José Tuells: “Els opinòlegs habituals s’han transformat en epidemiòlegs”

José Tuells Hernández (1955, Tetuan) professor de la Universitat d’Alacant, epidemiòleg i especialista en medicina preventiva i salut pública, és expert en la figura de Francisco Javier Balmis, cognom escollit pel Ministeri de Defensa per fer honor a la gesta capitanejada per aquest metge alacantí, que en el segle XVIII va protagonitzar la primera vacunació massiva de la història.

Pregunta: La figura de Francisco Javier Balmis ha tornat a l’actualitat amb el nom de l’operació del Govern. Ens cal un Balmis per a tallar la pandèmia actual o podem confiar?

Resposta: Cal aclarir que el nom d’Operació Balmis l’han donat les Forces Armades, la Unitat Militar d’Emergències, a les seues activitats de suport logístic en aquesta crisi. No és la primera vegada que l’exèrcit recorda Balmis, ja ho va fer fa uns anys donant el seu nom al Sistema d’Informació Sanitària de la Defensa. És un homenatge just, ja que Balmis, durant un període de la seua vida, va exercir com a cirurgià militar.

Balmis va ser un personatge controvertit, però va complir amb èxit la missió de portar la vacuna contra la pigota als territoris d’ultramar. Es va guanyar el respecte de tots. Era un planificador excel·lent, tenaç i contundent en la presa de decisions, no s’acovardia davant les dificultats, trobava solucions i va executar el seu pla. Un home d’acció.

No obstant això, Balmis continua sent desconegut per al gran públic, a què creu que obeeix aquesta ignorància?

Se’l va coneixent a poc a poc, se’n va fer una minisèrie televisiva, hi ha versions novel·lades sobre l’expedició, com la de Javier Moro, i l’any passat, amb motiu del bicentenari de la seua mort, hi hagué diversos actes acadèmics, en societats científiques i centres docents, recordant-lo. L’important és que el coneguen i servisca d’exemple als joves.

Vosté és dels que opina que el Govern està fent-ho bé en la mesura del possible o que està sobrepassat per la situació?

S’observa una aparença d’improvisació i desconcert que pot generar una certa incertesa. La ciutadania, de la seua banda, està contribuint a mitigar la propagació de la pandèmia complint els consells sobre la llavada de mans, quedar-se a casa o mantindre la distància social. La situació és nova i canviant, es tracta de la primera pandèmia de la història contada en directe, amb sensacionalisme, mort per mort, tot un espectacle mediàtic. Per art d’encantament, els opinòlegs habituals s’han transformat en epidemiòlegs. Les xarxes i els WhatsApp cremen. Estem tancats a casa i alhora hiperconnectats, davant de tot aqueix soroll, la realitat mostra sanitaris exhaustos i pacients que van morint en la soledat més estricta.

La falta de material és responsabilitat del Govern o de les comunitats autònomes?

Ells s’ho sabran, el que es visibilitza és el resultat, que produeix perplexitat per la successió de reaccions tardanes i descoordinades.

Han influït en la crisi sanitària les retallades sanitàries?

És obvi que sí. S’ha anat perdent l’esperit de la Llei general de sanitat del 1986 i no s’ha posat en marxa la del 2011, que va nàixer retallada. Preveia la creació d’una agència estatal de salut pública que no s’ha fet realitat. Per contra, hi ha hagut desinversió hospitalària i aprimament de l’atenció primària.

En el Primer Món s’ha focalitzat la investigació a avançar amb el càncer, malalties cardiovasculars, la malaltia d’Alzheimer… Ens vam equivocar a l’hora d’haver donat per superades les malalties infeccioses?

És pura miopia, la nostra societat és egoista i es mira el melic, allò que no passa ací no existeix. L’OMS ha donat per acabada una gran epidèmia de l’Ebola al Congo, estan morint milers de xiquets per pallola a l’Àfrica i la tuberculosi és la primera causa mundial de mort per una malaltia infecciosa. No estan, doncs, superades, sense oblidar, a més, que manquem d’una vacuna efectiva contra la malària, la sida o la tuberculosi.

Quina opinió li mereix el paper desenvolupat per l’OMS en aquesta pandèmia.

La impressió és que, a diferència d’altres crisis, aquesta vegada ha oferit un enfocament més epidemiològic que alarmista. Ha anat pujant els nivells d’alerta a poc a poc, ha informat, ha proposat que es fera vigilància, és a dir, seguiment o traçabilitat dels casos i els seus contactes, ha aconsellat sobre la distància social i el 16 de març passat el seu director general va dir que calia fer “tests, tests, tests”.

A què atribueix les diferències en les taxes de letalitat entre països i entre continents?

A la manera com estan recollint-se les dades. Cada país ho fa de manera diferent i amb criteris diferents. Tot sembla indicar que el perfil dels que moren per COVID-19 és, sobretot, de persones majors i homes.

En aquest mil·lenni hem tingut altres crisis sanitàries, com la del SARS el 2002 o el MERS el 2012, en què es diferencia amb la del coronavirus?

El SARS del 2002 i el MERS del 2012 també eren coronavirus, però van ser brots limitats que es van saldar amb 650 i 800 morts, respectivament. No van arribar a produir pandèmia. Juntament amb el COVID-19, els tres tenen la rata penada com a transmissor, bé de manera directa o a través d’hostes intermedis, la civeta en el SARS, el dromedari en el MERS i els pangolins, les serps o les rates en el COVID-19.

Havia imaginat com a epidemiòleg que algun dia es decretaria al nostre país el confinament de tota la població?

Era una idea remota i improbable, però per desgràcia, acomplida.

Les diferències en la letalitat entre homes i dones, és comuna en altres pandèmies?

Ho han sigut, cada pandèmia té les seues pròpies característiques. En aquest cas no s’ha d’aventurar el perfil de gènere fins que les dades siguen més elaborades i completes.

Ha estudiat al què es deuen les taxes de contagi entre el personal sanitari, comparant entre hospitals, serveis, categories professionals?

Hi falten dades, es donen amb comptagotes, a Espanya hi ha massa sanitaris afectats, més que en altres països. Ara l’important és que tinguen prou material per a protegir-se, ha sigut un despropòsit la desprotecció dels nostres sanitaris.

Entre els aspectes que hem d’aprendre per al futur, vosté seria partidari de la inclusió d’un protocol d’emergència en centres públics, residències de gent major, etc., per a evitar pandèmies?

Si alguna cosa està posant de manifest aquesta crisi és la bretxa de desprotecció en grups vulnerables; a més de les persones majors que viuen soles o en residències, n’hi ha d’altres en la marginalitat més estricta, sense llar ni aliments. Això desentona amb l’autobombo sobre l’estat de benestar.

La mal anomenada grip espanyola va atacar principalment els joves de 30 anys; llavors es va estudiar que podia ser perquè una part població tinguera record de contactes amb aquests virus o similars. Quina explicació es dona que en aquesta crisi actual s’acarnisse amb els majors?

Hi falten dades, no s’han fet tests. Als països on sí que s’han fet hi ha més malalts o infectats entre la gent jove, però són casos asimptomàtics. La falta de transparència en les dades és una constant, no es donen els casos desagregats per grup d’edat, sexe, classe social, si són importats o no, etc.

Tindre la vacuna a punt abans d’un any és una panacea o és possible?

Hi ha més d’una dotzena de vacunes en desenvolupament. Algunes han iniciat les primeres fases d’assajos clínics. Seran útils d’ací a un any o més, potser per quan pot produir-se una segona onada pandèmica.

És l’única esperança a què acollir-se en aquests moments o n’hi ha d’altres?

Actualment no hi ha més defensa que mantindre la distància social, quedar-se a casa i llavar-se les mans.

Creu que la vacuna ajudarà a dissipar el moviment antivacunes?

Aquesta crisi posarà més en valor les vacunes si se’n desenvolupa una que resulte eficaç i segura. Si això no passara, els contraris a les vacunes podrien refermar-se en les seues creences.