Els presidents també parlen del fem
La reclamació d’una reforma urgent del sistema de finançament autonòmic va ser el tema estrela de l’entrevista que el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, i el seu homòleg murcià, el popular Pedro Antonio Sánchez, van mantenir el dilluns 18 d’abril a Múrcia. L’“aliança estratègica” que s’hi va plantejar inclou la construcció del corredor mediterrani i la defensa del transvasament Tajo-Segura. Aquests afers van ser els que van transcendir. Però Puig i Sánchez també van parlar del fem.
“Juntament amb Múrcia, sol·licitarem al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient una ajuda de tres milions d’euros del PIMA per a residus amb l’objectiu de finançar el segellament i la restauració de l’abocador de la Murada-Favanella”, explica la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, que va acompanyar Puig i el titular d’Hisenda, Vicent Soler, en el viatge a Múrcia.
Majoritàriament situat en territori murcià, el polèmic abocador ubicat entre els termes d’Oriola (a la pedania de la Murada) i Favanella, pertany al polèmic empresari Ángel Fenoll, imputat en el cas Brugal, i implica un repte ambiental de primer ordre. Amb una sentència judicial a Múrcia que obliga a tancar-lo, l’abocador genera una quantitat important de lixiviats que l’orografia de la zona porta cap al Baix Segura, en territori valencià.
El departament que dirigeix Elena Cebrián va extraure a la zona, a la fi de l’any passat, fins a 115.000 litres de lixiviats (líquids produïts per la descomposició del fem) per a tractar-los. La Generalitat va anunciar llavors que trametria als jutjats de Múrcia la factura de l’operació (uns 8.000 euros) perquè l’empresa Proambiente, responsable de l’abocador i en concurs de creditors, se’n fera càrrec del cost. El Consell està personat en dues causes obertes contra l’empresa en jutjats de Cieza i Múrcia.
Els dos presidents, per tant, van tractar sobre allò que la consellera Cebrián defineix com una mesura de “bioremediació” per a segellar l’abocador i restaurar ambientalment el paratge. “A hores d’ara ja ho estudien a escala tècnica els directors generals”, afig la titular de Medi Ambient, que opina que una operació com aquesta “podria suposar un exemple de la manera com s’aconsegueix revertir una cosa tan negativa”.
Els plans d’impuls al medi ambient (PIMA) tenen una branca centrada en la “millora del comportament ambiental dels abocadors mitjançant projectes que reduïsquen les emissions que hi estan associades”. En aquest cas, l’ajuda que sol·licitaran conjuntament la Comunitat Valenciana i Múrcia es destinarà a segellar-lo. Si el projecte culmina amb èxit, però, els problemes amb els residus no s’hauran acabat.
El consorci zonal del Baix Segura va fer-ne una gestió “fosca i podrida”, com la qualifica Cebrián, i hui dia el secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Àlvaro, hi actua en sentit contrari perquè aquesta gestió arbitrària i corrupta quede com una cosa del passat. “Treballem amb el consorci en dues etapes”, indica la consellera, “en una primera etapa, es desenvolupa un pla de comunicació i participació per a explicar què són les plantes de tractament i de transferència de residus. En una segona etapa, caldrà determinar el lloc més adequat per a instal·lar-les”. Cebrián assumeix que, probablement, es farà primer de tot una planta de transferència, però adverteix que “la zona ha de disposar d’infraestructura”, és a dir, d’una planta de tractament o abocador.
La consellera és optimista pel que fa a la nova orientació de la política ambiental de la Generalitat Valenciana, que posa molt l’accent en instal·lacions com els ecoparcs: “Pot tenir un recorregut molt positiu el fet que els municipis s’involucren a fer una gestió bona”.
