Ignacio Escolar: “Periodisme no és traure o posar presidents, ministres o dirigents polítics”

El Centre Cultural i Esportiu la Petxina de València acollia dimarts la celebració del tercer aniversari de l’edició valenciana d’eldiario.es, acte a què van assistir més de tres-centes persones, entre les quals hi havia els consellers Vicent Marzà i Vicent Soler, a més de diputats, regidors i altres càrrecs públics de tots els partits polítics, i que va estar protagonitzat pel director d’eldiario.es, Ignacio Escolar, i l’alcalde de València, Joan Ribó, i també pel director d’eldiariocv.es, Adolf Beltran.

Precisament, Beltran va destacar el paper d’eldiario.es, un mitjà que “no té por de la diversitat, perquè és fruit de la diversitat”, alhora que va ressaltar l’aposta duta a terme per l’edició en valencià. “La primera d’aquestes característiques en un mitjà d’informació general, una edició molt digna de la qual estem molt satisfets, ja que ens suposa un gran esforç”, va afegir.

Joan Ribó, d’altra banda, va voler reivindicar la importància dels periodistes en un moment en què l’accés a la informació s’ha generalitzat. “Tots som informadors, però vull trencar una llança pels professionals del periodisme, que continuen sent insubstituïbles per a poder tenir una informació contrastada, que separe el gra de la palla”, va dir l’alcalde de València. Així mateix, va apuntar l’etapa de “democratització” que vivim: “La informació és poder i, si repartim la informació, repartim el poder”.

També va destacar el paper d’eldiario.es, amb una informació “més crítica i reflexiva”, i de l’edició en valencià d’eldiariocv.es, “un exemple que comencen a seguir altres diaris”. En aquest sentit, va voler cridar l’atenció sobre el fet que, per a poder desenvolupar la llengua pròpia, “necessitem mitjans en valencià”.

eldiario.es, un mitjà que gaudeix de bona salut

El director d’eldiario.es va voler celebrar la salut d’un mitjà que ha fet quatre anys a Espanya, tres a la Comunitat Valenciana –on “ja és el primer mitjà natiu digital”– i amb una edició en valencià que farà un any: “Vam començar aquesta aventura dotze persones i actualment en som 72 a Madrid i d’altres en les nostres edicions associades, perquè pensem que els periodistes han d’estar on passa la notícia i això és també més enllà de l’M-30”.

Malgrat aquest creixement, en eldiario.es “continuem sent fidels a una manera d’entendre el periodisme, fiscalitzar els qui manen, demanar compte al poder, com diu el director del Washington Post, Marty Baron”. “Periodisme no és traure i posar presidents, ministres o dirigents polítics”, va afegir.

Així, va lamentar que la distància entre “el que passa i l’opinió publicada” és “cada vegada més gran”, i hi va posar com a exemple allò que ha passat els últims dies amb la caiguda de Pedro Sánchez o la impossibilitat de formar govern a Espanya: “El cent per cent de la premsa pensa que val més que Mariano Rajoy siga president o que hi ha noranta diputats que no compten a l’hora de formar govern; no obstant això, el 70% dels espanyols s’estimarien més que Rajoy se n’apartara –entre ells un terç dels votants del PP– i el 21% s’estimava un govern del PSOE amb Units Podem i els nacionalistes, segons l’enquesta d’El País i l’estudi demoscòpic de la Cadena SER”. “Per què apareixen tan poc aquests sondejos?”, es preguntava Escolar.

La resposta, a parer seu, és que la premsa ja no respon als seus lectors, sinó als seus creditors. “Malgrat que no conec cap periòdic al món que no presumisca de ser independent”, va puntualitzar. En aquest sentit, explicava que el sector financer “és el primer editor a Espanya” perquè els bancs han entrat en els consells d’administració dels mitjans.

Escolar va acabar la intervenció reivindicant el periodisme independent i d’investigació, que ha fet possible que es destapen escàndols com el de les ‘targetes Black’ de Bankia. “Vull pensar que, quan publiquem una cosa així, algú s’ho pensa abans de fer alguna cosa que no és correcta”.

El cantautor valencià Carles Dénia va ser l’encarregat de tancar l’acte, amb la interpretació de diverses cançons, entre les quals n’hi havia algunes del disc El paradís de les paraules, basat en poemes d’escriptors arabicovalencians.