El judici de la Gürtel destapa la manera mafiosa de fer política del PP valencià més fort de la història
Han hagut de passar nou anys des que va saltar l’escàndol Gürtel perquè un polític del PP valencià reconega l’entramat mafiós que els seus dirigents van muntar per arrasar en eleccions successives i que els va convertir el 2007 en el partit més fort, electoralment parlant, de la democràcia valenciana i que va brindar a Mariano Rajoy 1,3 milions de vots en les generals del 2008.
No ha estat per voluntat pròpia, sinó arran de la confessió dels finançadors –els empresaris contractistes de la Generalitat que van pagar la festa– i la banda organitzada que va ser l’instrument per a canalitzar els diners amb què muntar les campanyes electorals i els actes del partit. En els comicis del maig del 2007 el PP es va gastar, que s’haja pogut demostrar pels investigadors, 1,2 milions d’euros a pesar que només en van declarar poc més de 150.000 al Tribunal de Comptes, segons està transcendint en el judici de la branca valenciana del cas Gürtel que es jutja en l’Audiència Nacional.
La Guàrdia Civil creu, en una altra causa oberta contra els populars, el cas Taula, que en aqueixa campanya electoral el PP de València de Rita Barberá va gastar 2,2 milions d’euros de manera il·legal. En total, més de tres milions d’euros recaptats per a obtenir els millors resultats de la història i governar en totes les institucions autonòmiques i provincials de la Comunitat Valenciana i en pràcticament en el 90 % dels municipis. Una verdadera marea blava que va agranar a l’oposició.
Costa, veient-se despullat per les confessions dels empresaris i les declaracions dels capitostos de la trama Francisco Correa i Pablo Crespo que el van assenyalar com la persona que els va ordenar els pagaments en B, ha eixit el matí de dimecres a reconéixer els fets per a minimitzar els danys penals. L’exsecretari general del PP ha reconegut el delicte electoral pel finançament irregular, però ha defensat que Francisco Camps era el cervell i qui, juntament amb altres càrrecs polítics com l’exvicepresident Víctor Campos –fora de la causa–, van idear el sistema pel qual els empresaris abonaven els actes de campanya.
I ho ha explicat d’una manera que acredita el nivell de podridura a què va arribar el Partit Popular Valencià. De passada, Costa ha deixat entreveure que en la direcció nacional eren sabedors del que passava a la Comunitat Valenciana, encara que li ho van prohibir. “Bárcenas –el tresorer del PP– em va dir que els pagaments dels empresaris són una pràctica prohibida en el PP nacional i que suposaria un Filesa II”, ha explicat Ricardo Costa.
Costa, igual que va fer el mateix Bárcenas, ha demanat perdó “a la societat” i ha dit que no havia confessat abans perquè la seua declaració en instrucció el 2012 la va fer en una situació de “moltes pressions”. Ara tot ha canviat, segons l’exsecretari general del PP, i ha assumit la culpa “per no haver fet res” i per a “contar la veritat”.
Ricardo Costa ha declarat que el 2006 el vicepresident del Govern Víctor Campos el va citar al seu despatx. “Em va ensenyar uns sobres que eren diners dels empresaris”, ha afirmat. Aqueixa tasca de recaptador, ha prosseguit, “li la van encarregar Francisco Camps i Juan Cotino (exdirector general de la Policia i expresident de les Corts). La mateixa versió que va oferir la setmana passada davant del jutge Álvaro Pérez El Bigotes, delegat comercial de la trama Gürtel a València.
A més d’aquests diners B que guardaven en el despatx, ha apuntat Costa, Campos li va dir que hi havia una altra manera de finançar-se: “Emissió de factures d’Orange Market als empresaris per a pagar els actes del PP que organitzaven”. El deute amb l’empresa de la trama corrupta va arribar a ser d’un milió d’euros, segons l’expolític.
Costa ha aprofitat per a esguitar diverses campanyes municipals on s’haurien lliurat diners B per a abonar actes. En concret en els comicis locals que van fer alcaldessa Sonia Castedo a Alacant i els actualment senadors del PP Alberto Fabra i Adela Pedrosa, que es van convertir en alcaldes de Castelló i Elda, respectivament.
L’exsecretari general del PP ha argumentat que el gran volum de despesa electoral que va beneficiar els comptes de resultats d’Orange Market van ser els capritxos de Francisco Camps, que demanava “castells de focs artificials, bandes de música o animadors” per als mítings. A més, ha apuntat, les campanyes electorals no tenien pressupost i les seues despeses creixien de manera exponencial segons avançava. Camps disposava i El Bigotes proveïa.
