Lidia Montero: “És temps de recuperar els cercles, el senyal d’identitat de Podemos”

Lidia Montero és infermera a l’Hospital de Sant Joan d’Alacant, membre de l’executiva autonòmica de Podem com a secretària d’organització i integrant de la gestora que dirigeix el partit des de la dimissió del secretari general Antonio Estañ. Pertanyent a l’antic corrent anticapitalista, que va abandonar el partit, aquesta setmana ha anunciat la seua candidatura a la secretaria general per a liderar un espai que reivindica els cercles amb el nom ‘Arrels de Podem’.

Per què es va decidir a fer el pas i presentar-se a la secretaria general?

He pensat i pense que cal garantir un espai de protagonisme per a la gent que està en els cercles, en els moviments socials, als regidors i a les regidores. Cal reforçar una connexió entre les bases i la direcció per a treballar conjuntament la política que duem a terme en les institucions, recuperar l’horitzontalitat pel que fa a la presa de decisions des del respecte a la diversitat d’opinions.

Ha parlat amb les companyes que també s’hi presenten?

Parlem diàriament perquè som companyes i fa mesos que treballem intensament en el partit. Hem començat a parlar, ens hem felicitat les tres, estem molt contentes d’haver fet el pas tres dones, que puguem feminitzar més Podem, no sols amb la presència de dones, sinó també amb plantejaments respectuosos, conciliadors, menys competitius.

En l’anterior procés pertanyia al corrent anticapitalista, que va acabar integrant-se en el d’Antonio Estañ. En aquest procés, se sent còmoda en algun dels espais?

No sols m’hi sent còmoda jo. Les tres que, ara com ara, hem presentat candidatura representem espais formats per gent diversa. És un procés de debat en què haurem de parlar les candidatures. Cal parlar de quins projectes presentem per arribar a una unitat; primer de tot hem de conéixer quins projectes plantegem; òbviament, pertanyem al mateix partit i tenim objectius comuns. Per això hi ha el debat.

Vosté ha estat en el partit, en la gestora, però no en les institucions. Com qualifica la faena parlamentària de Podem aquesta legislatura?

És positiu que les candidatures representem espais del partit diferents. Queda millorar aquesta coordinació entre partit, institució i bases. En Podem les nostres diputades i diputats saben que una part de la faena parteix del que es veu en els cercles. Necessitem que aquesta connexió siga més directa, més encadenada, que permeta portar la faena diària i amb les diferències que puga tindre l’impuls de les institucions i des del partit, de manera que es compte amb tota la gent que el compon.

Parlen de distanciament amb les bases. Com s’ha produït?

Els últims anys han sigut complexos. Com a partit hem suportat moltes eleccions, internes i institucionals. Pense que ens ha allunyat del compromís previ de construir partit. Ens falta millorar aquesta relació, cuidar la nostra gent al territori. El nivell municipal demana projectes concrets, que permeten desenvolupar la faena als ajuntaments, que té diferències amb les Corts. Reforçar la comunicació dels cercles més enllà dels processos burocràtics. Necessiten tindre la seguretat política que les seues propostes es duran a terme.

Pensa que els processos interns han fet mal a Podem?

No ho pense. Tant Podemos com Podem naixen amb l’esperit de la participació, la democràcia i l’horitzontalitat pel que fa a la presa de decisions. Això comporta mecanismes com les primàries obertes, en què tothom pot presentar-se; és un valor democràtic molt important. I hem marcat agenda en altres partits. Això comporta aprendre i acostumar-nos a la diversitat d’idees i a treballar junts a partir d’aquestes idees, des del consens i el respecte. Hi ha dificultats en aquest procés com n’hi ha en uns altres. Considere que és enriquidor, ens fa créixer i tindre l’experiència necessària perquè això es replique en la societat. La gent ha de poder triar com vol el seu barri, ciutat o país.

Preguntava no pel fet de tindre primàries, sinó per com s’han dut a terme aquests debats.

Han sigut debats competitius, ens ha faltat en alguns moments respectar les diferències i emprar espais més conciliadors i menys agressius. Però considere que anem millorant en aquest aspecte. Hem passat temps complicats, no és una cosa intuïtiva per a tothom. No tothom concep la diversitat de la mateixa manera i, com en qualsevol grup de persones, sorgeixen conflictes.

En el comunicat que anunciava la candidatura parlava del fet que la política expressa havia produït un distanciament. A què es refereixen amb política expressa?expressaexpressa?

Els ritmes de la institució no encaixen amb els ritmes de la vida real. A banda de burocràcies, corredors... la vida institucional fa que et sentes impulsat a haver de respondre molt ràpidament a qüestions que necessiten debat i reflexió. Un dels reptes més importants que té Podem és ser capaç de modificar la institució, no adaptar-nos-hi nosaltres; que la institució s’adapte a la democràcia participativa. Aquest procés d’intentar aquest canvi, de vegades, sobretot pel que fa a les persones que ocupen càrrecs en les institucions, t’espenta a tindre presses i uns mecanismes de resposta que cal tindre en compte perquè no ens absorbisquen.

Quin és el seu projecte per a Podem?

Donar el protagonisme a la militància. Consisteix en el fet que puguem tindre un funcionament que entenga que hi ha moltes més persones que les cares visibles, que es compon per mitjà d’una intel·ligència col·lectiva molt valuosa, que comptem amb cercles, regidors i regidores, amb els moviments socials que breguen per les reivindicacions. L’objectiu del projecte és que puguem recuperar el Podem horitzontal i assembleari que s’enriqueix amb la intel·ligència col·lectiva. Que tinguem mecanismes de comunicació i treball conjunt i ben coordinat.

Per què han perdut tant de protagonisme per cercles?

Hi ha hagut moments de Podemos, que no té tants anys, en què l’aposta clara era el protagonisme dels cercles i altres moments, per aquesta política expressa, en què s’enfocava a centrar la faena a obtindre els espais en la institució. Aquests moviments han fet que els cercles hagen deixat de ser el treball de Podem. Si haguérem dedicat temps només a construir el partit, no l’haurien perdut. És temps de recuperar-lo. Són el senyal d’identitat de Podemos. Els canvis polítics es fan més al carrer que no en la institució. Necessitem cercles arrelats al territori.

Parlant del model orgànic, és partidària de la bicefàlia, el lideratge coral, que la secretària general siga la portaveu autonòmica?

No sols és la bicefàlia. Hi entra la diversitat i el repartiment de tasques. En Podem ja hem practicat aquesta coralitat i és útil perquè enriqueix. Cada persona representa uns valors i uns projectes que ens enriqueixen quan els treballem conjuntament. Que diverses persones puguen ocupar diversos espais i compartir responsabilitats mostra el que volem en la societat.

Fins que Estañ no va dimitir i es va convocar la gestora, en el model de partit semblava que el secretari general fora el portaveu parlamentari i, alhora, que hi haguera uns quants portaveus corals en el partit. Amb la gestora aquest lideratge compartit s’ha diluït. Però és partidària d’aquest model?

Passem un temps de punt mort temporal amb la gestora. Continue sent partidària d’aquests càrrecs de portaveu; no s’ha pogut reforçar tot, però continue apostant per això.

Com valora que, per primera vegada, una dona siga el rostre principal del partit?

És l’alegria més gran per a aquest procés. Sense pensar-ho, ha passat, i això és meravellós. En primàries anteriors es reclamava la importància de posar en pràctica el que defensem. La feminització de la política del partit i la despatriarcalització de la societat, posar en l’eix les cures i els valors feministes; amb aquestes primàries que ens asseguren tindre una dona, ho hem de celebrar.