici, considera que aquest cas sí que pot arribar a tenir rellevància sobre el model laboral de la multinacional. Encara que “jurídicament” només serà vinculant per al cas d’aquest repartidor, que té un contracte anterior als actuals en Deliveroo, caldrà estar pendent de les argumentacions de la jutgessa per a establir si hi ha relació laboral o no amb el repartidor. “Si les raons de la magistrada aborden de manera àmplia la qüestió i afecten qüestions que s’apliquen també en el contracte nou de Deliveroo, tindrà rellevància”.
Todolí manté que una d’aqueixes qüestions clau és “la llibertat d’horari”, a què s’aferra Deliveroo en els contractes actuals per argumentar l’autonomia dels riders. “Serà important si, per exemple, la magistrada estableix que la llibertat d’horaris és irrellevant per a establir si hi ha laboralitat o no, com ha dit ja el Suprem en altres sentències, i que són més determinants altres qüestions”. A més, com ha recordat un antic rider a aquest mitjà, aquest mes Deliveroo haurà de fer front a més denúncies de repartidors, en aquest cas a Barcelona.
