eldiario.es

9

Els pilots de motos comencen a saber què se sent quan els avança una dona

L’excampió del món Manuel ‘Champi’ Herreros ha posat en marxa un equip de motociclisme pioner, amb els tres pilots que són dones i un organigrama majoritàriament femení (incloses dues enginyeres i una mecànica)

Las componentes del Champi Women Racing con sus pilotos Mari Calero y Pakita Ruiz

Les components del Champi Women Racing, amb les seues pilots Mari Calero i Pakita Ruiz

Que el motociclisme és un esport masculinitzat no sorprén ningú. Tan sols una dona competeix actualment en el mundial, la toledana María Herrera, que corre en Moto 3 gràcies a l’apadrinament del televisiu cuiner Karlos Arguiñano. Si pensem en la imatge de la dona que transmet l’esport de les dues rodes, està relacionada, principalment, amb les hostesses que cada Gran Premi aguanten l’ombrel·la al costat del pilot de torn abans del començament de cada carrera. Precisament, l’Ajuntament de Jerez va sol·licitar a l’organització del mundial que no utilitzara les dones com a “adorn” o “reclam” en el Gran Premi que es disputa aquest cap de setmana al circuit gadità.

Tanmateix, aquesta imatge, encara que a poc a poc, va començant a canviar i cada vegada hi ha més dones que sorgeixen com a pilots, mecàniques, enginyeres, comissàries de pista o directives. Un exemple n’és un equip valencià, el Champi Women Racing, impulsat pel campió del món Manuel ‘Champi’ Herreros. Es tracta d’una iniciativa pionera, ja que els seus tres pilots són dones (Pakita Ruiz, Mari Calero i Claudia Sepúlveda), i també la mecànica Laura Marcos, les enginyeres Raquel Bartual i Sara Cabanillas, a més d’Amparo Mora (cap de projecte) i Amparo Bielsa en administració.

La idea parteix de ‘Champi’ Herreros (va coincidir en pista amb pilots com Ángel Nieto, Jorge Martínez ‘Aspar’ o Àlex Crivillé i es va proclamar campió del món de 80 cc el 1989 amb Derbi), que el 2016 decideix posar-la en marxa: “De totes les coses que et passen pel cap quan et gites a la nit, en la que centres els esforços és en la que no et deixa dormir, i aquest va ser el cas”. Reconeix, però, que el camí és complicat: “El que és fàcil ho fa qualsevol i l’edat et fa apostar pel que és complicat i, com en aquest cas, quan veus que la gent hi creu, creixen els ànims i veus que pot tirar avant”.

Amparo Mora, Manuel 'Champi' Herreros, Laura Marcos y Nacho Martín en el Circuit Ricardo Tormo de Cheste

Amparo Mora, Manuel ‘Champi’ Herreros, Laura Marcos i Nacho Martín al Circuit Ricardo Tormo de Xest

Les dues principals inspiracions, reconeix, van ser sa mare, “que va traure avant deu fills vivint en un quart pis sense ascensor i sempre amb un somriure als llavis”, i Taru Rinne, la primera dona que va puntuar en el Mundial de Motociclisme i amb què va coincidir a la pista. I quant als seus objectius, “transmetre els meus coneixements, crear una cosa que quede el dia de demà, començar alguna cosa nova i, de passada, obrir un camí que esperem que es convertisca en una autopista i que qualsevol xica que vulga entrar en aquest món puga fer-ho sense problemes”.

Així doncs, l’any passat es posava en marxa el Champi Women Racing, que té dues pilots (Pakita Ruiz i Mari Calero) en el recentment creat Campionat Femení de Velocitat i que també disputaran alguna prova del Campionat d’Espanya de Velocitat i una altra (Claudia Sepúlveda) en SMRoad en el Nacional de Supermoto. La meta, expliquen, és poder tenir un equip en el campionat d’Europa en un termini de dos anys, encara que reconeixen que és difícil pel cost econòmic que això suposa: “Actualment tenim un pressupost d’uns 150.000 euros i competim amb equips que disposen, de mitjana, d’una partida dues vegades superior; per a disputar l’Europeu necessitaríem com a mínim mig milió d’euros”.

“A aquestes xifres costa molt arribar-hi i només ho podem aconseguir parcialment gràcies als patrocinadors”, adverteixen. I apunten que resulten insignificants si es comparen amb el que es mou en el Mundial de Motociclisme: “Allí, el pressupost més modest se situa entorn dels catorze milions d’euros, per això és una cosa que, de moment, no ens podem ni plantejar”.

La mecánica Laura Marcos trabaja en una de las motos

La mecànica Laura Marcos treballa en una de les motos

Competir amb homes

“Quan vaig arribar a aquest món, és cert que tenia certs prejudicis i recels sobre la manera com seria rebuda, però la veritat és que l’experiència ha estat genial”, confessa Laura Marcos, mecànica de l’equip, que assegura que ha estat molt ben rebuda pels companys masculins: “Mai no he tingut cap problema, i això que, tant quan estudiava com ara, era l’única dona”. “Pense que, si no hi ha més dones, és més perquè no hi ha un interés que per cap altra cosa”, sentencia Marcos, alhora que relata que, “evidentment, algun cas de masclisme pot haver-hi, però jo, per sort, no he tingut cap experiència en aquesta línia”.

En el cas de les pilots, les coses són una mica diferents. Tant Pakita com Mari reconeixen que s’han trobat amb casos d’homes que els han donat l’enhorabona i els han felicitat pel seu pilotatge: “M’era impossible seguir la teua traçada”, i també amb d’altres que no els ha caigut gens bé el fet de ser avançats per una dona. En aquest sentit, Pakita, que amb 19 anys ja té una llarga trajectòria en la competició en diferents categories, apunta que, quan era més jove, els que pitjor s’ho prenien eren els pares dels seus rivals: “Els pares són els pitjors, els recriminaven que els haguera guanyat una xica”.

Les tres pilots –Pakita (19 anys), Mari (28 anys) i la benjamina de l’equip Claudia (15 anys)– reconeixen que és molt complicat, ja no sols pel fet de ser dona, “podem guanyar-li a qualsevol”, sinó perquè es tracta d’un esport molt costós en què una caiguda que deixe la moto en mal estat pot malbaratar la temporada, ja que no es disposa de recursos per a reparar-la”.

Quant a les aspiracions, cada una es posa unes metes diferents. Mentre Pakita, que va començar a competir de molt menuda, tenia molt clar des de fa anys que el seu objectiu era arribar a Moto GP: “Sóc conscient que és molt complicat i que costa molt, però per mi no quedarà”; Mari Calero és més realista: “Estic vivint una experiència molt bonica i el que vull és passar-ho bé i viure el moment”, ja que potser ha arribat una mica tard a la competició. “Jo em vaig traure el carnet als 20 anys i d’amagat i no va ser fins fa dos anys que vaig començar a competir seriosament”, relata la pilot més veterana, que insisteix en el fet que ho passaria malament corrent sense poder competir al mateix nivell que els seus rivals.

Pakita y María subidas en las motos en el 'box' del Champi Women Racing

Pakita i María dalt de les motos en el box del Champi Women Racing

El cas de Claudia és semblant al de Pakita. Va començar a córrer amb set anys sota el guiatge de son pare: “Ara m’agradaria passar a la velocitat i arribar a l’Europeu, però sóc conscient que, per a fer-ho, cal molt d’esforç per la meua part, a més de recursos”.

El que cada vegada crida menys l’atenció és el fet que siga un equip compost per dones: “És una cosa que al principi sí que es veia com a estranya, cridàvem l’atenció, però al cap d’un any de competir ja no es veu aquesta mirada curiosa que sí que podíem observar fa uns mesos. Ja ens coneixen i saben que estem ací per quedar-nos”, apunten. “El que fem és obrir un camí del qual espere que se’n puguen beneficiar les persones que vinguen darrere”, explica Calero.

Sobre aquesta escassa (encara que cada vegada més alta) presència femenina als circuits, Amparo Mora, sòcia de ‘Champi’ Herreros, reconeix que aquest projecte se’ls va presentar com un “superrepte”: “Veiem que cada vegada és més alta la presència d’aficionades als circuits, i també en l’organització, però crida l’atenció que estiguen tan poc visibilitzades”. Per això, el que volen és buscar referents femenins en el món de les motos més enllà del tòpic de les hostesses: “No deixa de fer ràbia que el referent sempre estiga relacionat amb la bellesa, si en realitat hi ha moltes professionals que estem situades en tots els àmbits, encara que és una vinculació que no és visible i que nosaltres volem deixar palesa”. “Costa, però hi estem lluitant”, puntualitza Mora, que apunta que el principal inconvenient per a facilitar aquest accés és la falta d’experiència: “Parlem de capacitats, que són les mateixes per als homes i per a les dones; nosaltres oferim aquesta possibilitat d’agafar experiència”.

Manuel 'Champi' Herreros dialoga con algunos componentes de su equipo, el Champi Women Racing

Manuel ‘Champi’ Herreros parla amb alguns components del seu equip, el Champi Women Racing

València, escola de pilots

El Champi Women Racing té la seu al Circuit Ricardo Tormo de Xest, a València, on ‘Champi’ Herreros reconeix que hi ha hagut tradicionalment un planter de pilots. Ara, apunta, es treballa bé en la promoció dels nous valors gràcies a programes com ‘Bressol de campions’, que desenvolupa la Diputació de València a manera de beques: “Fins a trenta equips es beneficien d’aquestes ajudes”.

Una situació que contrasta amb el que passava fins fa ben poc, quan les ajudes públiques, que eren molt més altes, únicament es destinaven a l’Aspar Team, un equip d’elit. Amb això es va deixar de costat aquest planter de joves valors, lamenta ‘Champi’, que també considera un error la inversió que es va fer al circuit urbà de València per a acollir el gran premi de Fórmula 1 –una gestió actualment judicialitzada–: “Jo haguera invertit en circuit, l’haguera ampliat i adaptat també per a la Fórmula 1 i l’hauria convertit en la gran casa de tota la família del motor, però a mi ningú no em va preguntar”.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha