Mónica Oltra amb les 'kellys' a Benidorm: “Per què augmenten les pernoctacions però no les cotitzacions?”

“Per què augmenten les pernoctacions però no les cotitzacions'”. Aquesta és una de les preguntes que representants de la plataforma Kellys de la Marina Baixa han plantejat aquest dimarts a la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, que s'ha reunit amb una dotzena d'elles en el centre social José Llorca Llinares de Benidorm.

La política de Compromís ha escollit la vespra del Dia Mundial del Turisme, que sol estar ple d'apel·lacions a la bona marxa del sector i a l'augment de pernoctacions, per a escoltar en la meca del turisme de masses a les cambreres de pisos, el col·lectiu de treballadors de la indústria turística que pitjor parat ha eixit de la crisi.

“El primer objectiu era escoltar-les”, ha dit Oltra. “En ser un col·lectiu tan feminitzat, ja que el 99% són dones, també és un col·lectiu molt invisibilitzat”. Segons la vicepresidenta valenciana, les kellys (les que netegen) fan un treball “penós”, que porta associades una “sèrie de malalties professionals no reconegudes”.

“En acabar la jornada volem arribar a casa i ser persones, no esfondrar-nos en el sofà”, li han explicat les treballadores participants en la reunió, que reivindiquen el dret a la jubilació anticipada, atès que fan una mitjana de 25 habitacions al dia. “No volem jubilar-nos plenes de dolors sinó jubilar-nos en condicions”, han assenyalat.

Les kellys demanen la jubilació anticipada amb 15 anys cotitzats, una cosa que és ja complicada per la fragmentació de contractes. Sol·liciten a la Generalitat Valenciana que promoga aqueixa proposta, que els diputats del PP van votar en contra en el Senat, entre ells Agustín Almodovar, la família del qual té negoci en hotels.

També reclamen un augment d'inspectors de treball que vetlen efectivament pel compliment de les seues condicions laborals i el dret a la conciliació familiar. “En la majoria dels hotels no saps quan lliuraràs o te n'assabentes d'un dia per a un altre”, es queixen. “Fins i tot es comunica el dia d'abans per Whatsapp, com si no tinguérem vida”.

La creació de guarderies o escoles infantils de proximitat amb horaris adaptats a l'hostaleria és una altra de les reivindicacions. Hi ha més 4.000 cambreres de pis només a Benidorm.

A més d'exigir als hotels estudis econòmics i psicosocials del treball que realitzen perquè es calcule quant es tarda a arreglar una habitació o els passadissos, les kellys plantegen que es vincule la qualitat dels hotels a la qualitat de treball que ofereixen. “És inacceptable que un hotel de 4 o 5 estrelles oferisca un treball precari o externalitzat”, argumenten.

Les subvencions que es concedeixen des de les institucions públiques a un hotel han de tenir un control i que no se subvencione hotels que tinguen subcontractat el servei de cambreres de pis, afegeixen. O que no es done subvenció a empreses amb multes de l'autoritat, com ocorre amb el president d'Hosbec, la patronal hotelera de Benidorm, en un hotel de Calp.

“Hi ha una excessiva precarietat”, ha indicat Oltra, en referir-se a l'externalització del servei d'habitacions i les condicions contractuals. La vicepresidenta, que és també consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, s'ha compromès a treballar per a aconseguir avanços en les reivindicacions que li han plantejat.

A través d'una llei de responsabilitat social que està tramitant el govern valencià ha assenyalat Oltra que es podrà regular la relació de l'Administració amb “determinats serveis hotelers” per a tenir en compte la qualitat del tracte que s'ofereix als turistes i també la del tracte als treballadors. L'Invassat (Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball) està realitzant un estudi ergonòmic, ha afegit, per a definir les malalties professionals de les kellys.

Segons ha denunciat Comissions Obreres amb motiu del Dia Mundial del Turisme, els treballadors “segueixen sent la cara B de la indústria turística a el País Valencià” i la bonança econòmica del sector es tradueix en “una major explotació laboral sustentada en salaris més baixos, precarietat laboral i falta de negociació col·lectiva”. L'augment de l'externalització per a no aplicar els convenis provoca, segons aquest sindicat “una rebaixa de salaris que, en el cas de les cambreres de pisos, arriba al 40%”.