eldiario.es

9

Europa comença a protegir els petits agricultors davant del ‘lobby’ dels grans supermercats

La UE ultima un tractat de males pràctiques per a acabar amb la venda a pèrdues en l’agricultura
La Unió de Llauradors aplaudeix la mesura, encara que exigeix passos més contundents i transparència en la fixació de preus

Huerto de naranjos en Burriana (Castellón).

Hort de taronges a Burriana (Castelló). eldiariocv / Castellón

La guerra entre els agricultors i les grans cadenes de distribució tindrà un àrbitre en el marc europeu. El Parlament preveu aprovar aquest octubre una normativa que vigile i perseguisca les males pràctiques en el comerç agrícola després d’anys de reivindicacions dels productors.

L’objectiu principal de l’acord, proposat pels Verds i acceptat pel comissari d’Agricultura, és posar fi a la venda a pèrdues. Al marge dels temporals, aquest és el problema principal del camp valencià: no saber quan ni quant cobraran per la collita. A Espanya la venda a pèrdues és il·legal, com estableix la Llei de cadena alimentària i la de comerç minorista. L’Estat té un organisme específic per a controlar les pràctiques agrícoles, l’Agència d’Informació i Control Alimentari (AICA). El 2017 va fer 223 inspeccions a empreses al territori valencià, més de la meitat –un 65%– pertanyien al sector hortofructícola. L’acció es va saldar amb 85 sancions per pràctiques abusives.

No obstant això, a Europa i fins hui, la venda a pèrdues no està prohibida. Ni hi ha un marc normatiu comú. Les grans distribuïdores utilitzen martingales i buits legals per a fixar preus de facto i utilitzen els productes peribles com a reclam per anar a comprar. En altres paraules, ofereixen al consumidor un descompte notable en fruites i verdures per ‘captar-lo’ per a la compra setmanal. Aquesta pràctica, segons critica el portaveu de la Unió de Llauradors, Joanma Mesado, es fa a costa dels marges dels productors, no dels supermercats. “El supermercat marca un preu per al consumidor i d’ací va baixant, així que l’últim escaló, l’agricultor, és el que menys cobra”, explica Mesado.

Els productors, assenyala el portaveu, a penes tenen pes en les negociacions. Segons els càlculs de la Confederació de Cooperatives Agràries (COPA-Cocega), els agricultors només reben el 23% del valor afegit dels productes agrícoles, mentre que la part dels distribuïdors és del 53%. A més, diu l’entitat, els ingressos dels agricultors només representen el 46,5% de les rendes mitjanes d’altres sectors econòmics.

El 2013, hi havia al territori comunitari més de 12 milions d’agricultors, segons les dades de la Comissió. De grups de supermercats, n’hi ha a penes una desena. Més de la meitat del mercat espanyol està en mans de Carrefour –juntament amb Dia–, Mercadona, Lidl, Eroski i el grup Auchan (en alimentació, opera amb Alcampo i Simply). A Europa, s’hi sumen Tesco i Marks & Spencer entre els dominants. A l’Estat espanyol, les esmentades anteriorment es reparteixen el 59,4% del mercat, segons Kantar Worldpanel.

Els agricultors estan cada vegada més exposats a les fluctuacions dels mercats i a la volatilitat dels preus. Els últims anys, exposa la comissió, la factura energètica de les explotacions agrícoles va augmentar un 223%, el preu dels adobs un 163%. Els preus agrícoles han augmentat una mitjana del 50%, diuen les dades del 2013.
Amb aquest panorama, les expectatives dels productors no són optimistes. “Els agricultors no tindrem mai aqueixa capacitat de negociació. No és un lliure mercat: el poder de negociació és seu i no hi ha transparència [en la cadena de preus]”, denuncia Mesado respecte als grans supermercats. “Demanem que no abusen de la seua posició de domini. Les grans cadenes de distribució, que poden comptar-se amb els dits d’una mà, tenen molta capacitat per a exercir de lobby”, afig.

Els productors valencians estan denunciant aquest problema en les institucions europees des del 2002. La Comissió Europea va començar a avaluar-ho el 2008 i, des de llavors, es van crear diversos fòrums agrícoles, es van publicar algunes recomanacions per a evitar pràctiques deslleials (els green papers i the supply chain iniciative, entre altres) i es van fer informes sobre la matèria. Tot això per a concloure, el 2016, que hi ha un desenvolupament considerable de polítiques contra les males pràctiques i que “un enfocament regulador a escala europea no hi afig valor”, segons destaca un informe del Ministeri de Medi Ambient del 2016.

Fins al moment, la Unió Europea havia deixat en mans de cada Estat membre la regulació de les pràctiques deslleials i instava a subscriure convenis voluntaris de bones pràctiques, sense un marc comú. La qüestió canviarà a partir de l’any que ve si s’aprova el decret sobre males pràctiques, que protegirà els agricultors de la venda a pèrdues i dels retards en els pagaments.

El comissari d’Agricultura, Phil Hogan, es va comprometre a redactar una directiva a proposta del grup EFA-Greens (Els Verds-Aliança Europea) que es materialitzarà en les pròximes setmanes, després de les esmenes dels eurodiputats.

Segons les previsions des de Brussel·les, l’informe el votaran a l’octubre els europarlamentaris, una vegada acabat el període d’esmenes. Amb el dictamen aprovat, s’iniciarien els diàlegs entre la Comissió, el Consell de Ministres i el Parlament per a aplicar-lo en cada Estat membre. Els agricultors valencians ho celebren amb cautela: “És un bon punt de partida”.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha