El forat que els diferents governs del PP a la Comunitat Valenciana, sobretot de Francisco Camps, encara estan pagant-lo els valencians en l’actualitat. Entre el 2014 i el 2018, la Generalitat ha hagut d’abonar als bancs 128 milions d’euros per avals públics amb què la seua Societat de Garantia Recíproca (SGR) va donar suport a empresaris afins a principis de la primera dècada del 2000 i que no van poder tornar-los per falta de garanties.

El descontrol absolut per l’Administració i l’aval de projectes sense cap garantia legal van provocar que, amb l’afonament econòmic, la Generalitat valenciana haja sigut la que haja d’assumir el forat. De fet, és un rescat encobert, ja que els bancs van prestar els diners als empresaris i autònoms amics que van ser avalats per l’SGR.

Així, segons la informació facilitada per l’actual SGR, rebatejada com a Afín SGR, el 2014 els diners públics pagats per les arques públiques als bancs van ser de 4,3 milions; 20,4 milions el 2015; 23,9 milions el 2016; 75, 2 milions el 2017 i 4,3 milions el 2018.

Encara que la sagnia per a l’Administració valenciana encara no ha acabat i, segons el president d’Afín SGR, Manuel Illueca, el total en avals que s’ha de retornar als bancs pot superar els 140 milions d’euros quan se sanegen tots els actius. De moment, la mateixa SGR no ha pogut recuperar més de 35 milions, 28 a través de la venda d’un paquet d’actius que es va adjudicar a un fons voltor, tres per la venda de les seues seus i un nombre indeterminat d’actius comercialitzats a través de Valencia Urbana.

Uns valors que s’han quedat molt lluny del preu real i, sobretot, del desemborsament públic que ha hagut de fer la Generalitat per a tapar aquest forat. També per la decisió del Consell del Botànic de salvar Afín SGR. Illueca justifica la seua aposta d’haver injectat capital públic perquè la Societat de Garantia Recíproca és un “instrument fonamental” per a ajudar pimes i autònoms“. ”En el primer trimestre hem avalat la mateixa quantitat –7 milions– que en la meitat del 2018“, ha revelat.

Pel que fa a les entitats més beneficiades per aquesta assumpció de responsabilitats de l’Administració autonòmica, han sigut Banc Sabadell i Bankia els que han percebut al voltant del 50%. Aquestes dues entitats sota les quals més reavals de l’SGR tenien compromesos, per tal com van ser els que van assumir Bancaixa i la CAM, les dues caixes d’estalvis valencianes fallides i que també van servir com a instrument de finançament d’empresaris amics del poder.

En el pool bancari que ha ingressat quantitats importants de la Generalitat estan CaixaBank, per ser l’entitat que va adquirir el Banc de València, Banco Santander –per haver assumit el Banco Popular– i en menys mesura BBVA.

Illueca es va comprometre al principi de la legislatura que encarregaria una auditoria forense per a depurar responsabilitats penals entre els responsables administratius i empresaris que van participar en les operacions. Segons el president d’Afín SGR, ja ha traslladat a la directora de l’entitat que lliure el document a la Conselleria d’Hisenda, que ha de ser la que amb l’Advocacia de la Generalitat avaluen les accions legals a emprendre.

De moment, és un document guardat amb pany i clau que pot comprometre càrrecs dels anteriors governs i empresaris. Silenci absolut.