Els més de 73.000 apartaments turístics legals dupliquen les places hoteleres a la Comunitat Valenciana

La regulació dels apartaments turístics és un dels principals reptes a què s’enfronta l’Administració. Actualment, a la Comunitat Valenciana hi ha més de 73.000 habitatges d’aquest tipus registrats en l’Agència Valenciana de Turisme –44.277 a Alacant, 14.664 a València, 14.111 a Castelló–, la qual cosa suposa una oferta pròxima a 300.000 places en tot el territori valencià.

En el que va d’any s’han donat d’alta prop de 4.300 nous habitatges turístics, una xifra superior a les que es van registrar en el mateix període del 2017 (3.749) i el 2016 (2.292). A més, hi ha 47 expedients sancionadors oberts a particulars titulars d’apartaments turístics, mentre que, pel que fa a plataformes de comercialització d’habitatges per Internet, se n’han obert 31.

Aquestes dades contrasten amb les xifres d’establiments hotelers. Segons l’informe “El turisme a la Comunitat Valenciana 2017”, l’any passat hi havia al voltant d’un miler d’hotels amb unes 123.000 places.

Llei valenciana de turisme

Al maig, les Corts Valencianes aprovaven la Llei de Turisme, oci i hospitalitat, una norma que atorga competències als ajuntaments valencians per a regular el tema dels apartaments turístics. Els propietaris que vulguen inscriure allotjaments en el registre de l’Agència Valenciana de Turisme, requisit obligat per a oferir-lo en les diferents plataformes de lloguer, necessitarà un informe favorable de compatibilitat urbanística del seu ajuntament.

La nova llei eleva les multes per incompliments reiterats a 600.000 euros –el 2016 es van obrir set expedients a les plataformes Homeaway, Milanuncios, Niumba, Airbnb, Fotoalquiler, Rentalia i Yaencontre-Jahetrobat i es van imposar sancions de 4.000 i 30.000 euros–.

En aquest sentit, el Partit Popular ha exigit aquesta mateixa setmana la suspensió dels articles de la Llei de turisme que fan referència a la necessitat d’obtindre aquest informe de compatibilitat. Així doncs, proposen que el requisit exigible siga la llicència de primera ocupació o antiga cèdula d’habitabilitat, que certifica i avala que un tècnic municipal ja ha visitat i certificat l’habitatge i que és apte per a ser considerat habitatge. Amb això, com explicava la líder del PP valencià, es pretén desbloquejar la inscripció de nous habitatges en el registre autonòmic.

Campanya contra l’intrusisme

El mes de juliol passat, el Govern valencià va posar en marxa la campanya #BeLegalMyFriend (que també es desplega en l’àmbit estatal), una iniciativa que pretén “sensibilitzar i apostar per un turisme responsable i sostenible” fomentant la regulació dels habitatges turístics vacacionals. Un altre dels seus objectius se centra a lluitar contra l’intrusisme.

València, en guerra

Sense ser Benidorm, la ciutat de València, tal com apuntava fa un any la regidora de Turisme, la socialista Sandra Gómez, està a la vora de la ‘bambolla’ amb 4.714 apartaments turístics, dels quals menys de la meitat estaven regulats. La resta, uns 2.500, corresponien a particulars que els lloguen sense cap mena de control. Aquesta oferta residencial suposava al voltant del cinquanta per cent del nombre de places disponibles a la ciutat. L’Ajuntament ha declarat la guerra a aquest tipus d’establiments, intensificant les inspeccions. Fins i tot es va valorar la idea d’imposar una taxa.

En aquest sentit, la patronal hotelera Hosbec ja alertava el mes de març passat que l’oferta de la plataforma Airbnb supera la dels hotels a la ciutat, un fenomen que s’ha produït en tres anys només. Hosbec insisteix en la necessitat de combatre l’“hotelització” d’habitatges sense autorització des de les diferents administracions. No van en contra del lloguer vacacional, sinó dels “hotels encoberts”.

La lluita se centra, de moment, a invertir la proporció entre l’oferta regulada i l’oferta il·legal. En aqueixa línia va la llei autonòmica aprovada fa poc.