eldiario.es

Menú

Una 'demo' a l'Institut Cervantes sobre "altres llengües hispàniques": editors i escriptors valencians a Frankfurt

La presència de la literatura valenciana en la gran fira internacional de l'edició promou una via per a tendir ponts i fer visible la diversitat cultural espanyola

- PUBLICIDAD -
Los escritores valencianos durante el acto en el Instituto Cervantes en Frankfurt. De izquierda a derecha, el presentador, Manolo Gil, Isabel-Clara Simó, Martí Domínguez, Manuel Baixauli, Anna Moner y Vicent Usó.

Els escriptors valencians durant l'acte a l'Institut Cervantes de Frankfurt, d'esquerra a dreta, el moderador Manolo Gil, Isabel-Clara Simó, Martí Domínguez, Manuel Baixauli, Anna Moner i Vicent Usó.

La vespra del dia de la hispanitat, en l'Institut Cervantes de Frankfurt es va parlar en una llengua que no era el castellà. La recepció que ofereix la institució coincidint amb la Fira Internacional del Llibre en la seua seu, el funcional edifici que una vegada va ser l'Amerika Haus, va estar protagonitzada per cinc escriptors valencians, Isabel-Clara Simó, Martí Domínguez, Manuel Baixauli, Anna Moner i Vicent Usó, que van explicar als assistents la seua obra en la llengua en què l'escriuen, el català. Després d'una objecció d'algú del públic quan intervenia Isabel-Clara Simó amb la vella qüestió d'utilitzar "la llengua que ens uneix", els autors valencians van fer visible, davant una concurrència que incloïa un bon grapat d'editors d'Amèrica Llatina, allò que aqueixa llengua "que ens uneix" sol amagar.

Va ser una demo, una espècie de versió de prova del que pot ser la promoció exterior de la cultura espanyola en una nova etapa, una cultura que faça més trasnparent la seua diversitat i ajude a llevar tensió als conflictes. Els valencians estaven convidats per l'Institut Cervantes perquè en aquesta edició de la Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del panorama internacional pel seu volum, es va recuperar la presència de l'edició valenciana després de molts anys d'absència.

La col·laboració de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat amb l'Associació d'Editors del País Valencià va permetre instal·lar un estand propi en el mateix pavelló i el mateix passadís que els de Galícia, el País Basc, Catalunya i la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, o també d'editorials com Tusquets, Acantilado o Anagrama, on, per cert, l'editor Jorge Herralde no va deixar d'exercir un socràtic succeir-se de contactes i converses.

El conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, que va dirigir unes paraules als assistents a l'acte en l'Institut Cervantes, convocat sota el títol La literatura valenciana en temps d'emergència, va recordar com Cervantes va salvar en el Quixot un llibre clàssic de la literatura en llengua catalana, Tirant lo Blanc, escrit pel valencià Joanot Martorell en el segle XV, i va posar sota la influència d'aqueixa actitud (un autor en castellà que reconeix i elogia un llibre en una altra llengua) la posició del govern i els actors culturals valencians.

La idea es va fer més explícita amb el discórrer de l'acte en el qual, tant el moderador, l'editor Manolo Gil, com l'escriptor Martí Domínguez, van apel·lar a la conveniència que l'Institut Cervantes vetle també "per les altres llengües hispàniques".

Un programa en el qual es va convidar a participar una quinzena d'autors valencians, tant en valencià com en castellà, que van protagonitzar diverses taules redones, i la publicació d'un volum que arreplegava, sota el títol Read(y), fragments traduïts a l'anglès de les obres i dades biogràfiques d'aqueixes escriptores i escriptors, van constituir amb prou faenes una gota d'aigua en el gegantesc desplegament de la Fira de Frankfurt, en la qual participen més de 7.000 editorials de tot el món i que enguany dedicava el seu pavelló central al món literari de la república de Geòrgia.

El presidente Ximo Puig en su visita al pabellón valenciano en la Feria del Libro de Frankfurt.

El president Ximo Puig en la visita al pavelló valencià a la Fira del Llibre de Frankfurt.

Però el Govern valencià va voler emfatitzar especialment la iniciativa amb la visita del president de la Generalitat, Ximo Puig, que va recórrer a migdia de l'11 d'octubre el pavelló i va tenir ocasió de saludar els representants de Galícia, Euskadi, Catalunya i la federació d'editors d'Espanya. La idea és preparar al sector editorial valencià, amb l'establiment de contactes per a la venda d'obres a altres idiomes i la formació dels professionals en les estratègies d'internacionalització, de cara a l'any 2021, en el qual està previst que la d'Espanya siga la cultura convidada a la Fira de Frankfurt.

En aqueix escenari, la posició valenciana és especialment versàtil. Poc abans de l'acte en l'Institut Cervantes, es va celebrar una recepció de l'Institut Ramon Llull, de promoció internacional de la cultura catalana, en la qual va parlar la nova directora de l'entitat, Iolanda Batallé, i a la qual va assistir com convidat el conseller Marzà. Amb l'Institut Ramon Llull, del que la Generalitat Valenciana, a diferència del govern de Balears, no forma part, hi ha, en canvi, aspectes concrets de col·laboració. La responsable de l'àrea literària i editorial del Ramon Llull, Izaskun Arretxe, per exemple, va compartir el dia 12 amb els editors valencians, encapçalats per la seua nova presidenta, Àfrica Ramírez, una sessió de treball sobre la internacionalització.

Com fer contactes, com vendre drets de traducció i com aprofitar plataformes del tipus de la Fira de Frankfurt són objectius que exigeixen assessorament professional i suport institucional, més en cultures menudes i en sectors editorials marcats per la dimensió reduïda de les seues empreses. La directora general de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana, l'escriptora Carmen Amoraga, així com el president de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), Jesus Figuerola, van estar a Frankfurt amb la mirada posada en aqueixos temes.

Aqueix terreny intermedi que tant bé identificava a Frankfurt la presència de la principal empresa valenciana del sector, Edicions Bromera, tant en el estand valencià com en el pavelló de l'Institut Ramon Llull, pot convertir-se en una oportunitat de tendir ponts i de facilitar que es faça visible la diversitat cultural espanyola. Després de la intervenció dels escriptors valencians en l'Institut Cervantes en el seu idioma originari de creació literària, una editora llatinoamericana comentava amb pragmatisme: "Al cap i a la fi, venim a Frankfurt a comprar traduccions d'altres llengües".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha