Isabel Martín: “El veí toca a la porta de l’alcaldessa, no del president del Govern; hem de poder fer servir els nostres estalvis per a ajudar-lo”

Isabel Martín és alcaldessa de Paiporta (25.300 habitants) des de l’any 2015 en què la suma de Compromís, PSPV i PodEU va guanyar al PP l’alcaldia. L’any 2019 va mantindre la vara de comandament, aquesta vegada només amb el suport dels socialistes, en un acord pel qual va compartir la presidència del ple amb els seus socis. Com la resta dels edils del món, s’enfronta a la pitjor crisi econòmica i social des del 2008, encara que ho fa de la mateixa manera que quan hi va arribar, amb serenitat i diàleg constant amb els ciutadans. Reclama poder fer servir els estalvis que han acumulat en els últims cinc anys –8,5 milions d’euros– per a teixir una xarxa de protecció social, i reactivar el comerç i l’economia locals. Veu la crisi com una oportunitat: “Hem d’aprofitar la situació per a canviar el model”.

Com afronta una alcaldessa una crisi de les dimensions del coronavirus amb el seu poble desconcertat i atabalat per la incertesa sanitària i econòmica?

És una situació excepcional. Supose que cap alcaldessa o alcalde no degué dormir més de tres hores durant les primeres setmanes de crisi. Tenim una situació social amb moltíssimes persones que depenen del dia a dia i que no es poden permetre quedar sense cap ingrés. Durant els primers dies vam rebre moltíssimes telefonades per als serveis socials; per això, des del primer moment, vam decidir que els serveis socials eren essencials. Vam reforçar el departament i ens vam coordinar amb Creu Roja i Càritas per atendre totes les necessitats del poble. S’han donat subvencions extraordinàries per a persones que demanaven per poder anar a comprar el pa aquell dia.

També han destinat ajudes de fins a 950 euros per a pimes i autònoms.

Les hem tramitades d’una manera rapidíssima. Tothom sap que tramitar aquesta mena d’ajudes costa quatre mesos; nosaltres ho hem fet en dos mesos i les ajudes ja estan a disposició dels autònoms i de les pimes. Són ajudes dirigides a pagar el lloguer, les hipoteques, l’IBI, subministraments o, fins i tot, alguna adaptació dels negocis per la COVID. És una partida global de 350.000 euros per a aquest programa.

Ens preparem per a l’arribada d’una gran crisi econòmica, però els ajuntaments hauran de bregar també amb una crisi social. On hauran d’actuar?

Hem pogut fer front a aquesta crisi perquè l’any 2015 vam recuperar molts dels serveis que el PP havia desmantellat. Hi vam arribar el 2015 i hi havia set persones que treballaven en serveis socials. Ara n’hi ha més de vint assumint aquesta crisi. Hi anem posant tots els recursos disponibles, però aquests recursos són insuficients si no podem fer servir els estalvis que tenim als ajuntaments. La partida destinada a ajudes d’emergència de 330.000 euros que vam triplicar fa quatre anys ja es va esgotar a l’abril. Ara anem efectuant transferències des d’altres àrees per a fer front a aquesta crisi, però hem fet una previsió de tot el que ens vindrà d’ací a final d’any i necessitem poder fer servir els nostres estalvis. A Paiporta tenim 8,5 milions d’euros de romanent de tresoreria positiu que no podem gastar per la llei Montoro. I d’aquests 8,5 milions l’Estat sol ens ha deixat gastar 200.000 euros que hem usat per a serveis socials i per a posar en marxa l’ajuda per als comerços i les pimes.

Té retinguts aquests diners?

Els tenim en el romanent i no podem incloure’ls en el pressupost. Els ajuntaments del canvi hem fet una molt bona gestió, hem eliminat el deute que teníem, quasi set milions, i tenim estalvis, però no podem utilitzar-los.

Des de Compromís s’ha demanat al Govern del PSOE i Podem que es puga fer servir aquest romanent dels ajuntaments per a afrontar la crisi.

Necessitem fer servir aquests diners per a les partides de serveis socials, treball i comerç, i per a la neteja, perquè hem d’intensificar la neteja pel virus. També per a poder contractar més persones. La ciutadania, a qui tocarà a la porta és a les alcaldesses i als alcaldes, no al president del Govern. És a nosaltres a qui ens diuen que no tenen diners per a comprar el pa o pagar la llum. D’alguna manera hem de poder donar resposta. El país no pot quedar parat i ha de continuar creixent, i els ajuntaments hem de situar-nos en aquest canvi de model que vol la ciutadania. Per exemple, a Paiporta hem tancat carrers perquè els ciutadans es puguen esbargir en aquestes poques hores en què poden eixir. La ciutadania demana un canvi de model de mobilitat i, per a fer això, també fan falta recursos, com també fan falta per a la crisi climàtica que ve. La crisi del coronavirus és un primer avís.

La crisi també ha comportat un canvi en la faena dels empleats públics. S’ha disparat el teletreball; com afronta Paiporta aquest canvi de manera d’entendre la faena?

Afortunadament, a Paiporta ja teníem la plataforma electrònica en marxa i es treballava amb administració electrònica des de feia temps. El model de teletreball a què ens hem hagut d’adaptar va fer que els primers dies esdevingueren durs. Però al cap d’una setmana ja teníem el 99 % del personal treballant des de casa. Ara s’hi van reincorporant a poc a poc.

Pensa que el teletreball ha arribat per quedar-se?

Pense que s’ha d’utilitzar com una eina més, però s’ha de capgirar. Tampoc no es pot convertir en una excusa per a estar treballant tot el dia. Hi hem d’anar amb compte i aprofitar aquest canvi per a agafar les poques coses bones que ens ha donat aquesta crisi. El teletreball és una eina més, però no pot convertir-se en una arma de doble tall en què s’explote els treballadors.

A Paiporta també impulsen un canvi de mobilitat.

En la legislatura passada vam aprovar el pla de mobilitat municipal i vam començar a convertir carrers en zones de vianants, hem construït una xarxa de carrils bici i el mes passat, quan es va deixar els xiquets eixir al carrer, vam fer una actuació per a tallar el trànsit en nombrosos carrers durant el cap de setmana. Hem d’aprofitar que ara hem de mantindre distàncies de dos metres per a canviar la fisonomia dels nostres pobles.

I com s’han pres aquest canvi els veïns?

Molt bé i ens ha sorprés, perquè els canvis solen ser molt complicats. Aquest projecte s’ha fet amb les AMPA dels col·legis i els instituts, amb qui ens vam coordinar per tancar els carrers. A veure si podem mantindre tancades aquestes vies durant els caps de setmana fins a final d’any.