És la llei antidesnonaments de Puig la més avançada d’Espanya?
A pesar que no és tan visible, el drama dels desnonaments no atura. La Comunitat Valenciana se situa com la tercera autonomia amb més llançaments hipotecaris d’Espanya. Episodis tan tràgics com el que va passar fa uns dies (el suïcidi d’un home a qui anaven a desnonar) reflecteix la cara més cruel d’aquest problema sense resoldre, al qual la Llei per la funció social de l’habitatge que impulsa el Consell de Ximo Puig i Mònica Oltra vol posar fi.
Per a frenar de la manera més efectiva possible el drama hipotecari, Puig va defensar que aqueixa llei és “la més avançada d’Espanya”. Aquestes són les diferències i els punts en comú amb una altra de les normes antidesnonaments més avantguardista: la basca. La catalana no hi és comparable, perquè està per darrere, i l’andalusa està paralitzada pel Tribunal Constitucional.
-Dret subjectiu a l’habitatge. L’avantprojecte de la norma estrela de la consellera de la matèria, María José Salvador (PSPV-PSOE) reconeix “el dret subjectiu d’accés a un habitatge assequible, digne i adequat” i declara “la funció social de l’habitatge per damunt de la propietat”. La llei impulsada pel PSOE-PSE en el Parlament basc i que aplica el PNB després d’haver-lo aprovat la Cambra basca segueix la mateixa línia: reconeix ambdues coses. Encara que el dret subjectiu en l’accés es reconeix de manera escalonada cada any en funció dels ingressos.
-Expropiació als bancs. És un dels punts més polèmics que s’ha inclòs en la norma antidesnonaments valenciana. Això sí, es durà a terme com a últim recurs si, quan una persona no puga pagar el lloguer o la hipoteca, l’entitat financera no accepta l’obligació d’oferir un lloguer social durant tres anys. En el mateix sentit està establit en la normativa basca: hi haurà expropiació si no hi ha alternativa habitacional. El preu del lloguer social en el cas de la llei que aplica el PNB no pot superar el 30% dels ingressos, mentre que en la valenciana és un 25%. Però hi ha una diferència substancial: la valenciana manté en suspens la possibilitat de l’expropiació fins que no caduque la llei del Govern de Mariano Rajoy que ho impedeix per a evitar un xoc de competències.
-Penalització d’habitatges buits. La llei del Consell estableix que es considera un habitatge buit quan, en passar dos anys, estiga deshabitat. Quan ocórrega això, la Generalitat donarà un termini de sis mesos perquè els grans propietaris –queden al marge d’aquesta consideració les segones residències o casos semblants– busquen inquilí entre els múltiples programes i ajudes que impulsarà paral·lelament la conselleria de Salvador. Si s’incompleix, se sancionarà segons la gravetat amb multes des de 600 a 30.000 euros. La llei basca té el mateix patró per a considerar un habitatge buit, però difereix en les sancions: grava amb un cànon de 10 euros per metre quadrat l’habitatge que continue sense habitar. Un impost que s’incrementa un 10% cada any, però que no pot triplicar la taxa inicial.
-Habitatge públic. Amb un parc d’immobles públic escàs i deteriorat, el Consell en dos anys rehabilitarà els 700 habitatges públics que té i en construirà més. La llei basca del 2015, en canvi, aposta per fomentar el lloguer durant els següents cinc anys en el 80% del seu parc públic i estableix que no s’edificarà més habitatge social.
-Subministraments bàsics. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) en les seues reivindicacions aposta per garantir el pagament dels subministraments essencials (llum, aigua, gas). La llei valenciana recull ajudes destinades exclusivament a evitar la pobresa energètica. La basca no ho preveu.
