Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Una denuncia de la extrema derecha lleva al límite al Gobierno de Sánchez
Crónica - El día que Sánchez se declaró humano. Por Esther Palomera
Opinión - El presidente Sánchez no puede ceder

La Fórmula 1 a València, 10 anys després: deute, corrupció i suborns

Rita Barberá, Bernie Ecclestone i Francisco Camps en la presentació de la Fórmula 1 a Valéncia.

Adolf Beltran

València —

0

El Gran Premi d'Europa d'automobilisme, per al qual es va construir un circuit urbà a València, va celebrar la primera edició el 24 d'agost de 2008. El dia 22 van començar els entrenaments previs. El pilot Felipe Massa va guanyar la prova als comandaments d'un Ferrari. Cinc edicions després va deixar de celebrar-se, llastrat per uns resultats de públic i econòmics completament deficitaris.

Amb un cost que va superar els 300 milions, una dècada després la Generalitat Valenciana encara està pagant el deute i els tribunals instrueixen investigacions sobre l'organització de la carrera; sobre la compra pel Govern valencià el 2011 de Valmor, l'empresa creada ex professo per a simular que era la iniciativa privada l'organitzadora; sobre les mossegades produïdes en la construcció del circuit i els suborns suposadament pagats al PP.

Els monoplaces de la Fórmula 1 rugien en els carrers de València fa ara una dècada. La petjada d'aquell “gran esdeveniment” que Camps va pactar amb el llavors patró de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, es reflecteix en les restes del circuit traçat en el districte Marítim de València, els informes policials sobre corrupció aportats als sumaris judicials, les imputacions d'alts càrrecs i les recents confessions de Ricardo Costa, aleshores número dos del PP valencià.

Denúncia a Anticorrupció i investigació judicial

Oberta el 2014 com a conseqüència de sengles denúncies a la Fiscalia Anticorrupció de diputats del PSPV-PSOE i d'Esquerra Unida en les Corts Valencianes, la investigació judicial, ramificada en diverses peces, ha permès reconstruir el cúmul d'irregularitats sobre el qual es va alçar el somni megalòman de Camps, que va anunciar la celebració del Gran Premi assegurant que no costaria un euro als valencians en vespres d'unes eleccions autonòmiques, les de 2007. a la victòria en les quals per part del PP va condicionar Ecclestone que arribara a realitzar-se.

La victòria del PP, per àmplia majoria absoluta, es va produir, però la Fórmula 1 ha costat a les arques públiques més de 300 milions d'euros. Un cost que Camps i el PP van amagar durant anys als ciutadans, malgrat que sabien des de la primera edició que el públic i la recaptació estaven molt lluny de cobrir les expectatives i les despeses. La venda d'entrades va passar de 78.000 el 2008 (lluny de les 150.000 anunciades) a 36.000 el 2012.

Segons un dels últims informes de la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia nacional aportats a la causa, en la penúltima edició, la del 2011, el cost d'execució del Gran Premi ascendia a més de 40 milions d'euros sense IVA, “derivats del pagament del cànon, la superestructura, la infraestructura, la promoció, les taxes i el manteniment”. En canvi, “els ingressos oscil·larien entre 5,9 i 7 milions d'euros”. “Fins i tot amb una situació econòmica millor i unes vendes excel·lents seria difícil reduir les pèrdues per sota dels 25 milions a l'any”, assenyalava en un informe confidencial el 2012 Gonzalo Cobert, director del Circuit de Motociclisme de Xest.

Camps: “Una conspiració contra València”

Malgrat això, Camps va declarar davant la jutge que desconeixia els contractes i clàusules signats amb Ecclestone, amb qui solament hauria tingut una relació “protocol·lària”, que mai el van avisar del forat econòmic de l'esdeveniment i que la seua imputació obeeix a una conspiració contra València per a beneficiar Catalunya, que organitza en el circuit de Montmeló -ja ho feia abans de “l'ocurrència” valenciana- el Gran Premi d'Espanya.

El sumari constata que l'organització de la Fórmula 1 a València no va ser obra de l'empresa privada creada per a aquesta finalitat, Valmor Sports, sinó de la societat pública autonòmica Circuit del Motor i Promoció Esportiva, encarregada del circuit de motociclisme de Xest, descartat per Ecclestone com a escenari perquè ja hi havia una prova similar a Montmeló. Però també estableix que, a partir de la segona edició, el 2009, la Generalitat Valenciana es va fer càrrec fins i tot del pagament del cànon anual a Ecclestone a través d'una altra empresa pública, Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. “Les pèrdues del Gran Premi han sigut enormes i el govern regional els ha promès ajudar-los”, explicava en un dels correus redactats en anglès que va remetre a Ecclestone el 2009 una directiva de la Generalitat, Belén Reyero, per a intentar aconseguir una rebaixa.

Per a acabar-ho d'arreglar, el Consell, presidit ja per Alberto Fabra després de la dimissió de Camps per la seua imputació en el cas dels vestits de la trama Gürtel, va comprar a la fi del 2011 l'empresa Valmor Sports, en va assumir el deute de 34 milions d'euros i en va exonerar de qualsevol responsabilitat els socis, l'empresari Fernando Roig, l'entitat financera Bancaixa, l'expilot de motociclisme Jorge Martínez Aspar i l'empresari Vicente Cotino.

Un cost de 308 milions

Els actuals responsables de la Generalitat calculen que el cost total de la Fórmula 1, incloent-hi la construcció del circuit, fou d'uns 308 milions d'euros. La xifra la va revelar el president valencià, el socialista Ximo Puig, en les Corts Valencianes en un ple celebrat el passat mes de maig. Puig va afegir que aqueix cost equival a 16.000 ocupacions per a joves o a la construcció de 60 col·legis.

Només en el pagament acumulat del cànon anual a l'empresa d'Ecclestone se'n van anar 103,9 milions d'euros sense IVA, des dels 17,5 milions del 2008 als 26,8 milions del 2012, últim any de la competició, la qual cosa fa un cost mitjà de 20,7 milions d'euros, 24,2 milions si s'inclou l'IVA, segons els minuciosos càlculs de la UDEF.

En l'actualitat, la Generalitat Valenciana desemborsa anualment 7,5 milions d'euros per a fer front a un préstec de 60 milions d'euros derivat de la construcció del circuit urbà la liquidació del qual està prevista el 2023.

“Va traure de la jaqueta 150.000 euros en bitllets de 500”

Acusat de prevaricació i malversació en la peça relativa a la contractació de l'esdeveniment, que la Fiscalia Anticorrupció ja ha sol·licitat que es porte a judici, Camps també està imputat en les altres peces, però li va etzibar a la titular del jutjat d'Instrucció número 17 de València quan va declarar el juny passat: “Ja està bé. Com s'atreveix a preguntar-me això?”. Es referia a la suposada malversació comesa en la construcció del circuit.

La pregunta de la jutge era conseqüència de la declaració prèvia de Ricardo Costa, que va ser la mà dreta de Camps com a secretari general del PP de la Comunitat Valenciana. Costa, que ja va optar per confessar en el judici sobre el finançament il·legal dels populars valencians, dins del cas Gúrtel, va explicar a la jutgessa que empreses encarregades de la construcció del circuit urbà per a la Fórmula 1 van pagar comissions il·legals. Alguns dels empresaris al·ludits ja van confessar en el judici de Gürtel haver finançat il·legalment el PP.

Segons va declarar Costa, José Mayor Oreja, que representava FCC, una de les empreses que van participar en la construcció del circuit, va anar a visitar-lo en 2008 i “va traure de la jaqueta 150.000 euros” en bitllets de 500 per a “la campanya de Mariano Rajoy”. El germà de qui va ser dirigent del PP i ministre de l'Interior va ser acomiadat en 2013 de FCC després que el seu nom apareguera en els “papers de Bárcenas” associat a dos pagaments per un total de 165.000 euros a la caixa b del PP.

Etiquetas
stats