El Govern valencià llança un qüestionari en línia sobre el coronavirus per estudiar mitjançant intel·ligència artificial l’impacte i l’evolució de la pandèmia

El Govern valencià ha posat en marxa una altra de les potes de l’estratègia d’intel·ligència artificial i dades massives contra el coronavirus. L’executiu autonòmic va encetar fa dues setmanes un projecte pilot per detectar punts de risc a través de la mobilitat dels usuaris, i diumenge ha llançat un qüestionari anònim sobre la incidència de la pandèmia.

El Govern que presideix Ximo Puig va crear a principis de mes un grup de treball que dona suport a la presa de decisions a través de l’anàlisi de dades, integrat pel Departament d’Anàlisi i Polítiques Públiques i el Comissionat d’Intel·ligència Artificial.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) va publicar dijous passat la creació de la Comissionada de la Presidència de la Generalitat per a l’Estratègia Valenciana per a la Intel·ligència Artificial, un lloc que ocupa l’enginyera en telecomunicacions i doctora pel Media Lab de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) Nuria Oliver.

La primera acció d’aquesta comissionada ha sigut l’elaboració d’un qüestionari, que, de manera anònima, busca recollir dades sobre els ciutadans per fer un estudi sobre el coronavirus. Les úniques dades que sol·licita, assenyala a l’inici el text, són sexe, edat i codi postal.

El qüestionari inclou preguntes sobre els desplaçaments de la població, sector de treball, economia de la llar i possibilitat d’aïllament i interpel·la les persones si pateixen símptomes o han estat en contacte amb alguna persona que haja donat positiu per coronavirus o amb símptomes de la malaltia.

Ana Berenguer, responsable d’Anàlisi i Polítiques Públiques de la Generalitat Valenciana, explica que l’estratègia del Govern autonòmic es basa en tres puntals: anàlisi de mobilitat, estimacions epidemiològiques i anàlisi sofisticada de dades en general. “Es nodreixen les unes a les altres”, indica, i explica que es du a terme un “mapatge” de tota la informació disponible per identificar quines variables hi poden faltar.

Aquest qüestionari “persegueix tindre informació sobre aspectes per al seguiment de l’epidèmia: interaccions socials que està tenint la ciutadania o quanta gent pot tindre símptomes”, esmenta Berenguer amb alguns exemples. L’enquesta passarà per un control de qualitat de les respostes i s’ha encarregat a una empresa demoscòpica que la repetisca amb una certa freqüència per valorar la situació i la parcialitat de les dades.

A través de les respostes, amb el codi postal es pot esbrinar on hi ha nuclis de població amb símptomes, continua Berenguer, que matisa que l’objectiu principal no és conéixer els positius per coronavirus, ja que “la dada més fiable és la de Sanitat”.

Amb els resultats dels qüestionaris i la resta de les iniciatives, el Govern podrà analitzar la mobilitat real dels abonats de telefonia mòbil –les persones les companyies de les quals hagen cedit dades– des d’abans del començament de l’epidèmia de manera diària i en funció de codi postal. Amb això, es podrà avaluar l’impacte de les mesures adoptades per a reduir la mobilitat de la població, esbrinar si ha descendit la mobilitat entre municipis o en llargues distàncies, fer prediccions sobre l’evolució de l’epidèmia –a través de models epidemiològics metapoblacionals– “que ens permetran estimar quins recursos sanitaris són necessaris en funció del progrés estimat del nombre d’infectats”, explica la responsable.

De la mateixa manera, es podria entendre com afecta la mobilitat a la taxa de contagi, si són suficients les mesures de contenció o en quina mesura haurien de variar, així com predir on pot propagar-se la malaltia sobre la base de l’aparició de casos en una certa localització i els patrons de mobilitat al seu voltant.