Escolar sobre la publicitat institucional: “Quan el repartiment de diners és arbitrari estàs comprant voluntats”
La llibertat d'expressió es veu fortament perjudicada si no va acompanyada de la llibertat de premsa; i la llibertat de premsa no pot desenvolupar-se per complet sense unes regles del joc equitatives. És una de les tesis que ha sostingut Ignacio Escolar durant el col·loqui organitzat per Amnistia Internacional, en el qual ha participat al costat del magistrat Joaquim Bosch.
El director d'eldiario.es sosté que “a Espanya tenim una premsa plural, on quasi tots els espanyols poden trobar una premsa que reflectisca les seues opinions i la seua visió de la societat, però no tenim una premsa en la qual el terreny de joc siga just”, en referència al poder de control que actors polítics i econòmics tenen sobre la informació. En concret, amb aquesta frase es referia a la publicitat institucional, un repartiment dels diners públics que es fa amb criteris arbitraris i opacs.
El Govern central es nega a publicar les dades sobre el repartiment de publicitat en els mitjans de comunicació, que es coneixen amb comptagotes, i fins i tot ha acudit al contenciós per a recórrer la sentència del Consell de Transparència que li obliga a publicar aquests comptes. “Si reparteixes els diners de forma arbitrària estàs comprant voluntats, és un dany al dret a la informació”, ha recordat el periodista. “Un dany que pateixen tots els ciutadans”, ha assenyalat.
La publicitat institucional ha sigut l'eina dels governs per a controlar la informació, però no és l'únic problema dels mitjans de comunicació. L'altre tret que ha derivat en la crisi de credibilitat és el control de les elits econòmiques de les principals empreses de comunicació. Amb la crisi, ha explicat el director d'eldiario.es “el deute es converteix en accions. El principal editor de periòdics és la banca”.
Escolar també ha fet referència a l'ús dels tribunals per a fer persecucions polítiques, una pràctica cada vegada més estesa amb l'excusa de la seguretat i des que s'aprovara la 'Llei Mordassa'. “Un jutjat que hauria d'investigar el terrorisme al final es dedica a investigar a joves i cantants en tuiter”, ha lamentat.
En aquesta idea i en el desenvolupament de la llibertat d'expressió ha incidit el magistrat Joaquim Bosch, en el torn anterior d'intervenció. L'exportaveu de Jutges per a la Democràcia ha realitzat un retrat bàsic de les llibertades emparades en la Constitució i ha qüestionat l'absurd de les persecucions a tuiters. “És difícil d'entendre que pugues anar a la presó per fer acudits de Carrero Blanco”, ha assenyalat el magistrat.
Bosch, ferm opositor a la 'Llei Mordassa', estima que la normativa va ser aprovada en resposta a les grans manifestacions en el carrer, en considerar el Govern al ciutadà que protesta com “l'enemic” -així es va referir el cap de Policia als estudiants que es van manifestar en la 'primavera valenciana'- i que les crítiques en poder són molestes. “Com més es limita la llibertat d'expressió, menys democràcia trobem”.
